L’atzar dels arxius

Una tarda d’octubre he intentat buscar el meu tiet, de la lleva del biberó, en les fotografies de l’exposició Els primers trets d’en Francesc Boix, a Vilanova i la Geltrú.

Jaume Enric Zamora

Jaume Enric Zamora

Arxiver. Diputació de Barcelona

Una tarda d’octubre he intentat buscar el meu tiet, de la lleva del biberó, en les fotografies de l’exposició Els primers trets d’en Francesc Boix, a Vilanova i la Geltrú, però… no l’he trobat. Hi he anat amb el meu pare de 94 anys que va viure la guerra d’adolescent i en sortir de l’exposició em parlava emocionat tot recordant aquells anys tràgics.

Francesc Boix encarna una trajectòria vital èpica difícilment igualable. Va néixer al barri del Poble Sec el 1920, als disset anys s’incorporava al Front, amb la retirada a França és reclòs en camps de concentració i als vint-i-un anys és detingut pels soldats alemanys i deportat al camp d’extermini de Mauthausen. Als 30 anys mor a París d’una tuberculosi contreta en aquell camp. En la seva curta vida va exercir de fotògraf i s’ha pogut recuperar el seu extraordinari llegat.

Les anomenades Caixes de Perpinyà, que han fet possible aquesta exposició, van ser comprades en un portal d’internet per la Comissió de la Dignitat, amb l’aportació de 47 persones, de la revista Sàpiens i d’Ara Llibres, gràcies a la descoberta inicial que en va fer l’associació cultural Fotoconnexió. Les imatges es trobaven en una capsa de fusta i dues capses metàl·liques i havien estat realitzades per Francesc Boix i el seu pare i, provenien d’un col·leccionista francès de Perpinyà que les havia comprat en un mercat d’objectes usats, arribant a Barcelona mitjançant un llibreter de vell. Ara, aquestes imatges es troben a l’Arxiu Nacional de Catalunya. D’aquesta exposició n’existeix un acurat catàleg.

Aquesta mateix mes d’octubre han sortit a la llum més de cinc mil fotografies que Antoni Campañà (1906-1989) va fer durant la guerra i de les quals només es coneixien un centenar. Es trobaven en dues capses vermelles al fons d’un garatge familiar de Sant Cugat del Vallès i quaranta imatges van ser publicades, en exclusiva, per La Vanguardia al suplement Culturas, 900, el 5 d’octubre. Campañà fou xofer de l’aviació republicana, va fugir en la retirada cap a França deixant la família a Barcelona però a Vic va fer mitja volta i es va lliurar als franquistes a la caserna del Bruc. El seu fill afirma: “No va voler mai que se sabés que havia fet fotos de la guerra.” L’editorial  Comanegra ha recollit aquest llegat al llibre La capsa vermella.

La recuperació d’arxius, amb fotografies, documents textuals, etc… esdevé una tasca incansable i incerta sobretot quan aquests arxius van ser generats en períodes de conflictivitat com la Guerra Civil espanyola, en la diàspora de l’exili o ocultats en el règim franquista.

Tenim exemples diversos com les Capses verdes que contenien la documentació de Francesc Macià (1859-1933), president de la Generalitat de Catalunya (1931-1933), que l’any 1937 van ser traslladades de Vallmanya a la Biblioteca de Catalunya. En ple franquisme foren lliurades a l’Arxiu de la Diputació de Barcelona.  I l’any 1984, l’arxivera de la Diputació, M. A. Rodon, obrint un munt de paquets descontrolats que hi havia al magatzem de l’arxiu va localitzar l’arxiu del president Macià, que feia temps que reclamava la família i que ara es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

L’any 2003 l’Arxiu Nacional de Catalunya va comprar una maleta de pell de Lluís Companys (1882-1940), president de la Generalitat de Catalunya (1933-1940), en una casa de subhastes a França, amb 500 positius fotogràfics i documentació textual. Sembla que aquesta maleta acompanyà el president Companys en el seu exili a França. En aquest lot sobresurtia el llibre que el president tenia a les mans en el moment de la seva detenció que té, en la seva portda, un emotiu record de la seva esposa, Carme Ballester.

L’Arxiu de Josep Tarradellas (1899-1988), president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980), va ser conservat en uns bidons de benzina segellats enterrats sota les vinyes a la seva finca de Saint-Martin-le Beau. En la França ocupada va tenir tres escorcolls per part de l’exèrcit alemany i no van trobar res, regirant tota la casa de dalt a baix. L’Arxiu Tarradellas es troba al Monestir de Poblet.

Per últim, fem referència a la maleta mexicana dels fotògrafs Robert Capa (1913-1954), Gerda Taro (1910-1937) i David Seymour “Chim” (1911-1956) que després de moltes peripècies va arribar l’any 2007 a l’International Center of Photography de Nova York, amb 4.500 negatius sobre la Guerra Civil espanyola.

Així doncs, les caixes de Perpinyà de Boix, les capses vermelles de Campañà, les capses verdes de Macià, la maleta de pell de Companys, els bidons de benzina de Tarradellas i la maleta mexicana de Capa, Taro i Seymour ens han arribat fins als nostres dies gairebé de miracle. Ens han permès recuperar una memòria històrica trista, tràgica fins i tot, però imprescindible.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació