Una mirada de Maria Espeus a Torroella

El magnífic Palau Solterra a Torroella de Montgrí és la seu de la col·lecció permanent de fotografia de la Fundació Vila Casas.

El magnífic Palau Solterra a Torroella de Montgrí és la seu de la col·lecció permanent de fotografia de la Fundació Vila Casas. Cada estiu ens ofereix algunes exposicions temporals d’interès que fan que ens hi acostem per gaudir-ne. Enguany es presenta una mostra de l’obra de la fotògrafa Maria Espeus amb una selecció que ens permet introduir-nos en el seu món estètic.

En l’acte de presentació, al qual va assistir el Sr. Antoni Vila Casas, vam poder escoltar unes eloqüents paraules del Sr. Ricard Julià, President de l’Associació Cultural de Pals. Entre elles va recitar un acròstic que havia escrit dedicat a la fotografia. Un poema que crec que s’adiu molt bé a l’obra i l’estil de la Maria Espeus i que deia així:

FOTOGRAFIA

 F inestra sempre oberta

O casió de permanència

T emps etern

O bert des del passat al present

G uspira futurista

R isc i goig de l’artista

À nima plena de vida

F eta a glops d’inspiració

I ntimitat exhibida

A rt farcit d’emoció

Maria Espeus és una fotògrafa nascuda a Suècia que fa ja molts anys es va instal·lar a Barcelona i es va integrar plenament en els seus ambients culturals, artístics i fotogràfics. Va treballar com a fotògrafa als Jocs Olímpics del 1992 i ha participat en múltiples iniciatives artístiques i exposicions individuals i col·lectives.

La Maria ha viscut més de trenta anys al Raval, on hi ha tingut fins fa poc el seu esplèndid estudi. La seva estada al barri, del qual n’està enamorada, va inspirar un llibre magnífic en gran format titulat “El otro” que recull la seva visió del barri i la seva gent. Unes fotografies que vam tenir oportunitat de veure també exposades a la Fundació SETBA de la Plaça Reial amb la que la Maria manté una estreta relació.

Ha treballat en tasques de fotoperiodisme i de fotografia publicitària i les seves imatges decoren també molts hotels de Barcelona i altres ciutats del món. Però és molt important assenyalar que els seus treballs professionals mai deixen de banda el seu vessant creatiu, que de fet impregna profundament tota la seva obra. El material que s’exposa aquests dies al Palau Solterra s’estructura en tres àmbits, seguint les diferents sales de l’edifici.

A la Sala Xemeneia de la planta noble del Palau hi trobem tres mirades poètiques de l’autora. Com diu Peret en el pròleg al catàleg de l’exposició : La Maria no és una caçadora d’instants. Ella els crea. Busca el lloc idoni. Pensa quin tipus de llum li convé i tria l’hora apropiada. La posada en escena no deixa res a l’atzar”. Em sembla una descripció molt precisa de l’estil que s’endevina darrere de les seves imatges, primer en les dedicades a Cuba, un país que Maria ha visitat diverses vegades i que la inspira especialment, i també en els dos nusos d’una extraordinària factura. En segon lloc en les nou fotografies de la sèrie De rerum natura on, en un format de 50 x 50 cm, retrata amb una alt sentit poètic peces de la col·lecció del Gabinet Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona.

A les dues sales de la planta baixa s’exposen dues sèries de retrats -una de les especialitats de l’autora- dels que n’ha fet més de dos mil al llarg de la seva carrera. En primer lloc, a la Galeria podem veure la sèrie De l’ombra a la llum, un conjunt de setze retrats de dones maltractades que a proposta de la Fundació Setba es varen oferir per ser retratades com a testimoni de les seves vivències i patiments. Són retrats en gran format i blanc i negre, uns a cara descoberta i altres d’esquena, que ja havíem vist i celebrat al Pati de Ciències de la UB en el context del Festival DOCFIELD del 2018. Resulta impactant en les mirades i el posat de les dones que posen a cara descoberta la seva actitud de serenitat i fermesa alhora que les ha portat a col·laborar en el projecte.

Finalment, a les sales del Pou i les Cavallerisses, la sèrie Hola! Barcelona ofereix una mostra d’una vintena de retrats que formen part d’un ambiciós projecte de 1982 quan la Maria va retratar 175 personalitats del món de la cultura: artistes, actors, músics escriptors, fotògrafs cineastes, etc. Tots ells persones que li eren properes i que es mostraven amb molta naturalitat davant la càmera al seu estudi.  Com diu el mateix Ramon de España, un dels fotografiats, els unia el desig de “viure en una ciutat que no ens fes vergonya i on l’art, la literatura, la música, la moda, el disseny i moltes altres coses fluïssin amb naturalitat fins que Barcelona fos una capital europea digna d’aquesta condició. Sospito que no ens en vam sortir”.

Un treball que vist avui en dia conserva una gran qualitat i té un enorme poder evocador sobre el pas del temps i els seus efectes que genera, com diu, el mateix de España, una sensació agredolça. En conjunt una exposició continguda en el nombre d’imatges – en alguns moments  desitjaríem poder veure’n més – però que pels formats i la qualitat de les fotografies mereix sens dubte una visita a Torroella aquest estiu; una visita que es pot completar assistint a algun dels magnífics concerts que ofereix el Festival de Música de la ciutat el mes d’agost.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació