Òpera i abstracció al Liceu

Si aquest Octubre aneu al Liceu no oblideu passar pel Foyer.

Fa uns dies els Amics del Liceu van presentar el seu esperat llibre-catàleg de la temporada operística 2019-2010 del Gran Teatre del Liceu. L’acte va tenir lloc en un espai especialment indicat, el Balcó Foyer del Liceu, a les parets del qual s’exposen fins el 4 de novembre els dibuixos originals que il·lustren enguany l’esmentat catàleg; així el públic en podrà gaudir al llarg de tot el mes d’octubre quan assisteixi a les representacions de Turandot. Es tracta d’una sèrie de quaranta peces que el reconegut pintor sabadellenc Alfons Borrell ha preparat expressament per aquesta prestigiosa publicació.

Parlem, en primer lloc, del llibre Temporada d’òpera creat per Amics del Liceu l’any 1991 i que arriba enguany a la seva 28ena edició. Va ser concebut com a eina de preparació per assistir a les representacions del Liceu i com un camí per a la renovació de la iconografia operística amb artistes contemporanis; per això cada any es convida personalitats del món cultural a presentar les òperes programades pel Gran Teatre del Liceu perquè n’ofereixin la seva visió personal.

Com explica el president de l’entitat Ramon Bassas, enguany es presenta un nou disseny del tradicional catàleg amb el qual, a més de celebrar el 20è aniversari de la reobertura del Liceu després de l’incendi, s’ha volgut oferir una publicació més entenedora i útil per als lectors. Es tracta gairebé, de fet, d’un llibre en el que es presenta una molt completa documentació pràctica sobre cada una de les òperes que configuren la temporada: calendari de les representacions, equip tècnic, repartiments, etc. I, juntament, una sinopsi de l’argument de cadascun del actes. D’altra banda, per a cadascuna de les deu obres s’han triat quatre reconeguts especialistes o persones vinculades d’una o altra forma al món de l’òpera que escriuen un article que la il·lustra des de les més diverses perspectives musicals o vivencials. Hi trobem anàlisis històriques de l’obra i el seu temps, dels compositors, de les versions que han ofert els més destacats directors i de les grans veus que les han interpretat, de les edicions discogràfiques de referència, etc.

Tot plegat, una informació que sens dubte constitueix un suport de primer nivell on l’espectador, abans o després de la representació, trobarà un complement inestimable que l’ajudarà a introduir-se i comprendre millor l’òpera que hagi vist i escoltat. Un llibre que serà un bon company dels aficionats i abonats al Liceu quan seguin per escoltar la funció.

En segon lloc, i ja en el terreny de la renovació gràfica i estètica a la que fèiem referència, Amics de l’Òpera ha tingut l’encert d’encarregar la il·lustració del catàleg d’enguany a Alfons Borrell, un artista que pertany des de fa molts anys al llenguatge de l’abstracció. No descobrirem aquí la personalitat de Borrell, de qui hem vist els darrers anys grans exposicions retrospectives al Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet, el 2005, i a la Fundació Miró més recentment, el 2015. I tampoc és la primera vegada que l’artista realitza una intervenció singular; recordem ara que el 2013 l’Ateneu Barcelonès li va encarregar el gran mural que des de llavors decora l’entrada del saló d’actes de l’entitat.

En el cas del catàleg que ens ocupa, es tracta d’una fórmula pictòrica habitualment allunyada de l’estètica de la música anomenada clàssica. És veritat que els darrers anys els muntatges operístics han incorporat innovadors elements escènics i s’han apropat a tecnologies i fórmules d’actualitat però en aquest cas l’aposta de Borrell em sembla especialment atrevida i alhora suggeridora.

La veritat és que contemplar els quaranta dibuixos, quatre per cada una de les òperes, representa una ventada d’aire fresc i resulta una experiència molt interessant. Borrell és persona de poques paraules però quan les diu s’expressa amb gran claredat, com quan afirma: “Si camines per un bosc ple d’avets et tornes verd, si poguessis submergir-te dins el mar sortiries color de blau”. Doncs a la vista dels dibuixos que presenta per cada una de les òperes sembla clar que també aquest vegada s’ha submergit en elles. El resultat són uns dibuixos d’uns colors i unes textures que no m’ha resultat difícil identificar amb els sentiments i les impressions que m’evoquen les obres musicals il·lustrades. Estem davant d’un exercici que clarament podríem situar en el terreny de la sinestèsia que ens transporta a les concepcions de Kandinsky o Klee.

Els blaus que utilitza en al cas d’Aida, els marrons foscos de Cavalleria Rusticana, els grocs-daurats de Turandot, els vermells -ataronjats de Lohengrin, els negres d’Alcione o els rosats de Carmen són alguns dels exemples als que em refereixo i en els que he pogut associar els colors que he vist amb la música que he escoltat.

Si aquest octubre aneu al Liceu no oblideu passar pel Foyer.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació