Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Quanta, quanta nostàlgia…

La nostàlgia, quant a emoció històrica, és l’enyor d’un espai minvant

Avui en dia, si estem nostàlgics no anem al metge. Al segle XVII, però, es considerava que aquesta era una malaltia curable. De fet, la paraula “nostàlgia” va sorgir dins de l’argot mèdic: la va fer servir per primer cop el doctor suís Johannes Hofer en una dissertació que va escriure l’any 1688.

Els metges pensaven que l’opi, les sangoneres o un viatge als Alps feien desaparèixer els símptomes de la nostàlgia. Més endavant, al segle XVIII, els doctors seguien sent incapaços de localitzar el lloc del cos d’on sorgia aquesta sensació. Per aquest motiu, redirigien els pacients als poetes i als filòsofs.

Això explica Svetlana Boym a l’obra El futuro de la nostalgia (Ed. Antonio Machado, 2015), on contextualitza i analitza aquest concepte. El llibre, per cert, el vaig descobrir en visitar l’exposició La dissidència nostàlgica de Joana Hurtado, comissària que Núvol guardona amb el Premi Galeries 2017.

I aquí la meva pregunta: és possible sentir nostàlgia davant d’un passat negatiu? L’experiència ens diu que sí. Sigui correcte o no, és possible enyorar persones, situacions o moments –una conversa, una cançó, un paisatge, una estabilitat, fins i tot unes polítiques- que van tenir lloc en moments passats. Per exemple, es podria donar l’hipotètic cas que algú sentís nostàlgia d’una dictadura. Hipotètic.

La nostàlgia és l’enyorança d’un lloc que o bé no ha existit mai o bé ha deixat d’existir. Per enyorar quelcom, però, primer hem de ser conscients de la posició en què ens trobem, de la posició des de la qual mirem enrere. És per això que sovint relacionem la nostàlgia i la memòria: aquesta última és la que ens permet instal·lar-nos en l’espai i en el temps, la que ens constata per què mirem des d’on mirem i per què veiem el que veiem.

La memòria fa perviure la història, i en paraules de Boym, “la nostàlgia, quant a emoció històrica, és l’enyor d’un espai d’experiència minvant que ja no encaixa en el nou horitzó d’expectatives”. És a dir, ens aferrem a un record en la mesura que veiem més difícil tornar-hi. És així com mentre algú perd energies intentant tornar al que un dia va ser, algú altre pot construir el que a poc a poc va esdevenint.

Si és així, que els metges vagin preparant els llits. Quanta, quanta nostàlgia…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació