Salvador Dalí, soldat de quota

L’Arxiu i Biblioteca Rafael i María Teresa Santos Torroella, cedit a l’Ajuntament de Girona i en procés de catalogació per part de l’Arxiu Municipal, conserva documentació de referència per estudiar a escriptors, artistes i moviments artístics del segle XX. També conté un gran corpus epistolar amb més de 1.900 personalitats del món de l’art i de la cultura. Joan Miró, André Breton, Henri Matisse, Paul Éluard, Carles Riba, Salvador Espriu o Tristán Tzara en són una petitíssima representació. L’Arxiu també compta amb un intercanvi de correspondència entre Salvador Dalí, Federico García Lorca i José Bello Lasierra, companys d’estudi a la Residencia de Estudiantes. A l’any 1927 Salvador Dalí s’incorpora al Servei Militar. L’experiència militar del pintor queda plasmada en les cartes de tots tres amics.

Figueres, 1 de febrer de 1927: Salvador Dalí, amb 23 anys, és cridat a fer el servei militar. El seu pare, notari a Figueres, ho deixa escrit en un àlbum de records. El jove pintor s’incorpora a la disciplina militar en qualitat de soldat de quota. És a dir, a canvi d’una contribució econòmica a l’exèrcit, tria cos i plaça. Ho fa al Castell de Sant Ferran de Figueres, la fortalesa més gran de Catalunya. Dalí sembla un dandi: els soldats de quota es paguen el vestuari i el pintor escull un bon sastre. Després de la disciplina militar, al migdia i al vespre, se’n torna a casa. Als esplais, d’aquesta modalitat, en diuen colònies urbanes: jugues una estona, però menges i dorms a casa teva. Ingressa al règim d’infanteria San Quintín 47. Les obligacions d’aquest cos són la vigilància del castell i la guàrdia nocturna. Dalí detesta i tem, a parts iguals, el segon deure. Per escapolir-se’n, paga cinc duros al soldat que accepti substituir-lo. 

Figueres, 14 de maig de 1927: Federico García Lorca i Salvador Dalí escriuen una postal a José Bello Lasierra. La direcció postal del destinatari: passeig Martínez Campos número 39 de Madrid. A l’anvers, la portalada d’accés al Castell de Sant Ferran. Els tres companys es comuniquen en argot. Dalí està complint amb el Tailón. És el sinònim de tots tres amics per designar el servei militar. Des de casa, escriu Lorca, el pintor escolta el so de les trompes que criden a files i salta del llit. Encara li queden nou mesos d’ordre militar, amb un parèntesi de descans estival a Cadaqués. Des d’aquest indret, Pepín Bello Lasierra rep una postal i una carta. La primera, el 15 de juliol. Federico García Lorca rondina. Fa temps que no s’escriuen i proposa de veure’l a Madrid. És una nota simpàtica, d’amics. Pocs dies després, poeta i pintor, reben la visita del guitarrista Regino Sainz de la Maza. Tornen a escriure a Lasierra. Li donen records i el poeta recorda les ganes d’abraçar-lo a la capital d’Espanya. No fa ni un mes de l’estrena de Mariana Pineda al Teatre Goya de Barcelona. Al mes de setembre, amarat de sol i platja, Salvador Dalí es reincorpora al tailón.

Figueres, 12 de febrer de 1928: El noi, escriu Salvador Dalí pare, ha acabat el servei militar. No ha estat un any perdut. Així ho demostren els fets. Del 31 de desembre al 4 de gener de 1927 el pintor ha inaugurat la Segona Exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona. Hi ha presentat vint pintures i set dibuixos. També ha participat al Segon Saló de Tardor a la Sala Parés i ha conreat l’escriptura a L’Amic de les Arts. D’entre totes, és la revista catalana d’avantguarda per excel·lència. També hi col·laboren J.V.Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i Magí Albert Cassanyes. La capçalera és el germen del Manifest Groc, signat el 1928 per Dalí, Montanyà i Gasch. El document és la pedra angular de l’avantguardisme català del primer quart del segle XX. De color groc, el text critica la transigència i la correcció de la cultura catalana més clàssica; arremet contra la intel·lectualitat del país, grotesca, tristíssima, resclosida i putrefacte; denuncia el tedi de les activitats culturals; reprova el repertori tronat de cançons de l’Orfeó Català i el sentimentalisme de Guimerà; se’n riu de l’ambient soporífer de les penyes i dels espais de tertúlia; escarneix els tòpics de Maragall; demana amplitud de mires, una mirada al futur i un reconeixement a l’art dels grans artistes: Picasso, Gris, Miró, Le Corbusier, Tzara, Éluard, Bretón, etc. Dalí fou el redactor principal del text. Sembla que Montanyà i Gasch van convèncer-lo de rebaixar-ne el to. Se’n van sortir a mitges. L’esbós del Manifest Groc també fou embastat durant aquest llarg període de permís estival. 

9 de març de 2001: El Consell de Ministres, per fi, aprova el decret de supressió del servei militar obligatori. Han passat setanta-tres anys de l’últim dia de soldat del jove Dalí. Pel camí, una guerra, l’assassinat de Federico García Lorca, la llum de París, la inauguració del Museu Dalí, un cop d’estat fallit, la sacralització del monarca espanyol, el colpista Tejero reclòs a cos de rei a la mateixa fortalesa de Figueres on el pintor hi feu el soldat, la veneració de les obres dels grans surrealistes i la mort del geni de Portlligat.