Picasso i Éluard: sense amistat no hi ha genis

Sovint la idea romàntica dels artistes ens impedeix atorgar importància als seus referents

Clàudia Rius i Llorens

Clàudia Rius i Llorens

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol (2017 - 2021). Actual cap de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La idea romàntica de l’artista ens fa creure que l’obra d’un geni es basa sobretot en un impuls propi, una creativitat innata, la clarividència dels escollits. I si bé hi ha moltes persones amb una alta capacitat per pensar més enllà, algunes de les quals són artistes, la veritat és que tots som els nostres referents i les nostres influències, i que difícilment una idea o un estil neixen completament de zero en un mateix. Això és el que evidencia l’exposició Pablo Picasso i Paul Éluard, una amistat sublim del Museu Picassoque explica com el poeta francès va influir en Picasso i viceversa.

Paul Éluard i Pablo Picasso a la platja, setembre 1937. | Foto: © Eileen Agar © Tate
Paul Éluard i Pablo Picasso a la platja, setembre 1937. | Foto: © Eileen Agar © Tate

El primer cop que Paul Éluard i Pablo Picasso es van veure, el primer anava equivocat. Era el 24 de novembre del 1918 i Guillaume Apollinaire presentava el drama Couleur du temps al conservatori René Maubel de París, actualment Théâtre Montmartre-Galabru. En l’entreacte d’aquesta obra, Picasso parlava amb André Breton quan un jove es va dirigir a ells, creient per error que Breton era un amic seu que s’havia fet soldat i havia desaparegut. Qui era aquell noi que s’havia equivocat? Això ho van saber tant Breton com Picasso uns anys després, quan Éluard va entrar en l’incipient grup de surrealistes de la mà del pintor Amédée Ozenfant i l’escriptor Jean Paulhan

Entendre els inicis de la relació entre Picasso i Éluard és complicat, perquè en la seva història s’hi entrecreuen molts noms, entre els quals cal destacar els d’Apollinaire i Breton. El primer va ser un dels descobridors de Picasso i s’escrivia amb el segon, que també tenia debilitat pel pintor espanyol. Tant Apollinaire com Breton van ser dues figures capdavanteres en el moviment surrealista, referents importants de Picasso i Éluard. Per part d’aquest últim, va ser Paulhan el que el va animar a entrar dins del surrealisme, insistint-li que escrivís a Breton per tal de col·laborar amb la revista Littérature, on participaven grans noms de l’època. 

Va ser dins d’aquest entramat, on no van faltar disputes i disculpes, sobretot entre Breton i Paulhan, on es van conèixer Picasso i Éluard. Els dos van desenvolupar una amistat fructífera, admirant-se mútuament i compartint llargues estones amb les seves respectives parelles, especialment amb Dora Maar, artista i quarta dona de Picasso, i Nusch, gran amor d’Éluard després de Gala Dalí. De fet, Picasso va conèixer Maar el 1936 per mitjà de Paul Éluard. Tant ella com ell estaven molt polititzats i van influir en Picasso per tal que prengués partit per la causa republicana espanyola. Són, doncs, dos noms imprescindibles a l’hora d’entendre el rerefons ideològic del malagueny, que vivia a París i que va declarar-se pacifista i comunista gràcies al convenciment de Maar i Éluard.

De fet, després de l’any 1900, la primera exposició sobre Picasso que es va presentar a l’Estat espanyol va tenir lloc a Barcelona el 1936. Organitzada per ADLAN (Amics de l’Art Nou), tenia la voluntat de mostrar Picasso com “un poeta i un revolucionari” i va obtenir un gran èxit. El pintor vivia aleshores a París, i va enviar Éluard a Barcelona per tal que el representés. A la capital catalana, el referent francès va pronunciar una conferència que encara avui es qualifica de memorable. A partir d’aquí, l’amistat entre els dos va créixer i consolidar-se, fins que el 1939, l’esclat de la Segona Guerra Mundial va allunyar Éluard, mobilitzat, de Picasso, que alternava la seva residència a París amb estades a Royan. 

El 1942, Éluard es va tornar a adherir al Partit Comunista Francès i va passar a la clandestintat. Ell i Picasso seguien en contacte i es trobaven al taller del pintor, al restaurant Le Catalan o a la casa dels crítics d’art ChristianYvonne Zervos. El desassossec causat per la guerra i la precarietat econòmica van inspirar a Picasso una sèrie d’obres d’un expressionisme descarnat. Pel que fa a Éluard, l’any 1941 va escriure el poema Liberté, un cant de lluita i d’esperança que la resistència francesa va abrandar i que també podem veure a la mostra Pablo Picasso i Paul Éluard, una amistat sublim. De fet, en el marc d’aquesta exposició, el Museu ha acollit una emotiva lectura de 12 hores del poema d’Éluard, buscant-hi connexions amb l’actualitat.

La mostra del Museu Picasso repassa cronològicament l’amistat dels dos artistes i aclareix la influència mútua que van compartir tant en el camp personal, com en l’artístic, com en el polític, si és que aquests tres compartiments poden anar mai per separat. Per exemple, ben al principi de la seva coneixença amb Picasso, i commogut pels bombardejos de l’exèrcit franquista sobre Madrid, Éluard va escriure el seu primer poema clarament polític, Novembre 1936. Aquest és el text que va inspirar a Picasso els gravats Sueño y mentira de Franco, del gener de 1937, que també podem veure a la mostra en qüestió, de la mateixa manera que s’hi exposen imatges dels estius que Éluard, Picasso, Maar i Nusch van passar junts.

Per a Malén Gual, comissària de la mostra, l’exposició té el valor afegit de plasmar el lligam entre dos artistes que no compartien disciplina, però que entenien l’art d’una forma similar. A Barcelona, en la conferència que Éluard va fer l’any 1936, el poeta va dir: “el llenguatge és un fet social, però ¿no podem esperar que un dia el dibuix, com el llenguatge, com l’escriptura, també ho sigui?”. Anys després de mantenir amistat amb el francès, Picasso va dir que la pintura “és una arma ofensiva i defensiva contra l’enemic”, una frase que no podria entendre’s sense la influència d’Éluard en el pensament polític de l’artista plàstic, perquè els genis no sorgeixen sols, sinó que són, com tothom, fruit dels referents que els envolten i els fan millors. O, en el cas de Picasso, el fan el millor.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació