Vestida per Gaudír

El modernisme català té el nom propi d’Antoni Gaudí i els seus edificis repartits majoritàriament per Catalunya, però també per la resta de l’Estat. La seva influència va molt més enllà de cases i generacions i traspassa al món de la moda. L’arquitecte català ha servit d’inspiració al Fashion Art Institute by Manuel Fernández per crear una col·lecció de moda i una exposició al Castell de Montjuïc.

L’exposició vol ser una manifestació tangible de la visió innovadora i l’espiritualitat profunda de Gaudí a través de l’art, la tecnologia, la sostenibilitat i la moda. Una de les principals innovacions de Gaudí van ser les columnes de doble gir, un símbol del modernisme. Sota aquesta premissa, s’han creat 19 vestits-llenç per a l’expressió creativa d’artistes plàstics de tot l’Estat, un per cada comunitat i les dues ciutats autònomes.

El resultat final és una barreja de colors, textures i elements transgressors que funcionen amb harmonia. El punt d’entrada és Canàries, de l’artista Alba Dorta, que a partir de la intel·ligència artificial genera diferents formes esfèriques que recorden edificis de Gaudí com el Park Güell o la Casa Vicens. La gallega María Cobas presenta el vestit Mañana llegaremos, una reflexió sobre els valors de la societat actual basada en el trencadís de Gaudí i la façana de la Nativitat de la Sagrada Família.

L’harmonia dels oposats és el títol de l’obra de Carolina Lindberg (Madrid), un diàleg entre el celestial i el terrenal a partir de la complexitat de la bellesa i el món de l’art, igual com feia l’arquitecte català. Múrcia presenta Sota el sol de Gaudí, de l’artista Cantabella, una fusió de la tradició pictòrica d’orient i occident com a símbol de pau i amor. I si seguim mediterrani cap amunt, arribem al País Valencià, en què Alejandra de la Torre ens ofereix CUTE-DÍ, un collage que pretén unir totes les referències a Gaudí, com el mateix arquitecte feia a les seves obres.

Pel que fa al País Basc, Ismael Iglesias irromp amb Gautxori, traducció de l’euskera gau, que vol dir nit i la terminació di, que fa referència als que són d’un poble concret. Per tant, la traducció de Gaudí a l’euskera seria els de la nit. Aquesta casualitat és l’excusa d’Iglesias per parlar dels aspectes més foscos i màgics de l’obra de Gaudí, especialment de la Sagrada Família. Per la seva banda, Cantàbria fusiona bellesa amb funcionalitat per oferir a l’espectador una experiència visual que li permeti sentir i connectar amb el seu món interior de la mà d’Irene Pérez. 

Seguim al nord amb l’artista navarresa Carla Querejeta i l’obra Amanece en el río, en què narra la relació entre l’espai habitat i com el riu el va configurant. Igual com Gaudí, l’artista aposta per la interacció dels elements naturals al vestit. Astúries porta la clara referència a la Pedrera, un dels edificis més emblemàtics de Gaudí, són els dos portals de l’edifici que han inspirat l’obra de Jorge Navas. 

A Aragó Alva Moca utilitza la cianotípia per dibuixar humans i combinar-los amb elements que aporten textures i dimensions. Així, es reflexiona sobre com els humans es tanquen dintre de vestits sense cossos. Com a contraposició, Andalusia i Antonio Valenzuela comparen el vestit amb la columna de pedra que es va arrelant de forma ascendent amb diferents elements, una clara referència a l’obra de Gaudí i els seus elements arquitectònics més rellevants. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla conformen dues obres ben diverses. D’una banda, Ceuta Jesús Zurita homenatja el trencadís amb Chasquido, una convivència entre animals i minerals. A Melilla María Cobreros la mar i la figura de la dona s’uneixen a Azul. 

Castella la Manxa fa una reflexió sobre l’univers i el cel, amb la capacitat d’envoltar-nos d’un mantell celestial. La idea central de l’artista, Pedro Castrortega, és el vol a partir de l’exploració i la llibertat de les formes que indueixen a nous espais per crear somnis. Per la seva part, Castella i Lleó ha comptat amb l’obra d’Águeda de la Pisa, La fuerza de la naturaleza. Tires de tela de cotó amb estampat de flors roses i grogues donen un toc primaveral i de moviment al vestit i honoren els elements naturals de les obres de Gaudí.

Com cobrim les façanes i parets de les nostres estances per fer-ne llocs més transitables i habitables? Aquesta és la pregunta de l’extremenya Paula Valdeón, que aconsegueix portar el relat a la nostra propietat més privada, el nostre cos. A La Rioja, Pako Campo explora la història, el futurisme i la tècnica experimental amb un vestit visió del segle XXV i la reconstrucció del Palau de Montjuïc. 

A les Balears Jesús de Miguel s’inspira en el futurisme de Gaudí i altres referències audiovisuals com Blade runner. Al mateix temps, que la part superior del seu disseny la porta als elements vius i orgànics per crear gran dinamisme i contrast. Per acabar, a Catalunya Aggtelek ha volgut representar un Gaudí en consonància amb Barcelona, el sol i la platja, l’essència del Mediterrani i la seva tranquil·litat. Tot, no des de la mirada del turista sinó del vianant que conviu amb els espais monumentals de l’arquitecte.

A punt de commemorar-se el primer centenari de la mort de Gaudí, la mostra vol ser un homenatge a la creativitat, genialitat i innovació d’un artista que traspassa totes les disciplines i continua inspirant l’art d’arreu. Podeu aprofundir en tota la informació al seu espai virtual i al web del Castell de Montjuïc. Al mateix recinte, també podreu gaudir de l’exposició Ressons de la memòria, sobre la fotografia durant la Guerra Civil i com a eina de recuperació de la memòria històrica.