A la recerca de Fages de Climent

1.12.2014

No podem entendre la figura de Fages de Climent sense situar-la en el context en què va néixer, va créixer i es va formar. Ateneista, narrador, dramaturg, crític d’art i de literatura, va ser, tal com ell mateix es descriu a les Memòries que Brau Edicions acaba de publicar, “físicament feble, sexualment costumaç, sentimentalment voluble, amb un orgull acordeònic —segons les possibilitats de l’instant—, treballador incaute i bigarrat”. I afegeix: “He tocat totes les tecles i registres de la gran orga de la literatura, i l’art i la cultura no han conegut secrets per a mi” (pàg. 13).

Fages de Climent © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí

Fages de Climent © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí

L’edició filològica d’aquestes Memòries ha anat a càrrec de Narcís Garolera. Aquesta obra és el resultat d’aplegar “un material ingent i informe”, ja que el curador ha hagut d’“ordenar i estructurar el llibre, transcriure els manuscrits (de diverses èpoques, sobretot dels darrers anys), donar informacions que en facilitessin la lectura”. La present edició, però, respecta la llengua de l’autor, tant pel que fa a la morfologia, sintaxi, i al lèxic, si bé regularitza l’ortografia i la puntuació. Des del punt de vista formal, l’obra es divideix en sis capítols dedicats a la vida de l’autor i un setè, on s’hi apleguen els apèndixs. A més a més, el lector hi trobarà més de quaranta pàgines d’il·lustracions i un índex de noms “extens i utilíssim”.

Segons Garolera, les Memòries de Carles Fages de Climent, “són un document importantíssim des de diversos punts de vista (biogràfic, històric, literari…). Ens fan veure, sobretot, la vocació literària del poeta, i la seva obsessiva dedicació a l’escriptura (va deixar una dotzena d’obres inèdites, en vers i en prosa)”. A través d’aquestes memòries que, segons el filòleg i curador de l’obra, són comparables a les de Sagarra, Fages de Climent ens relata la seva infantesa, formació i la seva vocació literària, molt encaminada vers la literatura popular. De fet, una de les principals característiques de la figura i obra de Fages de Climent és, sobretot, la mitificació literària que va fer de la seva comarca, l’Alt Empordà. Entre altres, va crear el personatge del sabater d’Ordis, del qual es va parlar a bastament a Núvol en aquest article, i que es troba en l’obra La balada del sabater d’Ordis amb pròleg d’Eugeni d’Ors i epíleg i il·lustracions de Salvador Dalí.

De fet, Fages de Climent, a banda de ser un bon amic d’Eugeni d’Ors i Salvador Dalí, va fer gran amistat amb Josep Pla, a qui va insinuar-li que li dediqués un escrit: “No tothom té la sort de triar-se el seu exègeta, ni tots els difunts de caure a les mans de Josep Pla, perquè amb els vivents sol tenir cura de no ficar-s’hi. Un dia parlant dels seus Homenots sota les voltes de la gironina plaça de Sant Agustí, vàreig dir-li per què no s’ocupava de mi, en un d’aquests seus suculents retrats epigramàtics, tota vegada que em considerava —acabava de dir-m’ho— un tipus fabulós” (pàg. 14). Si bé no li va dedicar cap Homenot, Josep Pla, anys més tard, el va recordar en els seus Escrits empordanesos i s’hi referia com “un escriptor del país, absolutament comarcal, literàriament geogràfic, específicament empordanès”. Pla, a més, el considerava un gran epigramista —gènere poc conreat en la literatura catalana—, cosa que demostra la influència de l’herència clàssica que es troba en l’obra de Fages: al llarg de les memòries, les referències clàssiques i els llatinismes són abundants.

Fages de Climent va dedicar-se a l’escriptura de manera intermitent a causa de la guerra. Un cop es va acabar, va tornar-s’hi a posar, “però la seva condició de «franquista» (a França l’haurien vist com un «col·laboracionista») privava que la seva obra poètica tornés a tenir la consideració que havia tingut uns anys abans”, explicava Garolera durant la presentació que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès. Per acabar-ho d’adobar, el 1951, el crític Joan Triadú el va excloure d’una antologia poètica que consagrava els autors “canònics”, la qual cosa va fer que el poeta empordanès es sentís marginat del món literari català: “La seva amistat amb Eugeni d’Ors (que, el 1954, li va prologar La balada del Sabater d’Ordis); la participació en uns Jocs Florals tolerats pel franquisme i organitzats per uns quants poetes, amics seus (Octavi Saltor…); i la concessió, l’any 1958, d’un premi de poesia catalana atorgat per l’Ajuntament de Barcelona, van fer que Fages fos mal vist pels lletraferits catalanistes”, va recalcar el filòleg. Per motius extraliteraris, l’obra de Fages de Climent va romandre oblidada en el temps. Ara, però, ha tornat a veure la llum.