Què vol dir ser maragallià?

La revista electrònica 'Haidé. Estudis maragallians' presenta el seu nou número

Meritxell Matas

Meritxell Matas

Periodista i filòloga anglesa. Investigadora predoctoral en poesia catalana contemporània a la Universitat de Barcelona

L’Arxiu Joan Maragall ha acollit, una vegada més, la presentació d’un nou número de la revista electrònica Haidé. Estudis maragallians. Un encontre marcadament familiar i ple d’anècdotes i nostàlgia, ara que ja s’acosten a les 10 edicions. Malgrat que el sentit comú ens podria dir que una revista en català i dedicada a un sol objecte d’estudi està condemnada a un desinterès generalitzat fora dels petits cercles d’especialistes, Haidé ha sabut, no només consolidar-se, sinó augmentar el seu nombre de visites. Unes bones notícies presentades per la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, que en confirmen el creixement que, a més, creua fronteres, amb uns percentatges alts de descàrregues d’articlesprocedents d’Alemanya, Rússia, Xina o Estats Units.

Francesco Ardolino | Foto: Oriol Miralles

Tot seguit, el torn de paraula va ser per a Francesco Ardolino, que en nom de la direcció, que comparteix amb Esther Vilar, va destacar la maduresa de la revista, que s’ha mantingut fidel a ella mateixa tot i els petit canvis. El director també va constatar, i només calia fer una ullada al públic per veure que era veritat, que s’havia aconseguit que “la cadena generacional no es trenqués” i va destacar la secció “Vària” i la de “Casa museu”, aquest any dedicada a Verdaguer i Folgueroles a càrrec de Carme Torrents, com a mostres d’aquesta fidelitat. A la Vària tampoc no s’han quedat curts de grans noms, ja que conté un article sobre “Mozart i Bach en el pensament estètic de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors” de Xavier Hernández i un altre de Júlia Català, “De l’amor a l’Amor: el salt a la transcendència en l’obra de Joan Vinyoli i Joan Maragall”, sobre influències i confluències.

A continuació va arribar el moment més emotiu de la vetllada, l’homenatge a la professora Glòria Casals, a qui està dedicat aquest número amb motiu de la seva jubilació de la Universitat de Barcelona i que va llegir uns fragments de l’esborrany de “l’acte secret” de la primera reunió preparatòria—i que, curiosament tenia com a data el 15 de gener del 2010, just ara fa una dècada— on s’apuntaven un seguit de propostes d’estructures i de continguts no gens allunyats delsresultats que més endavants’acabarien fent realitat. Fins i tot es va descobrir el misteride qui hi havia darrere el nom de la revista, i que procedeix d’una idea de Dolça Tormo, l’ex bibliotecària de l’Arxiu. Casals va acabar rebent un aplaudiment càlid dels assistents i va encoratjar tothom a continuar la tasca de recordar la figura de Joan Maragall.

Una feina que recau en investigadores joves com ara Maria Planellas i Gemma Bartolí, coordinadores del dossier d’aquest número i també del següent. Bartolí va agrair la tasca que els havien encomanat ique totes dues van acceptar, en un primer moment amb recança, però que ha acabat convertint-se en un projecte engrescador i divertit, i va donar primícies sobre els continguts del número 9, on hi haurà estudis sobrela relació de modernistes com ara Miquel de Palol o Dolors Monserdà amb Maragall. Un dossier, “Tractem-nos de tu?”, continuà explicant,que van batejar gràcies a una anècdota d’Apeles Mestres (amb una “ela”, puntualitzen les dues coordinadores, tal com ell se signava), que ja éspresent en aquesta edició amb unarticle de Marta Robles que n’estableixla relació amb Maragall a través de l’epistolaris.

Al seu torn, Maria Planellases va encarregar de desglossar els continguts dels altres textos d’aquesta secció monogràfica, on Judit Pujol uneix Maragall i Prudenci Bertrana amb “la contemplació i la ploma”, tot repassant-ne les coincidències biogràfiques; Xavier Vallparla de la qüestió nacional i el rol de l’intel·lectual a “Reinventant pàtries: el regeneracionisme fin-de-siècle a través de Pompeu Gener i Joan Maragall”; Joan Cuscóindaga el mestratge que el poeta té en l’obra de Francesc Pujols; i es tracen els paral·lelismes (i les diferències) a distància  a “Jeroni Zanné, el marbrepentèlic contra la ‘paraula viva’” de Martí Duran.

La cerimònia va concloure amb un petit recital de la poeta osonenca Raquel Santanera que va establir un diàleg fructífer entre els seus versos i els de Maragall. En sobresortí la versió del “Cant espiritual”, que forma part del seu segon llibre, De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, i les respostes inèdites i escrites especialment per l’ocasió a “Dimecres de cendra” donant veu a la noia objecte d’atenció de la veu poètica.

“Què vol dir, però, ser Maragallià?” preguntàArdolino als assistents recollint un fragment dels Retrats d’exili de Domènec Guansé. “No és massa fàcil definir-ho … Més que una manera de pensar és una manera de sentir”. I és amb sentiment totalment maragallià, no se’n pot dir d’una altra manera, que un any mésla “família” de la revista Haidé es va reunir per celebrar el camí recorregut i la vitalitat que tenen assegurada. Amb aquesta visió de futur, s’encaminen ara cap a la vinculació de Joan Maragall amb el seu temps i els seus contemporanis, i molt altre material per una recerca “que tot just han començat”.

Podeu descarregar-vos el número 8 de la revista Haidé aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació