Un estiu a casa dels Santmartí

Nova edició d’Arqueoborn a les cases Santmartí i Corrales del jaciment del Born.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

Un dret oficiós ordena que qualsevol alumne universitari ha de poder aplicar pràcticament la teoria apresa a l’aula. Per sort, les pràctiques són una activitat formativa que les universitats catalanes procuren –generalment– oferir amb garanties. Qualsevol alumne hi té dret. El programa Arqueoborn possibilita que els estudiants d’arqueologia posin en pràctica al jaciment d’El Born CCM in situ– el que han estudiat a classe. L’edició d’enguany del programa –la quarta– va començar l’1 de juliol i s’allarga fins al dia 26.

Tothom que s’acosti aquests dies al recinte del Born veurà des de la balconada superior que el jaciment ha quedat transformat en un privilegiat campus universitari. Des de començaments de mes s’hi està duent a terme una campanya d’excavació i recerca arqueològica en què participen una desena de futurs arqueòlegs guiats per un equip de cinc experts. El programa està supervisat per Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, Toni Fernández, director de la campanya, i Eugènia Bort, coordinadora de l’àrea de restauració.

Des de la primera edició del programa –el 2015– han passat per Arqueoborn una quarantena d’estudiants. En les anteriors convocatòries, el programa només havia acollit alumnes de la Universitat de Barcelona. Aquest any s’incorporen per primera vegada estudiants de l’Autònoma. Tots participen en una nova intervenció a les cases Santmartí i Corrales. Intervenció que, de fet, dona continuïtat a la feina avançada en edicions anteriors. El jaciment urbà del Born, que suma una trentena de cases, va ser intervingut per primera vegada el 1994.

“El Born és un jaciment ric en materials. Permet als alumnes trobar-se amb objectes i estructures que ens ajuden a conèixer la vida quotidiana de societats que ja han passat. És una manera de reconstruir el seu dia a dia. És un jaciment excepcional”, apunta Jaume Buxeda, professor de la Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. “El fet de venir al Born ens permet assegurar-nos que cap alumne arribarà a graduar-se sense tenir una experiència pràctica de treball de camp, cosa que és fonamental per a la formació dels professionals”, afegeix. Hi ha, és clar, a Catalunya, altres jaciments que acullen més estudiants.

Els responsables d’Arqueoborn subratllen que el programa no es redueix únicament a les tasques d’excavació. De fet, l’excavació és estèril si no va acompanyada d’una feina posterior d’investigació, restauració i classificació de restes materials. En aquest sentit, el Born treballa per oferir un període de pràctiques complet. Així, l’alumnat obté una visió íntegra i interdisciplinària de la labor quotidiana d’un arqueòleg. “L’arqueologia no és només excavar. Des del primer any s’ha volgut donar als alumnes una formació global”, sosté Miró, que recorda el concepte particular de ‘jaciment únic’ que abraça Barcelona: “Tot ha d’anar entrelligat. No podem treballar amb compartiments estancs. El Born és una part més del trencaclosques que és la història i el patrimoni de la nostra ciutat”.

L’actuació de l’edició en curs d’Arqueoborn està consistint a obtenir la seqüència cronoestratigràfica de les dues cases (Santmartí i Corrales). Això és: diferenciar i datar les diferents fases històriques de les capes geològiques dels habitatges. Alumnes i experts treballen per resoldre el període cronològic que va de finals del segle XIII a l’any 1717, data d’inici de la destrucció –per decret reial– de la part de Barcelona on hi ha el jaciment (l’antic barri de la Ribera) per poder-hi construir una fortalesa militar. Fins ara, el segle XIII és el límit temporal més baix a què s’ha arribat amb les excavacions fetes. Això no vol dir que en tots els àmbits (el jaciment se separa en àmbits) s’hagi arribat al segle XIII. El descens dels diferents àmbits no avança al mateix ritme. Tampoc significa que aquest segle medieval sigui el límit absolut. Caldrà seguir excavant si es vol arribar a Roma.

La casa Santmartí, on vivia el llogater de mules Pere Santmartí i la seva família cap a finals del segle XVII, es va deixar l’any passat en nivells del segle XVI. S’espera que amb l’excavació actual s’arribi a nivells anteriors a la urbanització d’aquesta part de la ciutat, una de les més importants de Barcelona, ja que durant segles va ser la zona de pas entre el Portal de Sant Daniel (un dels principals accessos a l’urbs) i el centre polític i financer de la ciutat. La casa Santmartí és, a més, un habitatge particular. Amaga (o amagava) un cert misteri: fins aquesta mateixa setmana no s’hi havien trobat restes medievals. Els arqueòlegs s’han topat ara –en una habitació– amb un paviment del segle XIV. Tot i així, en una altra de les cambres continua sent impossible baixar del segle XVI. Se sospita que si costa tant descendir cronològicament és perquè l’edifici va patir aquells anys una sèrie incessant de reformes. “ Potser, però, té a veure amb un fet bèl·lic”, assenyala Miró.

Pel que fa a la casa Corrales, residència de Josep Corrales, fabricant de cordes de viola, l’edificació va ser objecte d’estudi en els programes Arqueoborn dels anys 2016 i 2017. La major part de la casa, però, es va excavar en l’extensíssima intervenció dels anys 2001-2002. La intervenció en aquest habitatge consisteix a igualar els nivells d’una de les habitacions als de la resta de la casa, on ja s’ha arribat a paviments del segle XIV.

Els resultats de l’excavació i la investigació d’aquest estiu contribuiran a eixamplar el coneixement, l’estudi i la divulgació de l’àrea arqueològica de les cases intervingudes. Justament, la divulgació ciutadana és un dels punts que El Born CCM ha volgut enfortir enguany amb la programació de sessions formatives obertes a tothom que estigui interessat en les qüestions tractades. Queden encara dues xerrades. Dimarts vinent (16 de juliol), Santiago Riera explicarà què pot revelar l’arqueobiologia, que –en resum– examina el paisatge i l’alimentació del passat. El dimarts 23, Núria Miró i Emili Revilla revisaran el trajecte fràgil que fa l’objecte arqueològic des de l’excavació a la vitrina museística.

Una altra novetat d’enguany és la continuació de les excavacions durant els mesos de tardor i hivern. Un equip de professionals reprendrà les feines al mes de setembre. De moment, per conèixer els últims descobriments d’Aqueoborn 2019 podeu consultar l’etiqueta #arqueoborn2019 a Twitter. Des de l’inici del programa, l’equip d’experts i alumnes ha trobat una tercera claveguera a la casa Santmartí i un os treballat que “possiblement” formi part del mànec d’un ganivet de la primera meitat del segle XIV. Petits descobriments en espera d’una revelació sonada.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació