Un nou concepte de museu. I ara què?

Aquest mes d’agost a la ciutat de Praga s’ha realitzat el congrés de l’ICOM, l’assemblea internacional de professionals de la museologia. Un dels reptes més destacats d’aquesta trobada era l’aprovació d’una nova definició del concepte “museu” que incorporés els reptes i les demandes de la societat del segle XXI. El debat no venia d’ara sinó del 2016 quan es va decidir constituir un grup de treball per fer una proposta de nova definició de museu. La nova proposta no va ser aprovada per l’assemblea de l’ICOM celebrada el 2019 a Kyoto i, finalment, ha pogut ser aprovada enguany  a l’assemblea celebrada a Praga. Vegem-ne l’evolució i les perspectives que s’obren amb aquesta nova definició.

Luís Alonso Fernández en el seu llibre Introducción a la nueva museología ja exposava que “el museu és avui dia alguna cosa més que un lloc on s’emmagatzemen, conserven i mostren diferents obres i objectes patrimonials”. És cert, però, que l’origen dels museus el trobem en l’afició de col·leccionar i mostrar objectes, com van ser les cambres de les meravelles, els tresors de les catedrals i els diferents espais d’ofrenes a divinitats. Històricament, el concepte de museu sempre ha girat al voltant de l’objecte. Els museus esdevenien els temples de les muses, espais de contemplació i inspiració, però, alhora, també eren espais per mostrar els botins de guerra i la grandesa de la nació o imperi en qüestió. A l’època de la Grècia clàssica ja es diferenciava el museu de la pinacoteca, un com a centre d’intercanvi de coneixement i l’altra com a espai de contemplació d’objectes. 

És amb l’arribada de la nova museologia que hi ha un gir esperpèntic en el concepte de museu i ja no es percep com a edifici amb una col·lecció que mostra al visitant sinó que va molt més enllà: es percep com un territori amb un patrimoni cultural material i immaterial que atén a una comunitat. Segons A. Grégorová, amb la nova museologia el museu va haver d’allunyar-se dels seus límits físics per ampliar el seu espai d’acció envers la relació de l’ésser humà i la realitat. Des d’aleshores, el museu no es pot concebre de forma aïllada sense tenir present la societat i el territori que l’envolta i li aporta significat. La nova museologia defineix el museu com un instrument al servei de la societat i el seu desenvolupament.

El museu no es pot concebre de forma aïllada sense tenir present la societat i el territori que l’envolta i li aporta significat

Amb aquest nou paradigma es posa en valor el paper de la comunitat, es duen a terme activitats a fora del recinte del museu i comencen a sorgir els ecomuseus. Óscar Navajas ja posa de manifest que, en aquest context, “el museu ja no s’origina amb una col·lecció sinó amb una consciència de comunitat”. Diversos col·lectius comencen a col·leccionar per explicar el seu territori i la seva identitat i a autogestionar els seus propis museus. Els museus esdevenen interdisciplinaris i estan estretament lligats a la comunitat. En alguns casos, museu i comunitat són conceptes inseparables. En paraules de L. Alonso, “el nou museu pretén ser al mateix temps que l’expressió de la comunitat, un instrument al seu servei”.

Paral·lelament, es comencen a reformar molts museus per donar espai a les diferents activitats que organitzen i als serveis al visitant que ofereixen. A nivell internacional són molt visuals els exemples de la remodelació del Musée du Louvre amb una nova entrada i un nou hall de serveis i la nova coberta del pati interior del British Museum per donar cabuda als serveis per al visitant. És en aquesta època quan els museus s’aboquen a garantir la qualitat de la visita i oferir els millors serveis pel confort dels seus visitant. Es creen cafeteries, restaurants, botigues, sales de descans, taquilles, etc. És també en aquesta època que, en alguns casos, el museu es mercantilitza per incrementar els seus ingressos, aposta pel turisme cultural i s’allunya de l’objecte i la comunitat.

La cultura del consum, el turisme de masses i la necessitat de dur a terme activitats espectaculars per no perdre públic ha fet molt mal als museus. Conceptualment, alguns museus s’han acabat apropant més a un centre comercial o a un parc temàtic que no pas a un equipament cultural. Els museus ja no es dirigeixen al visitant ni a la comunitat sinó al consumidor i l’espectador. Alguns museus esdevenen marques comercials amb els seus propis productes de merchandising i fins i tot tenen franquícies o delegacions en altres països. Aquest fet encara ha posat més en valor els museu de barris, els museus de comunitat o els ecomuseus com a museus reals en contraposició amb els museus més comercials.

Sortosament, la crisi econòmica del 2008 va evidenciar que la major part de museus no són rendibles des del punt de vista empresarial i que calia replantejar el model gerencial de molts museus per posar en valor la funció social d’aquests. Aquest fet va posar en relleu les activitats amb comunitats, amb col·lectius amb risc d’exclusió social, amb gent gran i dependència… Molts museus i dirigents polítics van començar a entendre que els museus eren equipaments culturals amb una clara vocació de servei públic. Progressivament, van anar apostant per ser molt més accessibles i inclusius, per arribar al màxim de públics -evitant ser elitistes- i per apropar la col·lecció al màxim de gent possible amb una diversificació de les seves activitats.

L’accessibilitat, la inclusió, la virtualitat, la participació o la sostenibilitat esdevenien indispensables en la nova concepció de museu

El segle XXI també ha aportat molts canvis i noves demandes socials als museus i a les institucions públiques. L’accessibilitat, la inclusió, la virtualitat, la participació o la sostenibilitat esdevenien indispensables en la nova concepció de museu. En una enquesta realitzada als museus de Catalunya l’any passat, el 78,6% d’aquests creia que en la definició de museu hi calia incorporar la funció social i, alhora, el 95,7% creia que en els últims anys els museus de Catalunya havien tendit a ser més socials. Era evident, doncs, que la nova definició calia que incorporés la realitat dels diferents museus del món.

Avui, el museu esdevé una institució sense ànim de lucre, permanent al servei de la societat, que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial. Està oberta al públic i és accessible i inclusiva. Fomenta la diversitat i la sostenibilitat. Amb la participació de les comunitats, treballa i comunica de manera ètica i professional tot oferint experiències variades per a l’educació, el gaudi, la reflexió i l’intercanvi de coneixements.

A Catalunya ja tenim moltes experiències de museus que reflecteixen aquest nou paradigma i que es poden consultar a la Guia del museu social. Cal seguir l’exemple de molts dels nostres museus per posar en valor el que som com a museus i la nostra tasca pública. L’actual Pla de Museus també aposta per aquesta funció social i és una bona eina per posar els museus al servei de la nostra societat. És senyal, doncs, que a Catalunya estem fent bé la feina i anem en sintonia amb la resta de la comunitat museística internacional.