Recentment surto d’un confinament arxivístic —el primer d’un servidor— que ha durat prop de tres mesos. El buidatge d’un parell de fons personals ha estat estimulant i, alhora, un repte. Piles i piles de caixes repletes de documents que cal treballar, contextualitzar i situar en un relat convincent i argumentat. Però una cosa que sembla tenir aquesta feina —la d’historiador— és que, d’un dia per l’altre, apareix algú que et fa tocar de peus a terra amb els seus treballs. Pensava que 24 caixes eren moltes, però resulta que Daniel Venteo, comissari de l’exposició Documents de la Barcelona Contemporània que organitza l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), ha revisat 22 kilòmetres d’arxiu. És a dir, ha recorregut el trajecte de Barcelona fins a Castelldefels obrint caixes i imposant-se el repte d’explicar, emprant un document per dècada, la història de la capital catalana des de 1820 fins als nostres dies.

La tasca de Venteo —titànica per si— ha estat acompanyada per la inestimable feina dels arxivers, persones que faciliten amb la seva indexació, tractament i preservació de les fonts, les eines per guiar-nos en les laberíntiques cavernes d’estanteries i paperassa que conformen els arxius. Sense ells, fer història seria com salpar a un oceà infinit portant com a únic estri de navegació la fe. Per aquesta raó, el Consell Internacional dels Arxius (ICA) celebra anualment la seva data de creació (9 de juny de 1948) i convoca la Setmana Internacional dels Arxius (SIA)—, per reivindicar una vocació tan democràtica com la de preservar les claus que obrin les portes del passat per interpretar les intrigues del present. Enguany, l’Arxiu Municipal de Barcelona amplia la commemoració als dies 3 i 12 de juny amb un ventall d’activitats que podeu consultar aquí.
L’exposició ofereix, entre altres documents, els dibuixos d’infants i joves barcelonins que retrata vivament la vida quotidiana a Barcelona després del cop d’estat del juliol de 1936.
El tret de sortida de la SIA el va donar aquest dilluns la historiadora Mireia Capdevila al Saló de Plens del Districte de Sants-Montjuïc amb la ponència 1984-2024, La Barcelona dels 10 districtes: Nova distribució territorial i administrativa de la ciutat. Us ho va explicar Sofia Vilella aquí. El testimoni el va entomar l’AMCB amb Documents de la Barcelona Contemporània, una mostra que feia temps que es marinava, però que «fins ara no s’ha pogut executar», segons afirmava Núria Postico, directora de l’Arxiu. En relació amb la resta d’exposicions que s’han celebrat, la present ensenya per primera vegada al públic la riquesa documental que conté l’AMCB des de 1820 fins a l’actualitat. “Al cap i a la fi, mostrem un tast de la documentació per explicar que és aquí on el barceloní del futur podrà reconstruir quina ha estat la trajectòria i la gestió de la ciutat”, indica el comissari. Tanmateix, l’exposició també esdevé la continuació a la mostra que es va celebrar a la Casa de l’Ardiaca ara fa un parell d’anys, Els Documents de la Barcelona Històrica, que commemorava la tasca d’Alfons Damians i Manté com a arxiver en cap de l’entitat entre 1904 i 1917. El colofó, però, serà una mostra que s’estrenarà al juny de l’any vinent al Museu d’Història de Barcelona (MuHBa) i que Daniel Venteo —qui ens confirma que s’ha presentat al concurs per encapçalar la direcció de l’entitat— comissaria. «Es tractarà d’una exposició que per primera vegada exposa els tresors documentals de la ciutat amb una mirada molt ampla: tan important és el Llibre Verd de Barcelona del segle XIV, com un petit paper on un senyor, enmig de la barbàrie dels bombardejos feixistes, anotava tots els objectes de valor que es trobaven a un edifici destruït perquè els familiars poguessin reclamar-ne la propietat. És una visió que vaig poder explorar a Autobiografia de Catalunya (Enciclopèdia Catalana, 2017) i que també s’aplica a aquesta exposició», afirmava a Núvol.

Malgrat que l’AMCB sigui un arxiu conegut per custodiar i difondre la documentació administrativa i institucional de l’Ajuntament de Barcelona, tant el comissari com els tècnics que han col·laborat en la mostra, han posat cura en oferir un corol·lari transversal i representatiu dels documents provinents dels fons, fons institucionals i col·leccions que té l’arxiu —vint-i-cinc en total. El criteri ha estat força senzill, segons explica Venteo: “Escollir documentació que ofereixi pinzellades sobre les grans possibilitats que aquest arxiu té”. “S’han quedat fora moltes coses, perquè s’ha seleccionat un document per dècada —vint en total— que es complementen amb una sèrie de fonts de planimetria històrica que donen a conèixer l’entorn de cinquanta documents fonamentals per entendre la Barcelona contemporània”, afegeix. Començant a la dècada de 1820 i acabant a la de 2020, l’exposició acull documentació tan variada com el ban que l’alcalde, Josep Santamaria, va emetre l’any 1843 sobre la necessitat d’enderrocar les muralles de la ciutat, passant per les cartes originals que Albert Einstein va enviar a l’Ajuntament de Barcelona agraint “de tot cor l’amable visita a Barcelona” de l’any 1923 i “l’amorosa hospitalitat” que va rebre. La transversalitat del tast, però, es fa palesa del tot a les dècades del 1930 i 2010. A la primera, l’exposició ofereix els dibuixos d’infants i joves barcelonins que retrata vivament la vida quotidiana a Barcelona després del cop d’estat del juliol de 1936. La segona, aquest cop radiografiant un esdeveniment molt més proper, és una petita mostra dels 4.653 testimonis de condol que la ciutadania va anar dipositant arran dels atemptats de Barcelona de l’agost de 2017 i que l’AMCB recull a la Col·lecció Memorial la Rambla. La cirereta del pastís, pel que fa a la diversitat de documents que s’exposen, són tres documents que pertanyen als gabinets de Pasqual Maragall, Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau. L’excepcionalitat rau en el fet que, a causa de la proximitat en el temps i la confidencialitat d’alguns dels escrits, sigui del tot inèdita la seva reproducció i exposició al públic.
Tot un precedent de bones pràctiques que s’afegeix a la digna trajectòria de transparència i drets socials que, ara farà uns anys, va encetar l’AMCB amb la restitució de la memòria dels funcionaris represaliats pel franquisme. Una part de la història de l’Ajuntament de Barcelona que es veu també indexada a l’eix cronològic de l’exposició amb la reproducció dels expedients de Domènec Latorre i Soler, condemnat a mort pel seu ideari polític, tot i que l’informe afirmés, amb el prototípic cinisme de la retòrica del règim, que la seva conducta era “buena” i que era “cristiano”. Amb tot, Documents de la Barcelona Contemporània esdevé una visita instructiva i breu, que té la particularitat de suscitar l’interès d’investigadors i conciutadans que, més enllà de les gestions pertinents, vulguin conèixer els fons que s’inventarien diàriament a l’AMCB. L’exposició és d’entrada lliure i romandrà oberta fins a l’any vinent.