‘Notes on the Anthropocene’: una nova era a través de tres artistes

La Pigment Gallery inaugura una exposició sobre l'antropocè en el marc del Barcelona Gallery Weekend

Les galeries d’art de Barcelona i de la seva àrea metropolitana obren les portes a un dels esdeveniments culturals de l’any, la Barcelona Gallery Weekend. Enguany podrem veure múltiples propostes artístiques del 17 al 20 de setembre, coincidint amb la sisena edició, quatre dies plens d’art contemporani i d’avantguarda. L’associació Art Barcelona ens dona l’oportunitat d’apropar-nos a les últimes propostes dins d’aquest circuit cultural, on ens hi podrem endinsar gràcies a les visites guiades, performances, artistes i comissàries, exposicions, presentacions i altres activitats especials.

"IX Dimensional Relations of the Line" (2019), Diego Ferrari
“IX Dimensional Relations of the Line” (2019), Diego Ferrari

Una d’aquestes propostes ve de la mà de la galeria barcelonina Pigment. A les seves instal·lacions de l’Espai Montoya (C/Àvila, 32) hi podem trobar una exposició ben articulada al voltant de l’antropocè, on els artistes Diego Ferrari, Rosa Galindo i Rubén Martín de Lucas reflexionen al voltant d’aquesta nova era a través de la fotografia, la pintura i el vídeo. Es tracta de la primera col·laboració expositiva de tots tres artistes, una oportunitat única per veure el seu treball colze a colze, fet que ha permès materialitzar l’exposició Notes on the Anthropocene.

És necessari fer una breu introducció del concepte “antropocè”. Va ser proposat l’any 2000 pel premi Nobel de química, Paul Crutzen, i deriva del terme grec anthropos, home, i kainos, nou o recent. Per tant, es tracta d’una nova era hipotètica on es veu clarament l’impacte de la humanitat en el planeta a través de les emissions de carboni i la petjada química que estan influint de manera directa en la fosa dels glaciars i dels casquets polars. 

La mostra artística que presentem no hauria estat possible sense la Jean McNeil. És autora de 14 llibres de ficció, no ficció, poesia, assaigs i viatges. Ha escrit extensament sobre el medi ambient i el canvi climàtic, on trobem el quid de la qüestió i la justificació de la tria del tema de l’exposició: la relació entre l’ésser humà i el paisatge, sobretot aquell més salvatge. De fet, com diu l’autora, el virus de la COVID-19 neix d’aquesta relació. En aquest sentit, destacar que tots quatre es van retrobar el passat mes de juliol a Barcelona, una experiència que va ser surrealista i va comportar un cert renaixement personal i col·lectiu. Amb paraules de McNeil: és en aquestes circumstàncies quan ens adonem que si actuem en el món és quan realment podem existir. 

L’exposició Notes on the Antropocene està basada amb temes abstractes, com el temps, la memòria i l’espai, on es busca la confrontació en la relació de l’ésser humà i el seu entorn. Tots tres artistes són conscients que ha d’haver-hi un canvi de certs valors, on el canvi s’ha de produir en primer lloc en cada individu.

La trajectòria artística de Diego Ferrari suma 25 anys d’experiència en exposicions, residencies i conferències. Recentment es centre amb la visió artística de la fotografia, on es qüestiona la relació entre els valors socials i els espais públics, articulant experiències individuals i col·lectives. En aquesta ocasió Ferrari ens presenta un conjunt d’obres titulades “La Naturalesa Paradoxal de la Línia”, un treball fotogràfic realitzat en el Cap de Creus. A través d’elles vol posar de manifest la vivacitat de l’entorn natural, on l’artista dibuixa una línia física sobre el paisatge, no l’afegeix digitalment. 

La poètica de Ferrari vol crear un sentiment de sorpresa en l’espectador, on aquest es pugui qüestionar la naturalesa d’aquesta línia i el seu per què. D’aquesta manera es posa de manifest l’ambivalència visual de la línia recte, tot creant dicotomies entre allò natural i allò artificial, o entre el primer i el segon pla. Les seves performanceimmortalitzades amb la fotografia volen posar de manifest el sublim de la natura, la qual es confronta amb la racionalitat que li volem atorgar els éssers humans.  

Per la seva banda, Rosa Galindo va estudiar art i disseny a Milà, Bolonya i Barcelona. Des de fa vint anys exposa els seus quadres de gran format per tot el món, on reflexiona al voltant del lloc que ocupa la humanitat en el nostre univers. D’aquesta manera inventa paisatges que són fruit dels seus records i desitjos més íntims, on tècnica i materials es fusionen amb una lírica personal influenciada per mots impressionistes. 

Les obres de Galindo sempre volen donar una visió bella i lírica dels residus que ens envolten, on donar a tots ells una segona vida per poder resoldre aquesta gran problemàtica que ens envolta: la gestió dels plàstics i d’altres materials. El seu modus operandies basa en la utilització de materials molt diversos: fragments de dibuixos, paper, plàstic, tela, elements mixtes reciclats… Una de les pintures que trobem porta el títol de “Costelles d’Adam”, on podem trobar tots els elements anteriorment citats, on formen un collage. Es tracta d’una representació de la planta que porta el mateix nom, on entre línies podem veure referències a la Bíblia i a la religió cristiana, on la relació entre l’home i la natura queda desdibuixada. Com assenyala Galindo i Diego Ferrari és aquí on resideix una gran part de la problemàtica, ja que aquest fet no ens ha permès crear històricament un vincle estret amb la natura. És un dels motius pels quals a Occident els valors es desmarquen de la naturalesa i la tenim en un segon o tercer pla. Per tant, ens trobem davant d’unes obres plenes de denúncia social. 

El treball de Rubén Martín de Lucas es basa en la performance, la fotografia, la pintura i el vídeo. L’artista madrileny va ser un dels fundadors l’any 2001 de Boa Mistura, un col·lectiu artístic multidisciplinari molt influenciat per l’art urbà. L’any 2015 va començar la seva etapa en solitari, i va ser llavors quan va enfocar el seu treball envers el paisatge i el comportament associat, tot tractant temes com la superpoblació, la reducció d’espai per la vida salvatge, el caràcter artificial de les fronteres, la naturalesa liquida del concepte nació, etc. 

La seva visió crítica se’ns presenta en aquesta ocasió amb un treball titulat “Repúblicas Mínimas”, on l’artista crea unes nacions de 100 m2 durant, sempre que sigui possible, 24h i sent ell l’únic habitant. Es tracta d’un treball amb un gran component irònic on es denuncia l’artificiositat de les fronteres i el seu caràcter artificial que només existeix dins de la nostra ment, una realitat pròpia de l’antropocè. A més, podem trobar tres peces, d’un total de divuit, on a través d’una fotografia àrea d’un territori de la Península Ibèrica podem ser conscients de l’espai lliure que deixem a la vida salvatge. L’espai ocupat per l’ésser humà està pintat de negre, tot reflectint que un 80% de cada fotografia està ocupada per la petjada humana. Un acte de denúncia on es veu clarament que quasi no estem deixant espai per la natura salvatge. 

Notes on the Anthropocene posa de manifest la necessitat de posar en relleu l’entorn natural i reformular la relació que l’ésser humà vol tenir amb ella. A través de la visió de Ferrari, Galindo i Martín de Lucas l’espectador podrà replantejar-se els seus valors en relació a aquesta temàtica i prendre consciència de la seva petjada ecològica.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació