Toni Catany torna a la Sala Parés

Toni Catany va morir prematurament ara farà set anys i ja va ser objecte l’any 2016 d’una magnífica exposició antològica a la Fundació La Pedrera de la que vàrem parlar extensament des d’aquestes pàgines.

Ara és la Sala Parés, la galeria d’art més antiga de Barcelona, la que ens torna a oferir l’oportunitat de retrobar-nos amb les màgiques imatges del gran fotògraf mallorquí. Ho ha fet per commemorar el 30è aniversari de la primera exposició de Catany i, en col·laboració amb l’activa fundació Toni Catany – que està treballant per fer realitat el seu projecte de Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor-, ha preparat una mostra de les seves fotografies més íntimes i familiars.

Malgrat les restriccions que exigeix la pandèmia es va celebrar l’altre dia la inauguració de l’exposició, que estarà oberta fins el mes de novembre. L’aforament de l’acte, que per sobre d’una inauguració era un sentit homenatge a la figura de Catany, va ser limitat cosa que va fer que moltes persones no poguessin unir-s’hi.

És sabut que Catany va arribar de Mallorca a finals dels seixanta i es va convertir en un barceloní més. La seva meravellosa casa estudi al carrer Nou de la Rambla n’és un fidel testimoni. Com ho era la presència a l’acte d’amics i coneguts que testimoniava el gran record que va deixar a Barcelona.  

Després de la introducció del Director de la Galeria, Joan Anton Maragall, l’acte va comptar amb la presència i els parlaments del President i el Director de la Fundació els senyors Miquel Bezares i Antoni Garau. Aquests parlaments varen anar seguits amb la interpretació al piano de diverses peces musicals que agradaven especialment a Catany. La música de Mompou, Satie, Chopin i Ravel,  interpretada pel pianista Marcel Homar, es va acompanyar dels texts de diversos poetes mallorquins – Cardell, Bezares, Pons i Bonet – recitats pel mateix Bezares.

Va ser una acte senzill, delicat, ple de sensibilitat i elegància, en sintonia amb l’estil i la personalitat del fotògraf i amb les fotografies que es presenten a la sala.

El centre de l’exposició és una sèrie de 16 cossiols que Catany va fotografiar al pati de la seva casa familiar i que havien estat preparats per la seva mare, Maria Jaume Salvà. Un cossiol a Mallorca és com un cossi petitet, dins el qual es posa terra i s’hi sembren plantes. Fets a base de vells recipients aprofitats, testos, olles, ampolles, llaunes  acullen plantes i flors tan humils com ells i formes parelles minimalistes plenes de senzillesa i simplicitat. Catany els fotografia al seu lloc habitual,  amb una presa frontal, sense complexos composicions i amb llum natural; la seva intervenció resulta doncs volgudament tan senzilla com l’objecte fotografiat.

Aquesta sèrie s’acompanya d’una altra trentena de fotografies que d’una o altra forma es poden associar al temps i a les vivències dels cossiols que donen títol a l’exposició.

Primer veiem cinc bodegons que, com va apuntar Antoni Garau, varen ser fets poc abans de la seva mort quan treballava en la reordenació de la seva casa Llucmajor.

Trobem després una sèrie de nou natures mortes datades entre el 1983 i el 1985, plenament integrades en aquesta línia de treball tan característica de Catany.

Finalment trobem un conjunt d’onze imatges en blanc i negre amb detalls de la seva casa familiar que corresponen al període de 1967 a 1975 i que posen de manifest l’amor i la nostàlgia que Catany sentia per la seva terra.

Les acompanyen una sèrie de quatre fotografies, també en blanc i negre, dedicades a la seva mare i en les que retrata amb especial afecte els seus peus i les seves mans.

En definitiva, una exposició perquè els amants a la bona fotografia puguin veure novament, fins el 24 d’octubre, l’obra d’un mestre amb un estil personalíssim; i els qui ho desitgin tindran la oportunitat d’adquirir alguna de les seves obres i col·laborar així en els projectes de la seva fundació.