Sobreviure sense director

Un reportatge sobre com afronten el dia a dia els museus que tenen descoberta la plaça del director

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Una quinzena de museus catalans no tenen director o estan a punt d’acabar el contracte amb l’actual. Alguns compten amb un treballador que pren el càrrec en funcions i altres senzillament treballen sense aquesta figura, coordinant-se com poden amb els estaments de qui depenen. El Museu de la Música, el Museu Marítim, l’Arts Santa Mònica, la Fundació Tàpies, La Capella, el Museu Frederic Marès, el Museu Etnològic i de les Cultures del Món, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Bòlit de Girona, la Virreina Centre de la Imatge, el MACBA, la Sala d’Art Jove, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Arqueològic de Catalunya, el Consorci del Patrimoni de Sitges… El 18 de gener, la periodista Teresa Sesé feia un repàs de la situació de tots aquests centres a La Vanguardia. A Núvol hem parlat amb diversos treballadors per saber com viuen el seu dia a dia, com s’organitzen sense un director oficial i quins inconvenients els suposa aquesta manca de lideratges clars.

Al micròfon, el director en funcions del Consorci de Museus de Sitges, Pere Izquierdo, durant una presentació aquest estiu | Foto: Gemma Sánchez / ACN
Al micròfon, el director en funcions del Consorci del Patrimoni de Sitges, Pere Izquierdo, durant una presentació aquest estiu | Foto: Gemma Sánchez / ACN

Qui dirigeix quan no hi ha director?

Els museus catalans obren les seves portes al públic cada dia, fins i tot quan no tenen un director oficial assignat. Els darrers anys, les convocatòries de direcció s’han anat acumulant, fins al punt que a principis del febrer del 2021, a Catalunya hi ha una quinzena de museus que treballen sense cap persona que dirigeixi oficialment l’equip. Ara bé, si els centres museístics poden continuar la seva tasca dia rere dia és perquè hi ha treballadors que supleixen aquest rol, amb places provisionals que poden arribar a durar anys. Margarida Sala ja en fa quatre que exerceix de directora en funcions al Museu d’Història de Catalunya, des que Jusèp Boya en va marxar el gener del 2016. L’Arts Santa Mònica, des del 2017 que no nomena un relleu a la figura que encarnava Jaume Reus.

Qui tira endavant els equipaments que es troben en aquesta situació? Des del Museu Marítim, Elvira Mata reivindica la feina de les persones que supleixen les places mentre no se’n designen d’oficials. En el cas d’aquesta institució, que depèn de la Diputació de Barcelona, Roger Marcet va jubilar-se el juny del 2018 i es va iniciar un concurs que es va impugnar, per sospites sobre la claredat amb què s’havia fet la designació d’un nou director. Des d’aquell moment i fins ara, Mata, sotsdirectora del Museu Marítim, fa de directora en funcions. “Tinc exactament les mateixes obligacions i responsabilitats que el director general”, explica a Núvol; “La primera cosa que vaig fer va ser reunir el personal, explicar quin era l’encàrrec que havia rebut i assegurar que no defugiria cap responsabilitat.”

D’entre la quinzena de museus que no tenen director o que estan a punt de renovar-lo, hi ha entitats que són públiques i que depenen d’òrgans com ajuntaments i diputacions, i altres que són privades i més opaques, com la Fundació Tàpies, que no té director des del gener del 2020, quan Carles Guerra va cessar la seva tasca a la casa. En el cas de les institucions que depenen de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció de Memòria Històrica i Patrimoni de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), encapçalada per Carles Vicente, es compromet a cobrir les tasques de direcció mentre no en designa un de nou. És el cas del Museu Frederic Marès, que està descobert des que Josep Maria Trullén es va jubilar l’any 2019. Neus Peregrina, cap de programes del museu, explica que “evidentment que la Direcció de Patrimoni fa la seva funció: mira els museus d’una manera coral i en fa un seguiment; però nosaltres, des de la casa, deixem de tenir una persona que fa la funció clara d’interlocutor.” 

Sense director, els equips no sempre estan preparats per treballar horitzontalment. Al Consorci del Patrimoni de Sitges (que inclou el Museu Romàntic Can Llopis, el Museu de Maricel, el Palau Maricel, la Fundació Stämpfli d’Art Contemporani i Can Fals), la directora Vinyet Panyella va jubilar-se el febrer del 2019, i des d’aleshores ha agafat el càrrec Pere Izquierdo: “Se’ns va jubilar la directora i durant deu dies vam estar sense ningú al capdavant”, recorda “a cuita-corrents vam mirar qui era l’únic que tenia la qualificació necessària per fer la feina (el Consorci depèn de l’Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona) i em van demanar si podia ocupar aquest lloc durant tres mesos.” Izquierdo esperava que l’impàs es resolgués ràpid, però ja fa més de dos anys que exerceix de director en funcions: “Faig dues feines, la de director i la de coordinador de projectes, que és la que feia abans; m’agrada el meu paper, però dedico entre 15 i 16 hores diàries a treballar.”

Anna Urdániz, tècnica de La Capella de Barcelona des de fa quatre anys, també explica que sense director, les seves hores de feina han augmentat, encara que no es troba en una situació tan límit com altres treballadors de museus perquè La Capella té un equip molt reduït i es dedica a tirar endavant un programa molt concret, el de Barcelona Producció. Oriol Gual va acabar la seva etapa com a director d’aquest organisme, també per jubilació, el maig del 2020, i la seva marxa va coincidir amb la jubilació d’una altra tècnica de la casa, la Montserrat Rectoret. Des del primer trimestre del 2020, i coincidint amb la pandèmia, Urdániz ha treballat amb dos professionals externs, David ArmengolEsther Doblas, per tirar endavant el Barcelona Producció, i ha tingut com a referent la Rosa Morlà, Cap de Centres d’Arts Visuals, i l’Anna Maria Ramírez, directora de Teixit Cultural, organisme de l’ajuntament de qui depenen els centres d’art. Finalment, aquest febrer La Capella ha incorporat una treballadora per suplir la plaça de Rectoret.

Visita comentada de la comissària Caterina Almirall a l'inici de la seva exposició "Esdevenir immortal i després morir", que ha format part del programa Barcelona Producció 2020 | Foto: Pep Herrero
Visita comentada de la comissària Caterina Almirall a l’inici de la seva exposició “Esdevenir immortal i després morir”, que ha format part del programa Barcelona Producció 2020 | Foto: Pep Herrero

Com es coordina un equip sense cap?

“Un museu no pot estar dos anys sense director”, diu Pere Izquierdo, que assegura que mentre tingui el vistiplau dels seus superiors jeràrquics, es farà responsable de tot el que calgui fer: “No puc jugar a fer veure que tots som iguals perquè no és així, qui respon davant dels problemes del museu sóc jo, que firmo els papers i tinc la responsabilitat del que pugui passar.” Contra tot pronòstic, el gavanenc explica que entre aquesta manca de direcció i els canvis que ha suposat la pandèmia, el Consorci de Sitges ha millorat a nivell d’organització interna: “Aquest darrer any hem motivat i capacitat a tothom, des dels vigilants de sala fins a les persones d’administració, per tal d’adaptar-se al context digital, sempre intuïtivament i sense cap pla director.” Izquierdo lamenta que fa temps que no es pot agafar una setmana lliure perquè “no tenim un organigrama gaire desenvolupat i si jo no hi sóc, la informació no circula.” A pesar de tot això, el director en funcions assegura que “només tinc paraules d’agraïment pels 25 membres de l’equip, que s’han implicat tant com ha fet falta, fins i tot durant els dies de nadal; estic esgotat, però em sento molt recolzat per tothom.”

També com a directora en funcions, però amb un rerefons diferent, Elvira Mata recorda que fa 34 anys que treballa al Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, i que per tant, a l’hora d’agafar el rol actual, ella ja coneixia tots els treballadors de la casa, i a l’inrevés. A més, amb el seu canvi laboral provisional, ningú de l’equip ha hagut de suplir cap buit: “Tenim l’organigrama complet i mai cap persona del meu equip m’ha plantejat cap problema”, assegura. Des que va començar la seva tasca com a directora en funcions del Museu Marítim, farà més de tres anys, Mata assegura que tots els membres del museu han posat sobre la taula allò que els semblava que havia de canviar, i amb la directora al capdavant, s’han aplicat les decisions convenients. “He revisat l’equip de direcció i coordinació, que compta amb la incorporació d’alguna persona, però que si fa no fa recau en les mateixes que ja hi havia abans del nomenament”, explica.

“El dia a dia es va complint, però la cohesió amb els equips és difícil.”

Des del punt de vista dels treballadors que no tenen un director, Neus Peregrina, del Museu Marès, apunta que “el dia a dia es va complint, però la cohesió amb els equips és difícil.” Segons la cap de programes, “els organigrames horitzontals costen de fer rutllar i això pot afectar la comunicació entre els treballadors i també la seva motivació.” A més, Peregrina recorda que si falla l’interlocutor dins de l’equip, també falla fora, i que no hi ha ningú que permeti al museu sortir de si mateix i col·laborar amb altres institucions de l’entorn cultural i social del Marès. Per a ells, aquest situació dura des del 2019 i s’ha agreujat amb la pandèmia i el teletreball. Davant les preguntes sobre aquest tema que hem dirigit a entitats en la mateixa situació que el Museu Marès, institucions com l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que també depèn de la Direcció de Patrimoni de l’ICUB i que treballa sense director des de la marxa de Jordi Serchs el 2019, prefereixen no explicar com afronten el dia a dia: “Com que estem sense direcció, ningú vol assumir la responsabilitat d’unes declaracions.”

Neus Peregrina, cap de programes del Museu Frederic Marès, davant de l'obra 'Políltic de la vida de santa Clara' (Països Baixos (?), cap al 1500) | Foto: Museu Frederic Marès
Neus Peregrina, cap de programes del Museu Frederic Marès, davant de l’obra ‘Políltic de la vida de santa Clara’ (Països Baixos (?), cap al 1500) | Foto: Museu Frederic Marès

Qui i com decideix els objectius del museu?

Els museus funcionen a partir de plans estratègics que decideixen els seus objectius en un futur immediat. El director és l’encarregat de fer el seguiment d’aquests plans. En el cas d’institucions petites com La Capella, el curs que s’ha desenvolupat sense direcció ha pogut salvar-se: “El nostre programa ve donat per la convocatòria de Barcelona Producció, que a més compta amb un jurat independent que selecciona els projectes que després es desenvolupen”, apunta Urdániz. Ni la tècnica en qüestió ni els dos agents externs que l’acompanyen, no han hagut de prendre cap decisió respecte el futur de La Capella, sinó que més aviat han treballat per mantenir el programa tal com estava, assegurar el desenvolupament de les exposicions marcades per la pandèmia i començar a treballar per l’edició del 2021. Però la situació varia en cada museu.

Des del Marès, Peregrina explica que sense director “el desenvolupament dels programes queda afectat, perquè normalment els projectes no es fan sobre la marxa, sinó que treballem amb uns temps de marge, i sense direcció és molt complicat que programes a llarg termini tinguin un desenvolupament correcte.” En aquest sentit, els museus que es troben en la mateixa situació poden dur a terme activitats, però no compten amb una programació relacionada amb la missió dels equipaments, i temen que això els passarà factura tant ara com en el futur. “Seguim obrint cada dia i fem atenció al públic, però el que no hi ha és una idea sobre les línies dels pròxims anys, cosa que ens fa perdre pistonada de projectes singulars i lligats a l’ADN del museu.” A dia d’avui, el Frederic Marès treballa any a any, i no té, per exemple, un programa previst per al 2022.

Què opinen els directors en funcions sobre aquest tema? En el cas d’Elvira Mata, el Museu Marítim no ha fet cap pla estratègic, sinó que ha revisat el que estava previst. “Ningú m’ha impedit pensar un pla estratègic nou, però això només tindria sentit si pensés que he d’ocupar el càrrec durant molts anys; en el meu cas, jo em jubilo el proper mes de maig, i després de valorar-ho amb l’equip, vam fer un document de reflexió i vam preferir ajornar la formulació d’un pla estratègic nou.” El nou director del Museu Marítim doncs, haurà de fer aquesta feina, que els treballadors actuals estan intentant avançar per tal que la persona que arribi “trobi el camí planer.” 

Mentrestant, però, Mata reivindica que el museu sí que ha aprovat diverses línies, com un pla d’igualtat, un pla mediambiental, el codi ètic dels professionals del Consorci, i una revisió de la política d’adquisicions, per exemple. Des dels equipaments museístics de Sitges, Izquierdo declara que “no em semblaria ètic decidir les línies del museu” perquè “la missió no l’ha de tocar un director en funcions”, però que els objectius específics previstos s’acaben aquest 2021, i per tant, “si a mitjans d’any no hi ha la convocatòria de direcció feta, hauré de reunir el consell general i fer una proposta de línies pel proper període, perquè el que no podem fer és treballar sense objectius.”

Elvira Mata, directora en funcions del Museu Marítim de Barcelona | Foto: Museu Marítim
Elvira Mata, directora en funcions del Museu Marítim de Barcelona | Foto: Museu Marítim

Pensar el futur des d’un present marcat per la pandèmia

“Estem en una fase final del procés de selecció del nou director del Museu Marítim i espero que en les properes setmanes ja sabrem qui serà”, conclou Elvira Mata, que espera tenir temps de fer un bon traspàs fins a la seva jubilació, al maig. El nou director arribarà després d’un any marcat per la pandèmia, en què des del museu “no hem pogut actuar amb la celeritat que ens hauria agradat, però hem treballat amb professionalitat i hem rebut en tot moment el recolzament de la Diputació de Barcelona.” Des de La Capella i des del Museu Marès, les treballadores que han parlat amb Núvol també recalquen la influència de la COVID-19 en el funcionament diari: “Ha sigut un any molt complicat per la pandèmia, on hem treballat estant confinats, anul·lant activitats previstes i adaptant-nos a les mesures restrictives”, recorda Urdàniz; “No tenir direcció en unes circumstàncies com aquestes és molt complicat”, resumeix Peregrina.

Aquest mes de gener, La Capella ha obert un concurs per renovar la direcció artística de la institució. La proposta guanyadora estarà contractada durant quatre anys, amb possibilitat de pròrroga d’un any més, i serà escollida per un jurat proposat per l’ICUB i el Consell de la Cultura de Barcelona. Darrerament, l’Ajuntament de Barcelona ha estat objecte de crítica per l’estrany canvi de condicions laborals de la directora del Centre Fabra i Coats, Joana Hurtado, a qui se li va anunciar que les condicions del seu contracte canviaven i passava a ser una treballadora autònoma. També el director de La Virreina, Valentín Roma, que enguany acaba la seva direcció, està contractat com a personal autònom.

Ni el Museu Marès ni el Consorci del Patrimoni de Sitges saben quan s’obrirà una convocatòria per escollir un director oficial. “A mi sempre em diuen que es farà aviat, però em consta que els Recursos Humans de la Diputació estan molt col·lapsats i van molt lents, i moure un concurs pot arribar a trigar dos anys”, conclou Izquierdo; “De moment, treballarem perquè la persona que vingui s’ho trobi tan endreçat com sigui possible, i si es convoca la plaça i la guanyo jo, estaré encantat de la vida de continuar dirigint el Consorci.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació