Videoart: encara estem aquí

L'Arts Santa Mònica i Loop recorden artistes de referència dels inicis del videoart català i espanyol

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

“Encara estem aquí! Encara estem aquí tu i jo, tants anys! Companys de viatge de tants anys!”, exclama Eugènia Balcells quan veu Antoni Mercader. Són dos dels especialistes dels inicis del videoart català i espanyol, i es retroben a l’exposició (Re)visionats, (re)visitats que l’Arts Santa Mònica acull fins el dia 28 de maig.

(Re)visionats, (re)visitats és la mostra que presenta l’Arts Santa Mònica en el marc del festival LOOP, que tindrà lloc del 18 al 27 de maig. La intenció de l’exposició és fer una lectura contemporània de l’obra audiovisual de tres artistes catalans que van destacar en els anys d’irrupció del videoart a Catalunya i Espanya, del 1974 al 1990: Eugènia Balcells, Antoni Muntades i Carles Pujol.

La idea de Revisionar fa referència al fet d’observar els vídeos amb una mirada actual, i la de Revisitar, al fet de tornar a recórrer les instal·lacions. El comissari de la mostra, Albert Alcoz, ha seleccionat un seguit de peces pioneres i històriques que es divideixen en projeccions, videoinstal·lacions i vídeos monocanals.

“A la nostra societat de l’acceleració hi ha una tendència a mirar el futur, nosaltres volem mirar el passat”, diu Carolina Ciuti, organitzadora del Festival Loop. Per contribuir a la memòria dels inicis del videoart, Loop ha iniciat la recuperació, digitalització i presentació online de desenes de documents impresos, els quals provenen majoritàriament de col·leccions particulars de dues o tres persones. L’exhibició (Re)visionats, (re)visitats, s’inicia amb 70 d’aquests documents. L’encarregat de triar-los ha sigut Antoni Mercader, que creu que aquesta recol·lecció -oberta a tothom- és “un inici que dóna peu a un procés de patrimonalització i convida a investigadors que vulguin treballar en aquest tema”.

Tal com explica Loop, a mitjans del setanta una generació de productors de vídeo va canviar la manera d’entendre el procés de captura de sons i imatges en moviment. Les seves pràctiques es van vincular a la desmaterialització de l’art i van posar en dubte les convencions que se seguien en comunicació audiovisual. Algunes de les seves demandes eren la implicació crítica de l’espectador, la necessitat de perspectives feministes i l’experimentació amb noves possibilitats estètiques. “En aquell moment la paraula vídeo no la coneixia ningú”, recorda Eugènia Balcells, una de les poques dones dins d’un món masculinitzat. 

Balcells, Muntadas i Pujol: tants anys!

Eugènia Balcells, Antoni Muntades i Carles Pujol són els tres artistes escollits per representar els inicis del videoart a Catalunya i Espanya. L’Arts Santa Mònica prepara tres taules rodones al voltant de Balcells, Muntades i Pujol, en les quals hi participaran artistes d’entre trenta i quaranta anys que o bé es troben a mitja carrera o bé són emergents. “No es tracta de parlar de l’obra, sinó de la situació actual de la videocreació en el nostre país”, apunta Jaume Reus.

Eugènia Balcells

Neix a Barcelona l’any 1943. Es gradua en Arquitectura Tècnica l’any 1965. Al 1968 es trasllada als Estats Units i realitza un Màster en Art a la Universitat d’Iowa. Des de mitjans dels anys setanta es converteix en un dels noms essencials en l’art conceptual espanyol, centrant el seu treball en temes relacionats amb la societat de consum i els efectes dels mitjans de comunicació sobre la cultura de masses.

El que feia era mirar al voltant meu per veure què hem deien les imatges que vivia en relació amb la construcció de la meva identitat”, afirma l’artista. A (Re)visions, (Re)visitats mostra tres peces i analitza les estratègies de seducció del cinema i la televisió, assenyalant la necessitat de postures feministes en el camp de la representació mitjançant la pràctica del desmuntatge i l’apropiació. Destaca l’obra Going through languages (1981), al costat de la reconeguda Boy meets girl (1978).

Antoni Muntadas

Neix a Barcelona l’any 1942. Viu i treballa als Estats Units des del 1971. La seva és una obra multidisciplinària que analitza les institucions socials, els mecanismes de poder que les sostenen i la influència que exerceixen en la creació de l’imaginari col·lectiu. El 1996 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya i el 2005, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya.

A (Re)visions, (Re)visitats mostra quatre dels seus primers vídeos dels anys 70, en els quals estudia els mecanismes ideològics dels mitjans de comunicació de masses, proposant experiències televisives de caire alternatiu o suggerint desplaçaments cognitius que impliquen críticament l’espectador. Destaca l’obra Cadaqués Canal Local (1974).

Carles Pujol

Neix a Barcelona l’any 1942. Estudia Belles Arts a Barcelona i Madrid, iniciant-se en dibuix, pintura i escultura. Es defineix com a pintor i és crític amb l’educació rebuda, per la qual cosa arriba al videoart. “Al passar a tres dimensions, la meva lectura pictòrica s’enriquia per tots costats”, explica Pujol. Als setanta, la seva obra està plena de referències objectuals, minimalistes i poemes visuals, els quals combina amb l’audiovisual creant escultures, objectes i instal·lacions sovint formades per projeccions en vídeo.

A (Re)visions, (Re)visitats reflexiona sobre els codis de percepció visual de l’espai, investigant les possibilitats estètiques del vídeo analògic a partir de la documentació del fet de dibuixar i la incorporació participativa del circuit tancat. Destaca l’obra Las Meninas (1987).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació