Quantes vegades heu sentit allò que els museus i les biblioteques ens porten la davantera? Segurament ja n’heu perdut el compte. Estem massa acostumats a comparar-nos i, encara més, a descobrir que el resultat d’aquesta comparació no ens és favorable. Com també ho estem a no ser gaire escoltats en detriment del nostres, ara per ara, companys de departament i molt menys a ser compresos. Però no tot és negatiu, avui vinc a dir-vos que, tot i que sembli impossible, sí que hi ha alguna cosa en què guanyem, en què portem nosaltres la davantera i que ens ha de donar forces per anar cap a on volem anar. Arribats a aquest punt us estareu preguntant: bé, quin és aquest aspecte en què guanyem? Doncs ho diré ben clar: en la fidelitat de la nostra gent.
Una bona eina per demostrar la fidelitat de la nostra gent, dels nostres usuaris, són les xarxes socials, ja que actualment han esdevingut un canal directe entre els centres d’arxiu i el ciutadà. Actualment, ens trobem en un món en el qual tot gira al voltant dels hashtags i en conseqüència els centres culturals, del caire que siguin, podem dir que ja s’han sumat a aquesta nova realitat. Però quins centres culturals destaquen dintre d’aquesta nova realitat? Doncs a primer cop d’ull ho fan, sobretot, museus i biblioteques.
Engeguem, per exemple, Twitter i en fem la prova? Cerqueu en aquesta xarxa social la paraula museu, biblioteca i arxiu. Us apareixeran, com podreu observar, els perfils més destacats per a cada tipus de centre. Per fer-ho concís s’ha decidit escollir-ne un per cerca. Els tres perfils escollits són els de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Biblioteca Nacional de Catalunya.
En el cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya (@MuseuNac_Cat) ens trobem amb un perfil a Twitter que compta amb prop de 42.000 seguidors, i és, sens dubte, el perfil amb més seguidors dels tres escollits. Pel que fa a la Biblioteca Nacional de Catalunya (@BiblioCatalunya) ens trobem, en aquest cas, amb un perfil que compta amb prop de 5.000 seguidors. Finalment, en el cas de l’Arxiu Nacional de Catalunya (@arxiunacional) ens trobem amb un perfil amb només un miler de seguidors. Tenint en compte aquestes dades, és fa evident allò que museus i biblioteques ens porten la davantera, almenys pel que fa a quantitat. Haurem d’extreure com a conclusió, per tant, que ens queda molta feina per fer en aquest aspecte.
Cal destacar, però, que el nombre de seguidors no ho és tot i menys quan, com deia al paràgraf inicial, estem en desavantatge. Museus i biblioteques compten amb pressupostos molt més elevats que no pas els arxius i compten habitualment amb departaments de comunicació i difusió, així com també amb Comunity Managers. A la fi, tot va lligat. En el cas dels arxius, en la gran majoria dels casos, no tenim la sort de tenir pressupostos elevats, departaments especialitzats i molt menys gent qualificada per aquestes tasques. En resum, l’arxiver s’ho ha de fer tot i em consta que ho està fent. Per tant, hauríem d’analitzar tota aquesta situació des d’una altra perspectiva i l’única que se m’acudeix és des de la perspectiva de la qualitat dels seguidors.
Per poder arribar a determinar una puntuació de qualitat dels seguidors d’un perfil de Twitter, s’ha utilitzat una eina gratuïta anomenada Fake Follower Check. Un web que recull els perfils existents a Twitter i que els cataloga en falsos, inactius o vàlids. Una vegada introduïts en aquesta eina els tres perfils anteriorment esmentats, ens trobem amb uns resultats força interessants. En el cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el més al·lucinant de tots, ens trobem que del total dels seus seguidors només un 36% són reals. Menys escandalós és el cas de la Biblioteca Nacional de Catalunya, on el percentatge de seguidors reals o vàlids queda en un 58%. Finalment, ens trobem que l’Arxiu Nacional de Catalunya compta, segons aquesta eina, amb un 74% de seguidors reals. Per tant, podem concloure que el Museu Nacional d’Art de Catalunya suspèn amb només un 3,6, mentre que la Biblioteca Nacional de Catalunya aprova justet amb un 5,8 i que, finalment, l’Arxiu Nacional de Catalunya aprova i supera, de bon tros, els dos casos anteriors amb un notable 7,4 pel que fa a la qualitat dels seus seguidors a Twitter.
En conclusió, els arxius tenen en aquesta xarxa social i, sens dubte, també en la vida real, uns seguidors molt més fidels, dedicats i constants. En la pràctica, els arxius no són centres per visitar només una vegada en la vida o als quals ens apropem per una necessitat puntual, sinó que són centres que gestionen la nostra història passada, actual i recent. Gestionen documentació tant històrica com administrativa, ja sigui en paper o en format electrònic i en multitud de tipologies. En definitiva, ofereixen un servei al ciutadà diari i aquells que el coneixen li agafen un carinyo molt especial; mostra d’això és el fet que aquell que ens segueix ho fa de veritat. Estic segur que la quantitat vindrà en un futur no gaire llunyà, quan una bona part de la ciutadania entengui que els arxius són útils i que ho poden ser molt més quan, tard o d’hora, puguin ser garants de la fa poc estrenada Llei de transparència catalana.