Renau a Barcelona, per fi

El valencià Josep Renau va ser un artista i intel·lectual polièdric

El valencià Josep Renau (1907-1982) va ser un artista i intel·lectual polièdric que es va erigir com una icona de l’art combatiu. Ell, que era un estalinista convençut, considerava que l’art havia d’estar al servei de la lluita proletària, i a través d’una obra extensa i de la publicació de diferents revistes i llibres, va reflexionar sobre aspectes com el poder i la importància de la cultura popular. El Born CCM, l’IVAM i els Programes de Memòria han decidit recuperar la figura d’aquest prolífic intel·lectual exposant més d’un centenar de les seves obres, que es podran veure al Born del 13 de juny al 13 d’octubre. Cartells, murals, fotomuntatges, revistes i llibres que han pujat de València a Barcelona formaran part d’una exposició que serà tan polièdrica com el mateix Renau.

“Volíem presentar la intel·lectualitat dels anys 30, però no ho volíem fer de forma panoràmica, sinó a través de la figura de Renau”, ha explicat Ricard Vinyes, comissionat dels Programes de Memòria. Vinyes, que ha definit Renau com un “intel·lectual integral”, considera que les seves reflexions sobre el lligam entre el paper de l’art i la política són essencials. Però les obres de Renau, que va tenir molta relació amb Barcelona i va ser un referent de l’esquerra catalana dels anys 70, mai havien estat exposades en una dimensió tan extensa. “El Born CCM ha volgut compensar el deute que el país i la ciutat tenen amb l’artista”, ha dit Montserrat Iniesta, directora d’aquesta institució.

Juan Vicente Aliaga ha estat l’encarregat de comissionar l’exposició, i ha decidit dividir-la en quatre parts ordenades de forma cronològica. La implicació de l’artista amb el seu moment històric va ser tan estreta que hagués estat difícil fer-ho d’altra manera: s’expliquen mútuament. A la primera sala, els visitants podran veure algunes de les obres que Renau va fer des dels seus inicis com a artista fins a les acaballes de la Guerra Civil. Tot va començar amb un art déco preocupat pel component estètic, però la ràpida afiliació de Renau al Partit Comunista d’Espanya l’any 1931 va fer virar la seva manera d’entendre l’art, que va posar al servei dels seus ideals polítics. És així com el valencià començà a crear cartells polítics i a participar en revistes tant anarquistes com socialistes i nacionalistes d’esquerres. Fins i tot va crear la seva pròpia publicació Nueva Cultura, on començà a desplegar la seva faceta més teòrica.

Amb el seu exili a Mèxic, Renau posà fi a la permeabilitat ideològica que havia mantingut durant la seva lluita en defensa de la República. Amb una ideologia estalinista més marcada que mai, seguia erigint-se en contra la mercantilització de l’art. “Ell el que volia era que la seva obra anés de poble a poble fins que es destruís”, explica Aliaga. Però, per tal de sobreviure, a Mèxic es va veure obligat a fer cartells publicitaris, que es podran veure al Born. Tot i això, la seva lluita política no va cessar. La participació de Renau en la revista Futuro i la creació de diversos murals defensant l’esquerra mexicana en són la prova. I aquesta lluita política dins l’art també es podrà observar a la tercera sala de l’exposició, que està centrada en la coneguda sèrie de fotomuntatges The American Way of Life.  A través del que Aliaga va definir com “una forma i colors molt agosarats”, Renau fa una crítica al mercantilisme del capitalisme. Aquesta sèrie, que  va fer durant els anys de Guerra Freda, és molt crítica amb l’imperialisme nord-americà, amb la cosificació de la dona i amb el racisme.

L’última sala de l’exposició està dedicada als últims anys de la vida de Renau, que va passar al Berlín Oriental. Allà, malgrat que es va trobar immers en un règim que segons Aliaga “no pensava que seria d’aquella manera”, va posar el seu art al servei de l’estat comunista. Això sí, Renau mai va caure en el realisme socialista, que considerava massa acadèmic i carrincló. “Ell pensava que podia haver-hi un art crític però que fos més agosarat”, explicà Aliaga.  Durant l’etapa soviètica, doncs, no va abandonar el constructivisme i les tècniques de fotomuntatge que havia après als anys 30. L’exposició, a més a més, anirà acompanyada de tot un seguit d’activitats paral·leles que permetran aprofundir més en el caràcter intel·lectual de Renau.

Renau, el combat per una nova cultura és una exposició que permet conèixer l’univers d’aquest artista i intel·lectual, que si bé era conegut per la seva tasca de conservació de l’art espanyol durant la guerra civil, a Barcelona mai s’hi havia reivindicat el seu caràcter polièdric. Tal com va dir Vinyes, el que ens hem de preguntar no és “per què Renau, ara?”, sinó per què mai s’havia fet res sobre la importància d’aquest artista valencià a la nostra ciutat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació