Núria Cañellas

Núria Cañellas

Arxivera i gestora documental a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic - UCC)

La força de les arrels i la perseverança dels arxius

Vetllar per preservar la memòria és una tasca necessària i que els arxius porten fent des de fa molt de temps. La perseverança dels arxius és necessària perquè, com és ben sabut, sense les arrels, sense memòria, no tenim identitat.

A tots nosaltres, qui més qui menys, ens preocupa perdre la memòria i que arribi un dia en què no siguem capaços ni de recordar qui som nosaltres mateixos. L’Alzheimer és una malaltia demolidora que atrofia una part del nostre cervell, i gairebé tots tenim algun familiar o conegut proper que la pateix. L’arxivera i gestora documental Núria Cañellas adverteix en aquest article de la importància de conservar la memòria, de preservar-la, perquè forma part de les nostres arrels: aquesta és la tasca imprescindible que fan els arxius, com el del projecte ARRELS, que permet l’accés a la memòria gràfica de la UVic-UCC.

Escultura de l'Estudiant de Vic. Arxiu fotogràfic UVic-UCC

Tots tenim pors. Generalment, els pensaments i temors que ens preocupen els mirem d’exterioritzar expressant-los de diferents formes: escrivint, parlant, cantant, pintant, esculpint… Els cantautors, per exemple, composen melodies i lletres. Molts de vosaltres coneixereu un dels versos més clàssics de Raimon (Qui perd els orígens, perd identitat), que es va convertir en un cant d’esperança i en el paradigma de la cançó com a eina de combat. També el cantautor Roger Mas relata a la cançó “La ciutat de l’astoret” el que poden significar les arrels, cantant amb la seva veu imponent “guaita les meves arrels, són la meva presó”. L’Astoret era la deessa de la fertilitat vegetal i es representava amb un tronc d’arbre clavat en el pati dels temples.

Justament, una frase molt representativa que resumeix la idea de la importància de les arrels és la que escrivia l’escriptor gironí Miquel Pairolí (1955-2011) en el dietari L’enigma (1999), en el qual expressa: “L’home fa via de pressa. En el seu camí tot és agitació adelerada i fugacitat incessant. Corre món o s’estableix en un lloc i dóna forma als dies amb l’escarpra de l’esforç i el martell del treball, com l’escultor, mentre, imperceptiblement, els mateixos dies se l’enduen. És diferent l’existència de l’alzina. L’home ronda per la terra, l’alzina hi arrela”.

Arribats en aquest punt és on trobo un clar paral·lelisme entre els arxius i les arrels dels arbres: els arxius, com els arbres, arrelen i perseveren. I gràcies a les arrels, imperceptibles sota terra –com també passa sovint amb els arxius–, són la base que permet a l’arbre créixer fins a tornar-se fort i històric. Un arbre amb experiència que té la seva pròpia memòria gravada a les arrels; un arbre que té la seva pròpia identitat.

D’aquesta idea neix a finals del 2015 el projecte ARRELS de la UVIC-UCC, liderat pel servei de Gestió Documental i Arxiu de la mateixa universitat. Un projecte que vol transmetre el valor històric dels arxius i que neix amb la missió de protegir, regar i fer créixer les arrels del centre: les arrels documentals i també les arrels gràfiques, que sovint es desconeixen i no es veuen però que es troben custodiades als arxius i que esdevenen testimoni del passat i alhora una eina per reflexionar sobre la construcció del futur. Unes arrels que serveixen per mantenir viva la memòria històrica de la universitat, una memòria que cal preservar per no perdre la identitat i al mateix temps, com deia Salvador Espriu, per a poder respondre a la pregunta: Què volem ser?

Un exemple d’aquestes arrels que fins ara eren força desconegudes i que des del febrer de 2016 comencen a treure el cap i a veure la llum, són les que constitueixen l’arxiu fotogràfic de la UVic-UCC. Gràcies a la incessant feina dels arxivers col·laboradors que han participat en el tractament documental de l’arxiu fotogràfic s’ha pogut començar a donar-los visibilitat a través de la base de dades AtoM. A més, coincideix que Vic és Capital de Cultura Catalana i ha dedicat tot el mes de febrer a la fotografia.

La perseverança dels arxius

Milers de fotografies que es descriuen seguint la NODAC (Norma de Descripció Arxivística de Catalunya) i que es digitalitzen i es pengen per donar-les a conèixer i perquè puguin ser útils de cara a organitzar exposicions, o per il·lustrar futures publicacions. Imatges que esdevenen testimoni del dia a dia de la Universitat. Sense donar-nos-en compte, totes aquestes fotografies han deixat traça i avui són la seva memòria gràfica: testimonien el passat de la Universitat. El fons més antic és el de l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris (1974-1978). Des de qualsevol lloc i fent ús de qualsevol dispositiu (tauleta, mòbil, ordinador), podem veure una foto en què apareixen noietes vestides de Pantera Rosa assistint a classe (a l’actual Casa Convalescència) i que més endavant (algunes d’elles) seran contractades com a professores  a l’actual Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic -UCC.

Les imatges, i evidentment tots els altres suports (documents, àudio, etcètera), amb els anys guanyen valor històric i donen prestigi a la Universitat. Doncs un bon recorregut dóna experiència, i l’experiència dóna prestigi: uns valors que únicament s’adquireixen amb el pas del temps.

Així doncs, vetllar per preservar la memòria és una tasca necessària i que els arxius porten fent des de fa molt de temps. La perseverança dels arxius és necessària perquè, com és ben sabut, sense les arrels, sense memòria, no tenim identitat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació