Turisme i museus: renovar-se o depredar

Una nova sessió del Mutare SOS de la Fundació Carulla ha reflexionat sobre com els museus poden contribuir a millorar el turisme

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Mutare és un programa de la Fundació Carulla que funciona des del 2018 i que relaciona els projectes culturals amb la millora de la vida de les persones. Arran de la crisi de la COVID-19, la fundació ha tirat endavant el Mutare SOS, una versió adaptada del projecte que té la intenció d’“imaginar solucions creatives i reinventar-nos comptant amb el coneixement col·lectiu de tothom”. Dins d’aquesta iniciativa, el dijous 28 de maig va començar el cicle Els Museus Post Covid19 amb un primer taller digital sobre museus i educació, que ha continuat el dimarts 2 de juny sota la temàtica de museus i transformació econòmica, i que clausurarà el dia 9 de juny parlant de museus i transformació social.

El Castell de Ruidella de la Conca de Barberà | Foto: Castell de Riudella
El Castell de Ruidella de la Conca de Barberà | Foto: Castell de Riudella

Hem de seguir pensant els museus com a producte turístic? Què vol el turista cultural? Amb aquestes preguntes ha començat el taller Museus i transformació econòmica: cap a un model de turisme sostenible que ha organitzat la Fundació Carulla dins del projecte Mutare SOS i que ha tingut lloc en format digital el dimarts, 2 de juny. Els escollits per desenvolupar la temàtica han sigut Rafael López-Mónne, geògraf, fotògraf i professor a la URV, i Gonzalo Gil, responsable de Drac Actiu i sotsdirector de suport i innovació a INEF Lleida. Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural, ha moderat l’acte, en el qual s’ha estimulat la participació dels assistents a partir d’enquestes i d’un xat en directe. A més, la il·lustradora Delphine Boghos ha dibuixat en directe els conceptes que els participants explicaven en paraules.

Per parlar sobre museus i turisme, el primer que hem de fer és analitzar en quina situació ens trobem. Així ha encetat la seva intervenció Rafael López-Mónne, que destaca que la crisi del coronavirus comporta també una crisi econòmica, però que a part d’això, ens trobem immersos en una tercera crisi, la climàtica. Per aquest motiu, “en qualsevol acció que prenguem a partir d’ara hem de preguntar-nos si ens ajuda a adaptar-nos al que ve, o si perpetua el sistema que ens ha portat fins aquí”. Aquesta reflexió, diu el geògraf, es pot aplicar a tot arreu: als museus, que han de prendre decisions donant per fer un context d’emergència climàtica, i també al turisme, que hauria d’enfocar-se a una economia regenerativa.

“El turisme és l’expressió del que som: una societat embogida pel consum”, reflexiona López-Mónne, que creu que quan viatgem no només hem de veure coses, sinó també donar importància a les relacions entre les persones. ¿I si quan visitem diferents espais, en comptes de pensar què ens aporten ells a nosaltres, pensem també quina aprotació podem fer als interessos d’una determinada col·lectivitat? En aquest sentit, el fotògraf creu que el paper dels museus és clau per refer els llaços comunitaris i crear significats. “La cultura és el sistema que tenim els humans per adaptar-nos al medi”, recorda el primer ponent, que argumenta que els museus no s’han de focalitzar en els turistes, sinó en les comunitats locals, i que tot i així, si ho fan bé, si creen bons significats i bons relats, també atrauran agents exteriors.

Per la seva banda, Gonzalo Gil comença la seva intervenció explicant que ell ha crescut al Castell de Riudabella, a la Conca de Barberà, i que per tant la seva infància es va basar en jugar dins d’un espai gran i ple d’objectes, similar a un museu, fet que l’ha marcat per sempre. El responsable de Drac Actiu, una empresa especialitzada en l’oferta de diferents serveis d’activitats combinant esport, esbarjo, salut i cultura, creu que els museus han d’estar integrats plenament en la societat, i que poden tenir un factor clau en el turisme, l’educació i la divulgació sempre que vetllin per oferir continguts significatius als visitants. 

Segons Gil, per encarar el futur cal “reaccionar, aprendre i adaptar-nos a les circumstàncies”. Per això aquest empresari creu en el turisme de petit format, cultural i de valor familiar, i defensa la conversa dels museus amb els agents socials del territori per tal de donar valor als diferents elements de la zona. A més, el sotsdirector de suport i innovació a INEF Lleida també aclareix que el museu no ha de parlar de “turistes”, sinó de “visitants”, i oferir propostes que puguin interessar a tothom. Ara bé, per crear un bon ecosistema de proximitat, diu, no només cal donar importància a les administracions locals i a les empreses del territori, sinó que també cal “trobar gent competent per prendre decisions i fer accions que vagin construint un teixit que poc a poc es vagi fent gran”.

Com apunta Gemma Carbó, aquests temes són de rabiosa actualitat, perquè la disminució de turisme internacional aquest estiu posa en qüestió la relació que alguns museus han tingut amb el turisme. A part d’això, però, “quan es parla de turisme sostenible ens centrem molt en la mirada mediambiental, d’un turisme relacionat amb la natura, amb el territori, però costa de veure la connexió entre aquest turisme sostenible i la cultura dels museus”, apunta la directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Els dos ponents coincideixen en dir que el museu l’ha de defensar la seva comunitat, però que per això primer ha de ser útil i no convertir-se només en un recurs turístic més. 

“S’han de refer els vincles emocionals entre la comunitat i els museus, perquè si no, quan hi ha retallades es queden sols”, conclou el geòleg, que creu que els centres museístics poden ajudar a tenir “un turisme sostenible i no depredador” si es fixen en el que interessa als segments locals del seu voltant i també si fan activitats en grups petits per tal de poder tractar a tothom com a persones i no com a ramats, siguin turistes o veïns. Sobre aquest tema, entre els comentaris Assumpta Bassas temia que aquesta visió de proximitat servís “per quedar-nos tancats en el nostre propi status quo”, i es preguntava on queda l’equilibri entre el coneixement interior i el que es rep de fora, perquè un turisme de qualitat també dona obertura i coneixement. Als mateixos comentaris, un participant anomenat Joan li recordava que “avui en dia la societat rural és diversa degut a la immigració, que també és comunitat”. Per tant, els museus, tot i fixar-se en el públic local, poden ser diversos.

Quim Rubio, un altre dels espectadors de l’acte, en general molt actius en el xat, també ha preguntat si aquest model de turisme sostenible es pot aplicar en ciutats i àrees metropolitanes superpoblades. Davant del dubte, López-Mónne ha respost que “els principis que ens han de guiar són els mateixos”, per molt que les situacions siguin diferents, i que “cal invertir en persones i en talent”, és a dir, que no és moment per a pensar en infraestructures, perquè “la normalitat era la crisi i ara cal un canvi de paradigma”. La directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, ha sigut l’encarregada de tancar l’acte reivindicant la idea que els museus són elements claus per a refer les comunitats, i ha recordat que la pròxima sessió del Mutaré SOS tractarà sobre el paper d’aquests equipaments en transformació social i es durà a terme dimarts que ve, 9 de juny, a les 16h. 

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació