A dins del Castell, les danses urbanes

26.08.2018

Folia, del coreògraf Mourad Merzouki, va clausurar el Festival Castell de Peralada d’enguany amb una proposta que hibrida la música barroca amb dansa contemporània i la cultura break i hip hop. La gran acollida que va tenir a l’estrena al festival Les Nuits de Fourvière a Lió va repetir-se el passat divendres 17 d’agost a Peralada, a on va captivar el públic assistent.

La proposta de Merzouki vol mostrar el sense sentit de la vida humana. |

La proposta de Merzouki vol mostrar el sense sentit de la vida humana. La follia és representada com una lluita de classes des d’una perspectiva atemporal. Al principi de la peça, músics i ballarins conviuen en mons diferents. Un ciclorama on es projecta l’univers divideix l’escenari en dos espais: un segon pla a on hi ha els músics, com si formessin part d’una pintura del segle XVII; i un primer pla ocupat per planetes amb els quals juguen els ballarins i ballarines. Aquesta és la referència a l’època barroca, que no es troba tan sols en l’estètica i en la creació musical de Franck-Emmanuel Comte, sinó que proposa també la idea d’obriment i canvi de perspectiva, gràcies als grans descobriments: Copèrnic, qui va eixamplar la concepció de l’univers amb la teoria heliocèntrica que desplaça la Terra com a centre; Galileu i els avenços tecnològics; el creixement de la classe social mitja, que va donar peu a una nova vida artística més enllà de la cort, i l’aristocràcia. L’encreuament d’aquests dos universos convida a imaginar els ballarins i ballarines com uns joglars que s’han colat al ball de la cort.

Aquesta és la lluita de Käfig, la companyia de Merzouki, que des dels noranta vol fer lloc a l’escena artística la cultura del hip hop i el breakdance. A Folia, el coreògraf francès aconsegueix reunir dos microcosmos: allà on abans hi havia balls de cort, aristocràcia i alta cultura reservada només per uns pocs privilegiats, Merzouki hi apropa la dansa de carrer, la cultura urbana, el hip hop i el break; i les puja a l’escenari, als teatres, allà a on se suposa que habita l’alta cultura contemporània. A través de sons electrònics barrejats amb la tarantel·la italiana, es creen bucles que mantenen la pulsió del ritme hip hop com a base, durant tota la peça. Una hibridació d’estils i d’èpoques molt arriscada però que sens dubte aconsegueix fer arribar el missatge.

El decalatge entre músics i ballarins es va difuminant a mesura que avança l’espectacle. La interacció entre els instrumentistes i la cantant amb la resta dels intèrprets de dansa ve donada per la coreografia grupal, que ajuda a diluir fronteres perquè barreja diferents estils de dansa: clàssica amb hip hop i contemporani, break i acrobàcies. El talent dels intèrprets de la companyia de Merzouki es pot apreciar en els moments en què hi ha duos, solos i trios sobre l’escena. Aquestes intervencions deixen respirar la coreografia i fan permeable l’espai per a la participació dels músics, que han sortit dels seus llocs assignats, de les esferes gegants que es desplacen per l’escenari i la posició frontal que ocupen darrere del ciclorama com a part de l’escenografia.

La dramatúrgia i la concepció de l’espectacle ideada per Merzouki crea imatges amb molta força escènica, com un dels moments en què explota el globus que representa la terra i en surt una pols blanca que impregna els intèrprets. Un altre exemple és el moment en què el dervix –místic de tradició sufí que utilitza la dansa per arribar a l’èxtasi– gira sobre si mateix sota la neu blanca, fent referència al folklore popular.

Folia és el primer espectacle en què el coreògraf francès treballa amb un equip tan gran i amb música en viu. Anteriorment havia creat espectacles de dansa hip hop però en un format molt més reduït i auster com Agwa, presentada al Mercat de les Flors el 2010. La magnitud de Folia subratlla la versatilitat de les danses urbanes sobre l’escenari, donant-los un context artístic més complex i profund del que solen tenir al carrer.

Merzouki no ha pogut triar una metàfora més encertada que el cosmos expandint-se en diferents moments temporals i diferents llenguatges artístics per parlar de la necessitat d’hibridació de les arts escèniques i la diversitat en la formació i els estils dels intèrprets. Incorporar el que és diferent o redescobrir allò que forma part de la tradició, per obrir així noves perspectives i generar contextos diferents, com és veure un espectacle de dansa hip hop i break en el marc del Festival Castell de Peralada.