Els 80 del Pare Massot

El passat 3 de novembre Josep Massot i Muntaner va fer 80 anys. Enguany, però, el seu naixement no és l’única efemèride que celebra, també es compleixen 50 anys de la seva ordenació presbiteral i de la seva posició com a director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. És per això que el darrer 13 de desembre, la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans es va omplir de familiars, amics, admiradors i diferents autoritats del món de la cultura amb la intenció de retre-li homenatge.

Massot, originari de Palma, és monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista català, i editor. Al llarg de la seva vida ha passat per diferents institucions importants i ha estat al capdavant de projectes rellevants del panorama cultural dels Països Catalans. Entre altres, ha estat secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, membre de l’IEC i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conservador de l’Obra del Cançoner Popular, fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la Revista Randa, i ha col·laborat amb l’Enciclopèdia Catalana.

Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, va inaugurar l’acte presentant a Massot com un «homenot amb majúscules». Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va seguir amb la presentació del monjo destacant la seva joventut, moment en què ell ja mostrava interès pel coneixement. «El plaer de saber, acompanyat d’una titànica capacitat de treball, és el que ha portat a Pare Massot a arribar on ha arribat», va defensar Arretxe, «fer-li un homenatge és només una manera, tot i que insuficient, de tornar-li un deute». També van intervenir Manel Gasch, company de Massot de l’Abadia de Montserrat, i Natàlia Garriga, la consellera de cultura, que es va connectar a l’acte amb videoconferència per destacar el «valor» i la «transcendentalitat» de la trajectòria del monjo.

Un cop feta la presentació, es va donar pas a una conversa entre el mateix Massot i Margalida Tomàs, historiadora de literatura. Tomàs va preguntar-li per la seva forma de portar tots els reconeixements i homenatges que se li estan fent, va destacar el seu paper en la consolidació de les lletres catalanes i va indagar sobre els projectes actuals del monjo. «Els homenatges són coses que toquen fer de tant en tant, però estic gairebé col·lapsat», va comentar Massot amb un somriure d’orgull a la cara. El monjo també va explicar que té «una colla de projectes encetats»: està treballant en un immens recull epistolar de Rafael Patxot, amb diferents materials d’arxiu, i també va desvelar que cap a l’abril sortirà el sisè volum de La Ciutat dels Llibres. «Sempre que la salut m’ho permeti, seguiré treballant», va afirmar Massot.

A continuació va seguir una taula rodona on van participar professionals dels diversos sectors en què Massot ha treballat al llarg de la seva vida: edició, història, filologia, i cultura. Manuel Llanes, filòleg romànic, va parlar de la tasca de Massot com a editor destacant la seva trajectòria i la immensitat i diversitat del seu catàleg, que inclou des de publicacions de música i excursions i llibres infantils i juvenils a llibres de religió i espiritualitat. «Va ser l’editor més jove i ara s’ha convertit en el més vell, sembla que els seus dies hagin tingut sempre més de 24 hores», va remarcar Llanes. Després va ser el torn de Carme Gregori, que va subratllar el paper que ha tingut el monjo en la història catalana i, més concretament, en la de les balears. «Massot ha demostrat tenir un mètode de treball modèlic, ha enterrat tòpics i prejudicis i ha tret informació de llocs inversemblants”, va confessar la investigadora tot aplaudint la seva tasca històrica.

La conversa va continuar amb Joan Martí Castells per parlar del rol de l’homenatjat com a historiador de llengua i filologia. «Massot no sap no fer història i ho ha fet encaixar tot amb molt rigor», va defensar Martí. Tot seguit va parlar Ramon Pinyol que va reivindicar la «tasca impagable» que el monjo ha fet en el camp de la història de la literatura, sobretot durant el franquisme, quan l’activitat es va veure obligada a aturar-se. Finalment, va intervenir Carme Oriol per explorar el paper de Massot en el camp del Folklore i la Literatura popular. Oriol el va definir com «l’historiador en majúscules de la història popular, la persona que ha estat capaç de lligar un passat folklòric invisibilitzat amb el present».

Per finalitzar l’acte, just abans del discurs de clausura de l’homenatjat, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba van regalar al públic un la interpretació a veu i guitarra d’un compendi de cançons populars de les Illes Balears. Bonet, que va recordar com el monjo, quan era ella era jove, li va deixar un cançoner del seu avi, va declarar-se una gran admiradora de Massot.