Oda al cartell

A partir de l'exposició que La Virreina dedica a Helios Gómez, Jaume Enric Zamora fa un repàs de les propostes sobre cartellisme a casa nostra

Jaume Enric Zamora Escala

Jaume Enric Zamora Escala

Arxiver. Diputació de Barcelona

Surto de veure l’exhaustiva exposició dedicada a l’artista Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) a La Virreira Centre de la Imatge de Barcelona, comissariada per Pedro G. Romero, i la veritat és que respiro a fons, impressionat de com es poden viure 51 anys amb una existència tan intensa. de relacions humanes, compromís polític, creativitat i repressió. L’exposició porta per títol Helios Gómez. Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda i ressegueix la seva trajectòria artística i vital. Gómez és definit com un “artista realista, populista i d’avantguarda, activista polític i gitanista militant, comunista llibertari i flamenc.” Una de les facetes artístiques d’Helios Gómez fou el cartellisme, essent membre fundador i director del Sindicat de Dibuixants Professionals (1936), tan actiu en la Guerra Civil espanyola. Per complementar la seva dimensió es pot consultar el web de l’Associació Cultural Helios Gómez.

Helios Gómez i Ira Weber al seu estudi de Moscou, 1932-1933 | Foto: La Virreina CI
Helios Gómez i Ira Weber al seu estudi de Moscou, 1932-1933 | Foto: La Virreina CI

La instauració de la democràcia al nostre país va facilitar un treball de recuperació i reivindicació dels cartells elaborats durant la Guerra Civil espanyola, que d’ençà s’ha anat traduint en diverses exposicions, estudis i publicacions que han fet possible el seu coneixement i difusió envers la societat. Una tasca obligada de recuperació de la memòria històrica, ara democràtica, tant dels cartells com dels autors, admirablement activistes i polifacètics, que ho van fer possible. Amb paraules del cartellista Carles Fontserè (Barcelona 1916-Girona 2007), “l’esclat cartellista del juliol de 1936 és un dels fenòmens de la guerra civil espanyola que ha estat valorat més positivament.” (Memòries d’un cartellista català (1931-1939), Pòrtic, 1995)

En aquest context del cartellisme, és també molt recomanable l’exposició Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1936-1939, al Palau Robert de Barcelona, comissariada per Ester Boquera, que desgrana la creació d’aquest organisme (1936) per la Generalitat republicana fins a la seva dissolució, amb el desenvolupament d’una “propaganda al front i a la rereguarda, escrita, parlada, gràfica, artística i esportiva” basada en les teories més avançades i d’avantguarda de l’època, amb l’ús de la premsa escrita, la fotografia, els noticiaris, la ràdio, llibres, opuscles, exposicions, festivals, cançons, fires, concursos, i la creativitat i el poder dels cartells. El cartell “Aixafem el Feixisme” d’en Pere Català Pic (1889-1971) sintetitza l’esperit república, democràtic i antifeixista del Comissariat, impulsat i dirigit per Jaume Miravitlles (1906-1988).

El cartell és un document gràfic valorat que es conserva en arxius, biblioteques i museus públics i també en col·leccions privades. Una altra exposició recent destacada fou la dedicada al cartellista Josep Renau (València 1907-Berlín 1982), Renau. El combat per una nova cultura, duta a terme a El Born Centre Cultura i Memòria, l’any 2019. Una altra gran exemple de creativitat i vida intenses. Per consultar la bibliografia i altres recursos sobre el cartellisme durant la Guerra Civil, es pot accedir al web del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Per conèixer la localització d’equipaments patrimonials amb cartells de la Segona República i la Guerra Civil,  el web de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Però també hi ha temàtiques diferents en el cartellisme, com per exemple, la col·lecció de més de 700 Cartells de prevenció d’accidents laborals (1925-1937) editats a diversos països d’Europa i també a Austràlia, Canadà, Estats Units i Japó de l’Arxiu Nacional de Catalunya, en la que hi vaig col·laborar com a arxiver en la seva contextualització, aspecte imprescindible en l’organització dels arxius. El relat d’aquesta col·lecció va ser recuperat gràcies a la troballa del tríptic explicatiu de la Croada de la Previsió del 1937, localitzat a l’Arxiu Històric de la Ciutat, de Barcelona. Aquesta col·lecció singular es va formar per tal de ser exhibida al vestíbul del FC de Sarrià, a la Plaça de Catalunya de Barcelona en la Primera exposició de cartells nacionals i internacionals sobre prevenció d’accidents del treball que, amb motiu de la Croada de la Previsió, va organitzar la Conselleria de Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, entre el 23 de gener al 7 de febrer de 1937.  

El món del cartell és divers i extens en la seva evolució, també amb les seves tècniques i temàtiques. En trobem interessants sèries com, per exemple, en el món de l’esport, de La Volta Ciclista a Catalunya o els anys commemoratius del FC Barcelona, sense oblidar els de les Exposicions Universals, del primer turisme, artístics, comercials, els de les festes majors o els de les eleccions… Per acabar, dues darreres recomanacions: el projecte de La Memòria dels Dibuixants endegat per Zoòtrop Associació Cultural i el coneixement del blog d’història del cartell de Santi Barjau.

Llarga vida als cartells!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació