Ressona el MACBA a la 31 edició dels premis ACCA de la Crítica d’Art

El passat 26 de març va tindre lloc, a l’auditori del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, l’esdeveniment més esperat de l’Associació Catalana de Crítics d’Art: la trenta-unena edició del lliurament dels Premis ACCA de la Crítica d’Art. Com era d’esperar un dels protagonistes de la nit va ser el museu que acollia el lliurament.

L’esdeveniment és gairebé una tradició per als grans professionals dels sectors de la crítica, la història de l’art i el discurs de les arts visuals. L’acte genera en cadascuna de les seves edicions una polifonia de veus perfectament harmonitzada que aquest any ha posat èmfasi en la necessitat d’adquirir una nova perspectiva des de la qual repensar el museu, repensar el MACBA i desvincular-lo del seu lligam amb la política.

La recent consternació entorn els episodis de mala gestió, censura, dimissió i comiat relacionats amb l’equip directiu i de comissariat del museu barceloní, va quedar palesa tant en el discurs del president de l’associació de crítics, Joan Maria Minguet i Batllori, com en el posterior discurs “digitalitzat” de la directora de l’Associació de les Arts Visuals, Nora Ancarola. Ancarola també va aprofitar per fer difusió de la Plataforma a favor de les d’Arts Visuals, creada conjuntament amb l’ACCA i tot un seguit d’associacions que representen a diversos sectors del panorama artístic.

Amb un total d’onze premis diferents —en les categories d’Exposicions d’art contemporani; Exposicions de recerca històrica; Galeries. Art contemporani; Galeries. Art modern i de recerca històrica; Iniciatives; Iniciatives Patrimonials; Premi Espais de Producció i Creació; Premi publicacions, llibres d’autor; Premi Revistes; Produccions Audiovisuals; i Promoció de l’art català a l’estranger—, l’ACCA pretén donar suport als diferents organismes de difusió cultural, així com guardonar les actuacions artístiques més excel·lents de l’any 2014. Entre els premiats trobem l’exposició «Barcelona Zona Neutral», comissariada per Fèlix Fanés i Joan Maria Minguet, que va renunciar al premi com a president de l’associació; la iniciativa ADN Platform, dirigida per Miguel Àngel Sànchez; o la publicació Situacions. Revista d’Història i Crítica de les Arts de l’ESHAB, dirigida per Antonio Ontañón.

Per subratllar algunes de les intervencions més emotives de la nit, vull destacar les paraules dedicades per la galeria Àngels Barcelona sobre l’artista Harun Farocki; el tàndem d’ADN i David G. Torres; el diàleg discursiu entre Pepe Serra, director del MNAC, i Juan José Lahuerta director del projecte de presentació de les noves sales de la col·lecció d’Art Modern; la intervenció de Glòria Picazo pel premi a la trajectòria del centre d’art La Panera de Lleida i, sens dubte, els discursos de la doblement guardonada Pilar Parcerisas, per l’edició del llibre Ponç abans de Ponç i el comissariat de l’exposició «Marcel Duchamp, “Don’t forget”. Una partida de ajedrez con Man Ray y Salvador Dalí», a través dels quals va elaborar un petit relat del treball i l’aproximació a l’art.

Ja sigui en les glosses com en els discursos dels premiats, l’emotivitat i la simpatia es van combinar amb la seriositat de les aportacions entorn de la problemàtica del MACBA. La gala és un esdeveniment per reflexionar sobre el sector de l’art, i conèixer les opinions dels vertaders professionals que representen, la major part de les vegades, la cara oculta dels museus, les galeries, els espais, les plataformes, etc.

Sens dubte, un acte amb personalitat i veu pròpia que deixa entreveure la situació crítica, mai millor dit, del món de l’art, alhora que acompanya les propostes que es plantegen, any rere any, per canviar, millorar i progressar dintre de les expectatives il·limitades dels diversos àmbits artístics.