Pep Camps i el compromís de ser pintor

En celebració dels seixanta anys de l’artista, s’inaugura a Girona una exposició en retrospectiva de Pep Camps, repartida en quatre espais diferents de la ciutat.

Núria Surrell

Núria Surrell

Periodisme cultural

La importància de l’artista gironí Pep Camps es va fer palesa en la inauguració de la seva nova exposició a la Casa de Cultura: la sala d’exposicions estava a vessar com feia temps que no ho havien vist aquelles parets. Malgrat que el pintor hagi seguit sempre la premissa de la pintora canadenca Agnes Martin, que afirmava “pintar d’esquenes al món”, el món —Girona, almenys— no obvia la seva obra. Camps és un artista paradigmàtic de casa nostra i per això, amb motiu de l’arribada del seixantè aniversari del pintor, s’han organitzat quatre exposicions simultànies a Girona: una mostra a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, a la Fundació Fita, al Centre Cultural La Mercè i a la Casa Masó que recull la seva trajectòria artística. Les exposicions es podran visitar fins el dia 11 de març de 2023.

Pep Camps

La mostra, titulada “Pep Camps, temps i pintura”, pretén ser una retrospectiva de la trajectòria artística de l’autor i de la seva faceta com a pintor, una exposició on s’hi poden llegir les seves influències, els paisatges que l’inspiren, els motius i un mateix missatge de fons molt repetit: la pau. Amb més de trenta anys de dedicació a l’art, les quatre exposicions sumen més de dues-centes obres i posen de manifest com els motius artístics i pictòrics es van repetint al llarg de la trajectòria de l’autor, ja que “un no s’escapa d’un mateix”, m’explica Camps.

Pep Camps (Girona, 1962) va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i com a pintor ha sigut autodidacta. A principis dels anys 80, va començar a fer performances i instal·lacions diverses, però no va ser fins que va fer una estada a Berlín que va llençar-se de ple en la pintura, el que ha esdevingut la seva professió. Pep Camps, per sobre de tot, és pintor i el seu compromís amb aquesta disciplina artística s’ha mantingut ferm fins i tot en moments de crisi i fins l’actualitat, on ser artista demana molt d’esforç i compromís per tal de poder guanyar-se el pa. Un compromís que només es pot entendre des de la necessitat de pintar: “La pintura és la meva vida i és on m’agafo”, em confessa l’artista. La seva obra figura en diferents col·leccions públiques i privades i ha fet exposicions a Barcelona, Madrid, Bangkok, València i diverses ciutats de França i d’Itàlia. Des del 2000 imparteix cursos de pintura a l’Escola Municipal d’Art de Girona i col·labora il·lustrant els escrits de Ramon Carbó-Dorca al Diari de Girona i al llibre Sis octets d’octets.

“Pep Camps, temps i pintura” a la Casa de Cultura de Girona

I per què s’ha dut a terme aquesta exposició? Aprofitant els seixanta anys de l’artista, és un bon moment vital per posar la vista enrere, observar la seva trajectòria artística i confirmar que Camps és el pintor d’una generació. Els seus quadres, predominats per colors vius i situats entre un art figuratiu i realista, amb motius geomètrics i de la naturalesa, presenten molts elements diversos, propers i llunyans, que permeten a l’espectador identificar-s’hi fàcilment i veure-hi alguna cosa reflectida que el cridi i que l’interpel·li. Camps és un artista paradigmàtic per al qual pintar no ha estat mai un interrogant sinó una afirmació contundent malgrat les dificultats de la professió.

Camps és conscient, i després de tots aquests anys ho ha pogut comprovar, que la seva és una feina que té pujades i baixades, com totes. Però a diferència de moltes professions, l’artista és conscient que “la meva feina és inútil”, afirma el pintor. En principi no serveix de res, si no hi ha una segona o tercera mirada que ho fa ressuscitar, que fa viure la pintura més enllà del quadre, la fa moure i la fa dialogar. La complexitat de ser pintor recau en aquesta inutilitat però també en la inestabilitat de la creativitat i la inspiració: “Hi ha setmanes, mesos, que entres a l’estudi i no passa res de res. I és molt difícil d’aguantar aquest estar amb res. La clau és continuar endavant. Aquesta és la meva feina”, explica l’artista.

“Pep Camps, temps i pintura” a la Casa de Cultura de Girona

El seu art beu de moltes influències i experiències vitals diferents: s’hi veu clarament la seva herència occidental, però alhora una mirada cap al món oriental, la petjada del pop art, així com la influència tant de territoris llunyans i elements d’allò més quotidians i horitzons empordanesos i de més a prop de casa. L’art d’un artista, inevitablement, acaba reflectint les experiències i els diferents moments vitals de l’autor, i així es pot veure en aquesta extensa exposició. Perquè, per Camps, la inspiració no cau del cel ni és regalada a ningú. L’autor creu que “tothom és artista, però s’ha de treballar”. I això, afirma el pintor, “fa que la vida i l’obra agafin un compromís molt profund, l’obra i la vida van juntes. No es tracta d’explicar la teva vida, sinó d’integrar el coneixement que un té d’ell mateix i del que està passant al voltant i traslladar-ho a l’obra. És una cosa material, acotada, sobretot en la pintura, que es queda allà quieta i que si no es mira no existeix. Pintar i ser artista és un gran compromís”.

L’obra i la trajectòria artística de Camps està marcada per una actitud que mai l’abandona: la honestedat. Aquest “pintar d’esquenes al món” que professava Agnes Martin ha guiat el seu tarannà dins de l’estudi: com a pintor, treballa sol i fa el que ha de fer sense estar pendent de si agradarà o no. Dins l’estudi, “estàs, no contra el món, però casi. Crees allà dintre i després ho treus a fora, i a fora no se sap mai què passarà”, explica l’artista. Estar dins del seu estudi és estar fora del món, una actitud necessària per no caure en les modes, en les tendències del mercat, en les possibles opinions dels altres. És per això que la seva pintura destaca per una singular honestedat i una llibertat creativa absoluta. Són quadres directes, fets des de la llibertat i la sinceritat més profundes, basades, no en tendències, sinó influenciades per les experiències vitals de l’artista. En l’obra de Camps, la creativitat artística respon als seus diferents moments vitals.

L’exposició, comissariada per Antoni Álvarez, reparteix les obres de Camps en quatre espais diferents. El primer, la sala d’exposicions de la Casa de Cultura, mostra de manera no cronològica però sí global l’obra del pintor, el seu plantejament, les seves influències de l’Empordà i del món d’Àsia. El segon, l’espai de la Fundació Fita (també a la Casa de Cultura), està dedicat a les pintures treballades en sèries. El tercer, a la Casa Masó, planteja un joc entre els interiors de Camps, una de les seves sèries més conegudes, amb els interiors de Masó. Finalment, al quart, a la Mercè, s’hi focalitza tota la feina prèvia del pintor abans de marxar cap a Àsia, així com les influències dels viatges i de les experiències vitals viscudes a l’estranger. Aquest darrer espai s’inaugurarà el dia 19 de gener.

De l’exposició se n’ha editat un catàleg a càrrec de la Fundació Fita dins de la sèrie de publicacions Mestres Artistes, que recull les obres de l’exposició amb textos d’opinió i crítica d’art.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació