La fotografia dels tres mosqueters

El Born CCM presenta aquest dies l'exposició La democràcia al carrer. Fotografia política del col·lectiu SE-GRA

El Born CCM presenta aquest dies l’exposició La democràcia al carrer. Fotografia política del col·lectiu SE-GRA que retrata els moviments socials dels primers anys de la democràcia (1977-1980). Aquesta exposició forma part del programa del Dia INternacional dels Arxius, que se celebra aquest mes de juny a Barcelona.

La història d’aquesta exposició neix a finals de l’any 1977 quan tres joves aficionats a la fotografia decideixen constituir-se en un petit equip per documentar gràficament els nombrosos moviments socials que es produïen a Barcelona en aquest primers anys de transició democràtica.

Carles Feliu, Ramón Morral i Joan Vilardebó, a prop de la trentena i amb una forta vocació política comencen a fotografiar moviments sindicals i a publicar les seves imatges a la revista de CCOO, “Lluita Obrera”. A poc a poc, altres publicacions de l’època – Mundo Diario, Tele Express, Correo Catalán- comencen a acceptar els seus reportatges i així decideixen constituir el col·lectiu SE-GRA, Serveis Gràfics. La seva idea era esdevenir una agència fotogràfica dedicada a documentar els moviments socials que a la llarga els permetés deixar les seves ocupacions laborals i dedicar-se professionalment a la seva gran afició. Una iniciativa que malauradament va tenir una vida molt curta perquè després de tres anys el col·lectiu va deixar de funcionar el 1980.

Però avui, més de quaranta anys després, gràcies a una iniciativa d’Isabel Segura, historiadora de la fotografia i comissària de l’exposició, tot el fons de SE-GRA, que havia estat curosament custodiat per Ramón Morral, torna a sortir a la llum. Encara no fa un any, tot el fons, constituït per unes 10.000 fotografies degudament documentades i arxivades, és dipositat a través d’un comodat a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que veu en aquest material una font gràfica de gran interès. Ho demostra el fet que pocs mesos després una selecció es presenta en forma d’exposició en un dels espais del Born amb motiu del 40 Aniversari dels primers ajuntaments democràtics.

No deu ser una feina fàcil, per més ordenat que estigui l’arxiu, triar les setanta fotografies que es mostren als vint panells ubicats al lateral del gran recinte del Born CCM. Una tasca darrera la qual s’endevina la mà, més ben dit l’ull, d’Isabel Segura, gran coneixedora de la fotografia històrica.

El material s’ha agrupat en diferents seccions que ens mostren clarament els interessos que orientaven els reportatges de SE- GRA, i que faciliten a l’espectador la visita.

Espais de treball recull imatges de diferents oficis en els llocs on desenvolupen la seva feina. Entre ells, el restaurant Casa Costa on, per casualitat, varen poder fotografiar la cantant Joan Baez de visita a Barcelona que casulament sopava al seu costat. Unes fotografies que els autors assenyalen com a inici emblemàtic de la seva experiència.

Despalaçaments de població és una secció que documenta els viatges de treballadors espanyols que acudien a les veremes del sud de França.

Drets sexuals recull les primeres manifestacions que reivindicaven els drets feministes i dels col·lectius trans i gai.

Cultura aplega principalment imatges de figures de la cultura i la cançó tan rellevants a l’època com Pere Quart, Lluis Llach, Pi de la Serra o Ovidi Montllor, entre d’altres.

Fer-se visible al carrer representa el gruix de l’exposició i recull les grans manifestacions urbanes a Barcelona.

Som davant d’un viatge apassionant en el temps que ens transporta a uns moments de gran efervescència social de finals del anys setanta. Parlem de vagues i aferrissats conflictes laborals a empreses de tanta anomenada com la SEAT, PEGASO, MORITZ, CORBERÓ, PHILIPS o HISPANO SUIZA, entre d’altres; o de les primeres manifestacions massives del 1er de maig o l’atemptat de la Scala, al passeig de Sant Joan.

És interessant assenyalar alguns aspectes que ens suggereixen aquestes imatges i en particular la forma de treballar dels membres del col·lectiu, que ells mateixos ens expliquen. SE-GRA era la única firma de totes les seves imatges: “Tots per a un i un per a tots”, com deia el lema dels Tres Mosqueters… Treballaven realment en equip: acudien normalment dos del membres a un esdeveniment i el tercer es feia càrrec del revelat i edició al laboratori domèstic instal·lat al seu domicili. Compartien també les càmeres – dues Nikon F2 i FM i una Minolta- i les òptiques –un 35 mm i un 135 mm – per tal de minimitzar els recursos necessaris. Estaven molt orgullosos també – i amb raó- de la tècnica de sincronització dels flaixos METZ 45 que empraven per tal d’il·luminar escenes de carrer amb baixes llums.

I una altra curiositat és el sistema que van idear per tal de poder disparar les imatges des de posicions elevades i obtenir perspectives generals de manifestacions i altres concentracions. La solució, una escala situada a sobre del Citröen Mehari d’un dels mosqueters que els permetia guanyar l’alçada necessària. Sense aquest enginy no s’haurien pogut fer moltes de les fotografies que veureu.

La quasi totalitat de les fotografies són en blanc i negre, com es corresponia a la pràctica habitual a l’època, en què es disparava amb pel·lícula TRI X o ILFORD de 400 ASA, molt sovint forçada en el revelat a 800 o 1600 ASA per tal de poder captar baixes llums. Les fotos en color, de les quals també se’n presenten algunes mostres, eren en aquells anys molt infreqüents, perquè exigien recórrer al costós revelat només disponible en laboratoris professionals.

Cal esmentar la cura amb què els serveis de l‘AFB han tractat els negatius originals i han aconseguit un positivat de gran qualitat, gairebé sense gra i amb una gamma de grisos molt equilibrada. Les imatges es presenten en diferents dimensions, la qual cosa fa la visita més diversa i atractiva.

Pel que fa a la composició, és senzilla, directa, nítida com es correspon a imatges que volen ser sobretot un vehicle informatiu. I un altre aspecte que destaca és que les fotografies potencien sobretot els grups, mentre que els retrats individuals i els primers plans tenen relativament una menor importància. Una lògica, penso, derivada de l’interès íntim dels fotògrafs pels fenòmens col·lectius.

L’exposició es complementa amb un seguit de reproduccions a gran mida de les portades dels diaris en què es varen publicar les fotografies de SE-GRÀ. El visitant pot recordar l’exposició emportant-se un desplegable que en format premsa recull un ampli seguit de les imatges.

També resulta prou interessant un vídeo – rodat en blanc i negre, com les seves fotografies – en què els tres fotògrafs expliquen la seva aventura. Una aventura que va acabar el 1980, tres anys després d’iniciada per la seva inviabilitat econòmica. A ella va contribuir la fallida del grup propietari Mundo Diario i el Tele-Exprés, un dels seus principals clients. Així va concloure el somni d’uns joves fotògrafs i d’una agència que, pel que veiem en aquesta exposició, haurien pogut aportar molt més a la fotografia social del país. Cal agrair al Born CCM i a l’AFB la iniciativa d’haver donat a conèixer el seu treball, ara que ens permet recordar la gran força dels moviments sindicals d’aquells anys que avui es troben tant a faltar.

Aquesta exposició forma part del programa d’activitats programades per l’Arxiu Municipal de Barcelona amb motiu del Dia Internacional dels Arxius. Podeu consultar tota la programació aquí. 

Trobareu més informació al web d’El Born CCM.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació