Samuel Salcedo. Un artista amb molta cara

L’obra de Samuel Salcedo es pot qualificar, com a mínim, de polifacètica. Les seves cares arrodonides, disfressades d’animals i, de vegades, abonyegades, han creat un món imparell de comunicació facial que resulta tant amable com estrany i mordaç. La demostració física d’aquest discurs es troba actualment, i fins al 24 de maig, al centre d’art contemporani Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet, on podem trobar un recull de peces que ens permeten il·lustrar les diverses corrents adoptades per l’artista. Amb un llarg recorregut tant a nivell nacional com internacional, l’escultor barceloní despunta per la força emocional de les seves obres, així com per la seva connexió amb l’espectador.

L’exposició «Samuel Salcedo. Escultura» està formada per un petit grup de creacions característiques de l’artista, i personifica la imatge d’un estil únic i inconfusible que omple l’espai de Can Sisteré amb obra i, sobre tot, amb aura. La mostra proposa un primer contacte amb l’art de Samuel Salcedo, una aproximació directa amb l’estètica postmoderna que trenca el sentit d’escultura convencional i s’obre pas en el món figuratiu amb escenes conceptuals. Rere la seva primera forma, les obres de Salcedo amaguen un reflex pur i sensitiu de la constant ideologia humana i les seves múltiples, i infinites cares. Cada peça, creada i escollida com a portadora d’un discurs propi, actua, alhora, com a nòdul del discurs global expositiu, representant el passat, present i futur de la societat; el temps lineal condensat en un moment estàtic i aïllat.

Al llarg del reduït circuit que permet l’espai expositiu, l’artista ens presenta dues de les seves vessants més significatives: per una banda escultures grans, amb formes arrodonides i un patró decoratiu regit pel blanc i el negre, que mostren una part de l’home i que manifesten, mitjançant un sol personatge, el conjunt heterogeni que anomenem societat; per altra banda unes escultures de mides més petites i càrrega expressiva complexa, diversos personatges que emulen l’estructura familiar i el desastrós espectacle d’un ésser humà devorat per la seva pròpia necessitat de progrés històric.

És interessant veure, també, la centralitat que dedica l’exposició al vídeo-documental, que narra el procés creatiu de l’artista. La tècnica és la protagonista d’un relat de constància, dedicació i temps, construït per diverses capes de material físic de treball i una gran quantitat d’hores de reflexió anímica. Cadascuna de les obres de l’artista és creada en un taller i exposada a tota una sèrie de processos de canvi que configuren el seu resultat final; encara que puguin semblar quasi iguals, cada creació rep un tractament individualitzat i és per això que una a una alliberen un esperit sensitiu encomiable. La projecció revela el dia a dia d’una obra en mans de l’artista Samuel Salcedo, com comença la “cosificació” de la idea, i com la matèria es transforma donant lloc a un exquisit treball artesanal en perill d’extinció.

L’aproximació artística més immediata i empàtica dels sentiments humans és, també, l’expressió d’una societat constreta pel sistema global: les necessitats bàsiques, la connexió social, les expectatives futures… La consciència de pertànyer a un món que no et pertany. Samuel Salcedo és un artista que no sempre observa, a vegades mira, però sempre hi veu i s’expressa. Formula un discurs desdoblat entre l’interior i l’exterior. Així, cadascuna de les peces, alhora que parla de si mateixa, ens interpel·la a tots nosaltres.

La dialèctica de Salcedo sobrepassa el nivell formal de la comunicació humana (estructurada per un cos, personificat o digitalitzat, i un llenguatge) i condensa aquesta activitat en el seu punt més àlgid: la cara. Ironia, sarcasme, por, preocupació, diversió, tots sentiments diferents i tots propietats d’un sol cos. L’home s’enfronta a ell mateix en un combat de teatralitat: la tragicomèdia del segle XXI.