Pieter Hugo a Colectania

La Fundación Foto Colectania comença amb força la temporada i presenta una magnífica exposició, “PIETER HUGO, KIN”. Josep M Cortina hi ha anat i ens explica les seves impressions.

La Fundación Foto Colectania comença amb força la temporada i presenta una magnífica exposició, “PIETER HUGO, KIN”. Josep M Cortina hi ha anat i ens explica les seves impressions.

Haig de confessar que no coneixia aquest fotògraf sud-africà i que el seu treball m’ha impressionat molt favorablement. Ens presenta una sèrie de fotografies realitzades al llarg de vuit anys, del 2006 al 2013. És doncs un treball molt actual on l’autor ens vol desvetllar la seva aproximació a una Sud-àfrica que evidentment no el satisfà. Ell mateix escriu: “Aquest projecte és un compromís amb el fracàs de l’experiment colonial sud-africà i la meva sensació de ser un tros de fusta colonial a la deriva… Sud-àfrica és un lloc fracturat, esquizofrènic, ferit i problemàtic. És una societat molt violenta on les cicatrius del colonialisme i l’apartheid són encara molt profundes. Questions com la raça o la custòdia cultural impregnen tots els aspectes de la societat i el llegat de la segregació social forçada tenen encara una llarga ombra”. Aquestes paraules ens poden introduir a una sèrie d’imatges que, sense una connexió temàtica immediata entre elles, sí componen, en el seu conjunt, un mosaic prou ampli per dibuixar la visió de l’autor del seu país.
La primera nota a destacar és el gran format de la majoria de les fotografies, la qual cosa ens facilita una aproximació realista als espais i les persones fotografiades. Particularment, en el cas dels molt nombrosos retrats ens situa davant a personatges a la nostra escala, als quals podríem gairebé donar la ma o abraçar.
I dic això perquè, sobretot en els seus retrats, hi trobem una extraordinari tractament de la llum i en conseqüència del color. Una il·luminació, que probablement s’ajuda amb alguna mena de difusors però que resulta tremendament eficaç i convincent, fins al punt que gairebé sentim la temptació d’adreçar la paraula als fotografiats.

Probablement, Hugo deu utilitzar càmeres de format mig perquè la riquesa de matisos i detalls de les seves fotografies és molt alta.
Sense dramatisme ni truculències, però amb duresa quan convé, l’autor ens situa davant de personatges que amb el seu cos, la seva mirada, la seva forma de vestir deixen senyals inequívocs de quin deu haver estat el seu estil de vida i les vivències i penalitats que deuen haver sofert. Estem davant d’un riquíssim exercici d’anàlisi que podríem anomenar psicofotogràfic. En aquest sentit és interessant assenyalar que fa uns anys la firma italiana Pirelli, va fer un encàrrec a Hugo perquè treballés per un dels seus famosos calendaris, sempre plens de glamour marca de la casa. Pieter hi va treballar en una sèrie de nusos però, en no renunciar al seu estil, les seves fotografies mai varen il·lustrar els mesos de l’any de l’imperi del neumàtic.

Aquesta exposició inclou també unes fotografies de paisatges, tots plens d’intenció, que contribueixen a acostar-nos a la realitat del país. I també hi podem veure algunes natures mortes d’elevada carga poètica. En resum una exposició que ens descobreix un nou fotògraf poc conegut a casa nostra però que l’aficionat no es pot deixar perdre.
Josep Maria Cortina

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació