Un fons notarial del segle XIII a Arenys de Mar

El fons principal per volums de l’arxiu està format per documentació municipal, per bé que el més consultat és el notarial.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

L’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, que forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, es va crear l’any 1934 a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social d’aquell moment, Josep Maria Pons i Guri. L’objectiu era posar ordre a l’arxiu, que havia quedat abandonat, i saber quins documents hi havia. “Fins aleshores, l’arxiu municipal responia a aquella habitació plena de documents apilats, amb pols tan clàssica, típica i tòpica”, explica el responsable de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, Hug Palou i Miquel.

Llibres de l'Arxiu Històric Fidel Fita a Arenys de Mar | Foto: Hug Palou

El fons principal per volums de l’arxiu està format per la mateixa documentació municipal de la localitat, per bé que el més consultat és el de protocols notarials. En aquest arxiu també s’hi conserva la documentació relativa a la comptadoria d’hipoteques (registres de la propietat), per conveni amb el Ministeri de Justícia de 1935, així com l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de Santa Maria d’Arenys de Mar —amb 33 lligalls en format foli, 82 llibres i 59 pergamins—, recuperat del drapaire, i altres fons de documents d’arxiu de procedència molt diversa, com plànols, estudis, col·leccions fotogràfiques, secció musical, etc. Segons l’arxiver, aquest fons notarial, originàriament històric, és “viu no només per les consultes que rep, sinó perquè cada any va creixent en el nombre d’unitats que el forma”, que arriben per transferència des de l’Arxiu de Protocols del Districte, d’acord amb la legislació notarial vigent. La documentació restant, de particulars, empreses o entitats, arriben per trasllat, un cop acordades les propostes de donació i convenis, i se’n valora l’interès i la conveniència d’acceptar-ho per interès o utilitat.

Els protocols notarials, els documents més consultats

Els protocols notarials formen un fons que abasta un període cronològic molt ampli —des del segle XIII fins al segle XX— i un territori extens, que és el que formava part de l’antic Districte Notarial d’Arenys de Mar, que coincidia amb el vell Partit Judicial, amb Arenys de Mar com a cap de partit i seu judicial —comprèn les localitats d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Fogars de la Selva, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, però també hi ha volums de Breda, Hostalric… Tota la documentació procedent d’aquestes localitats va, doncs, a l’arxiu d’Arenys, en lloc de Mataró, circumstància que no es dóna a cap altra comarca, perquè el Maresme es divideix en dos districtes notarials (o partits judicials) diferents. “Quan el 1934 es va crear l’Arxiu municipal d’Arenys, es va acordar amb el Col·legi Notarial de Catalunya, que els llibres notarials ingressessin a l’arxiu de la població, al cap de partit judicial”, aclareix Palou sobre la procedència d’aquest fons. Per això hi ha documentació de la zona del Maresme, del Vallès i de la Selva.

Els llibres notarials arriben a l’arxiu quan passen a ser d’accés públic, és a dir, quan compleixen 100 anys. “Enguany hi han ingressat els llibres notarials del 1915, l’any que ve ho faran els del 1916, i així successivament”, explica Palou, els quals fins aleshores han estat custodiats pel notari i només ell i persones autoritzades hi poden accedir. Aquests documents són de gran interès entre els usuaris de l’arxiu, i els consulta tot tipus de gent: estudiants que fan tesis doctorals, interessats en genealogia familiar, persones que volen recuperar documents (contractes matrimonials, compravendes, testaments, poders, convenis, inventaris, hipoteques, donacions, etc).

Els protocols notarials estan escrits en llatí (els de l’Edat Mitjana, sobretot), castellà i català. Però no només cal tenir un bon coneixement de la llengua per poder-los entendre, sinó també uns bons coneixements de paleografia per poder llegir documents de l’edat mitjana o moderna: “No s’escriu igual al segle XIII que al segle XVIII o XX, i no és el mateix escriure a mà que a màquina”, reflexiona Hug Palou.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació