Maquis, arxius i reparació

La família del miner anarcosindicalista assassinat Josep Puertas guanya la partida a la mala gestió de la memòria històrica

Jaume Enric Zamora

Jaume Enric Zamora

Arxiver. Diputació de Barcelona

El 14 de novembre de 1949, el miner anarcosindicalista Josep Puertas Puertas va ser assassinat per suposada col·laboració amb els maquis en el context de la lluita i resistència llibertària i antifranquista. 

Imatge del cartell de l’homenatge a Puertas, Vilella i Bertobillo.

47 anys després, la Diputació de Barcelona va organitzar l’Arxiu Municipal de Vilada, on es van trobar documents de Josep Puertas Puertas, detingut per la Guàrdia Civil la matinada de l’11 de novembre de 1949. Va ser sotmès a tres dies de tortura a la caserna de Berga fins que van acabar amb la seva vida mitjançant l’aplicació de la Llei de Fugues. Josep Bertobillo i Joan Vilella també van ser assassinats en aquell moment, prop del pont del Molí de la Sala de Vilada, al Berguedà.

La documentació personal de Puertas va romandre a l’edifici consistorial de Vilada. Es tractava de prop d’una quarantena de documents que consistien en certificats laborals de bona conducta, salconduits, targetes laborals, cèdules personals, bitllets i participacions de loteria i fotografies familiars. A banda dels documents, també s’hi localitzava una cartera de pell que portava en el moment de la seva mort.

L’any 2014, un familiar de Puertas es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Vilada per tal de sol·licitar el retorn dels documents a la seva filla i a la seva néta, atès el valor sentimental que acumulaven amb el pas del temps. La Junta de Govern Local del consistori viladí, en data de 16 de juliol de 2015, va acordar-ne el retorn. El 28 de juliol, en un acte públic d’allò més emotiu al Local Pirinenc de Vilada es va materialitzar el retorn, que va ser formalitzat en un conveni entre ambdues parts. En el conveni s’explicita que l’Arxiu Municipal conserva còpia dels documents retornats i són de consulta pública per part dels investigadors interessats. Així, l’Ajuntament i, concretament, l’Arxiu Municipal de Vilada van fer possible la conservació d’aquests documents durant més de seixanta-cinc anys.

En el marc de la memòria històrica, aquesta restitució de documents té paral·lels en l’obertura de fosses i la recuperació de les restes d’éssers estimats, víctimes en circumstàncies de guerra o repressió per part dels seus descendents. En patrimoni documental, un exemple proper és el cas dels Papers de Salamanca, que encara avui arrosseguen una llarga controvèrsia política protagonitzada per un Estat espanyol encara poc procliu a restituir la dignitat d’institucions, entitats i persones que van patir l’espoli i la dispersió documental durant la Guerra Civil Espanyola per part del bàndol feixista. En aquest sentit, recordem també altres accions dutes terme a Berga l’any 2014 que van contribuir a restituir la memòria dels tres anarquistes esmentats.

Museu dels Maquis.

Durant l’estiu de 2014, el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs va realitzar un mural a la Ronda Moreta en record als tres anarquistas assassinats. Tres mesos després, es va celebrar un acte d’homenatge a la plaça de les Fonts, on es va col·locar una placa commemorativa. El mateix Centre d’Estudis ens informa que estan preparant un acte d’homenatge per a l’any vinent.

En definitiva, restituir la dignitat de les víctimes de la guerra i de la dictadura franquista que va patir el nostre país és un deure democràtic per a tots aquells ciutadans i ciutadanes que volem una societat més respectuosa amb el passat, més justa amb el present i més lliure en el futur.  Retornar els documents originals conservats de Josep Puertas als seus familiars va ser una petita contribució, una restitució atípica, generosa i, de ben segur, molt reparadora per a la memòria i la dignitat col·lectives.

Per tal de tenir present la història dels maquis, aquestes són quatre recomanacions per aconseguir-ho: una entrevista amb la besnéta de Josep Puertas, el Museu dels Maquis a Castellnou de Bages davant del cementiri on hi ha enterrat Ramon Vila Capdevila, en Caracremada, la pel·lícula Caracremada (2010) protagonitzada per Lluís Soler i el llibre La sega (2015) de Martí Domínguez.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació