Picasso i Miró a la Fundació Palau

Va ser el mateix Jean Marie del Moral, bon coneixedor de les obres dels dos pintors, qui el 2022 va proposar a Manuel Guerrero, comissari de l’exposició, un treball en què es plantejava recórrer els dos espais on es va desenvolupar una part iniciàtica de l’obra dels dos genis: Picasso i Miró. Perquè com assenyala Guerrero «Al llarg dels anys, Jean Marie del Moral havia comprovat, llegint els textos de Miró i Picasso que moltes de les idees dels dos artistes respecte a la creació, a l’art, a la vida i a la natura eren complementàries i intercanviables».

La proposta va trobar una immediata acollida per part de la Fundació Palau que, com és sabut, té una estreta relació amb el món de la pintura i, en especial, amb la figura de Picasso. Jean Marie del Moral és un fotògraf hispanofrancès, fill d’exiliats espanyols de la Guerra Civil a França, on va néixer el 1953. Va començar de molt jove fent fotografies i amb vint anys ja treballava a París pel prestigiós diari L’Humanité.

L’any 1972 va ser enviat a Barcelona per a un reportatge i allí, al Gran Teatre del Liceu, va conèixer Joan Miró a qui va proposar de retratar al seu estudi de Mallorca. Aquest contacte li va obrir el món de l’art i va fer que la fotografia d’artistes i els seus estudis i espais de treball es convertissin en una de les seves especialitats més reconegudes. Així, ha publicat diversos llibres sobre Picasso, Miró, Barceló o Apel·les Fenosa i ha fotografiat al llarg de la seva carrera més de dos-cents artistes.                                     .

Va rebre a París la influència dels grans fotògrafs francesos d’aquell temps, especialment d’Henry Cartier-Bresson i Robert Doisneau i, més endavant, mentre vivia al Canadà i Nova York, la dels grans fotògrafs americans com Paul Strand, Walker Evans o Irving Penn. Aquests magisteris es noten clarament en la seva obra, plena d’encerts estètics, i que alhora evidencia la reflexió i profunditat amb què tracta els temes que fotografia.

Què ens proposa Moral al seu treball? Doncs un passeig per dos dels espais més emblemàtics dels pintors a qui tant admira.

En el cas de Pablo Picasso, es tracta dels espais naturals de l’Horta de Sant Joan, on el pintor va viatjar en dues ocasions. La primera, el 1898, quan tenia només 17 anys, convidat per Manel Pallarés, fill del poble i company seu a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. La segona, el 1909, acompanyat ja de la seva parella Fernande Olivier. Eren els anys d’inici del corrent cubista i la influència dels paisatges d’Horta és reconeguda pel mateix pintor quan diu «Tot el que sé ho he après a Horta». La mateixa Gertrude Stein, referint-se a aquells anys, va dir: «Ce fut bien les commencement du cubisme» (Fou ben bé aquí on començà el cubisme).

Del Moral passeja pels paisatges i escenaris de la zona i capta extraordinàriament bé les seves característiques i, sobretot, les llums que se n’extreuen. Com també fa en el cas de Miró, acompanya algunes de les imatges amb brevíssims fragments de frases o escrits dels artistes, que connecten subtilment amb els temes fotografiats. Podem dir que són, en aquest cas, peus de foto a quatre mans: redactats pels pintors i triats pel fotògraf. Una col·laboració entre la pintura i la fotografia que dona molts bons resultats.

Pel que fa a Miró, que va arribar a dir: «Tota la meva obra està concebuda a Mont-roig», les fotografies es concentren més aviat en els espais de la casa de Mont-roig: la seva arquitectura, l’estudi i els objectes que s’hi conserven i que tant estimava el pintor, de qui s’ha recuperat un escrit on deia que voldria que es fotografiessin i se’n fes un llibre.

En tota la sèrie, però especialment en el cas dels espais interiors i els objectes, del Moral dona especial importància a l’enquadrament de fragments i de detalls que habitualment acostumen a passar desapercebuts per a un espectador no avesat. És l’ull del fotògraf, la seva sensibilitat, i també l’estudi i el profund coneixement de la realitat que fotografia, tot allò que dona força poètica a les imatges que es presenten. I és interessant assenyalar que, en contra del que es podia esperar pel seu contingut i profunditat, aquest no és un projecte fet a llarg termini, sinó que tot el material i paisatges es varen fotografiar en unes estades de només cinc dies a les dues poblacions.

Des d’un punt de vista museístic cal dir que hi ha diversos aspectes que contribueixen a la qualitat de l’exposició. En primer lloc, les sales i la seva il·luminació creen un ambient d’intimitat molt indicat a la temàtica proposada. D’altra banda, les cartel·les estan redactades amb una tipografia i situades en una posició que les fan perfectament llegibles, aspecte, aquest, que malauradament trobem a faltar en moltes exhibicions. I, finalment, es presenta un nombre d’imatges prou moderat que permet a l’espectador concentrar-s’hi, evitant així la saturació que produeixen les mostres amb un nombre excessiu de materials.

S’ha editat, també, un petit, però magnífic catàleg, que a més de les fotografies de Jean Marie del Moral, recull breus texts d’Anna Maluquer, directora de la Fundació Palau, i de Manuel Guerrero, el comissari de la mostra. Escrits en català, castellà, anglès i francès, expliquen el sentit i la intenció del treball així com la biografia de l’autor.

Està previst que aquesta exposició, que de moment romandrà oberta fins al 24 de setembre, es pugui veure més endavant a Horta de Sant Joan, a Mont-roig i a altres poblacions, i també es programaran visites guiades en aquests indrets, sobre les quals es podran anar trobant indicacions a la web de la Fundació.