A les barricades o a les biblioteques?

7.10.2014

L’escriptora Núria Pradas publica La noia de la biblioteca (Columna), una novel·la ambientada en els convulsos anys de la Barcelona de principis del segle XX en què l’olor de pólvora de la lluita anarquista es barrejava amb els aires de renovació propagats per personatges ben coneguts per la història contemporània del nostre país, com Francesca Bonnemaison o Enric Prat de la Riba. El llibre es presenta avui a la Biblioteca de Catalunya a les 19h.

Biblioteca de Catalunya, 1914

 

Estiu de 1909. Barcelona viu moments de gran agitació, concretament, una setmana que deixa ben palesa la indignació de la població obrera pel que fa a l’abús de poder establert, que esclata de la pitjor manera. La Setmana Tràgica marcà un punt d’inflexió: centenars de persones hi perderen la vida, moltes altres es van mantenir desafiants davant del curs dels esdeveniments.

Aquest marc històric serveix com a teló de fons a l’escriptora barcelonina Núria Pradas per a la seva darrera novel·la La noia de la bilbioteca, que narra la història de les germanes Solé, primer centrant-se en la de la gran, la Conxa, per després orientar-nos, definitivament, vers les vicissituds de la Núria, la petita, la noia de la biblioteca. Dues germanes i dues maneres, diametralment oposades, d’enfrontar-se a l’esdevenidor, fet que les conduirà a seguir camins ben diferents: l’una, encaparrada en el present i en la immediatesa de la lluita armada; l’altra, amb la vista encarada al futur i a un canvi de mentalitat amb la cultura com a fonament sòlid. La novel·la de Núria Pradas cobreix un lustre de la vida d’aquesta aprenent de bibliotecària durant el qual s’esdevindran episodis de gran rellevància que l’encaminaran cap a un destí que semblava inabastable.

La història de la Núria ens és explicada amb un estil planer i concís, defugint possibles descricpions sobreres, per tal de mantenir la tensió del relat. La Núria no viu només una lluita de classes, sinó també la lluita per l’emancipació femenina. Una emancipació que no és únicament laboral, sinó també cultural i sobretot emocional: el desig de dependre d’una mateixa, de capgirar les normes establertes, de no hipotecar el futur per quatre falses promeses. En aquest terreny, hi té un paper rellevant “La Cultura”, l’obra més ambiciosa de Francesca Bonnemaison, un dels personatges reals que interactuen amb els de ficció, com també ho fan, per exemple, Carme Karr amb les seves tertúlies literàries.

Però La noia de la biblioteca és també una història d’envejes, de venjances i de traïcions, un conglomerat de baixes passions que no passa mai de moda i que es troba en totes les èpoques hagudes i per haver. D’una banda, mares disposades a tot per tal de no rebaixar les expectatives de futur per als seus fills, remordiments de consciència i malentesos que deixen en evidència prejudicis infundats; de l’altra, però, i per contrarestar, amistats d’arrels profundes, jocs de la fortuna contundents i igualment reveladors i segones oportunitats d’allò més valuoses. I un final tant sorprenent com inquietant.