- Lloc: Barcelona
- Pàgines: 128
Avui els catalanoparlants tenen dues maneres de renunciar a la seva pròpia llengua. Una és passar-se al castellà tan bon punt el seu interlocutor se’ls adreça en aquest idioma. L’altra és fer-se perdonar el pecat de parlar català salpebrant el seu discurs amb expressions castellanes, sigui per desídia o ignorància. La llengua catalana no s’empobreix tant en els registres cultes o acadèmics, ni tampoc en l’ús de la llengua estàndard dels mitjans de comunicació, sinó en la conversa col·loquial, on el castellà fa forat com una gota malaia. Més enllà de la contaminació sintàctica, un problema que no aborda aquest llibre, observem com el castellà s’empelta en les nostres converses fins al punt que s’està convertint en una crossa inevitable a l’hora de dir qualsevol cosa. Convençut que hi ha remei, Pol Capdet ens proposa un glossari d’equivalències, amb propostes sensates i originals, i ens demostra que en català es pot dir absolutament tot.
Pol Capdet va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1979. Interessat per les qüestions lingüístiques des de ben petit, ha exercit de corrector i de traductor editorial. Va mantenir una secció de llengua a l’avui extint Diari de Vilanova. Encara que va entrar a la Universitat de Barcelona a fer Filosofia i més tard Filologia Catalana, és de formació autodidacta. A partir del 2013, cultiva l’articulisme (Núvol, El Punt / Avui, VilaWeb, Filosofia Ara, El 3 de Vuit, Diari de Vilanova). També és autor de poesia, aforismes i reflexions filosòfiques aplegats en el volum de poesia-assaig Cull una mora, editat per El Cep i la Nansa Edicions.
Il·lustració de coberta: Nadia Hafid
