“Només quan dibuixo em sento en pau”

Per primera vegada, Barcelona exposa la creativitat visionària de la mèdium i artista Josefa Tolrà

Neus Puig Riera

Neus Puig Riera

Historiadora de l'Art

No és habitual relacionar Joan Brossa amb altres disciplines, i menys amb produccions fetes per dones. Aquest és el parer de Pilar Bonet i Sandra Martínez, comissàries de l’exposició que acull la Fundació Joan Brossa, La mèdium i l’artista. Una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa. La seva investigació es manté sota una perspectiva de gènere. Conscients que la relació entre els dos personatges és agosarada i poc ortodoxa, estan a favor de la creació de nous espais de trobada com el que suposa aquesta exposició. Malgrat la mostra tingui diferents lectures, com reconeix Bonet, les obres de Josefa Tolrà i Joan Brossa entren en diàleg per posar en relació allò que comparteixen en clau gràfica, poètica i vital.

Josefa Tolrà, Llibreta Hoy dia 5 abril año 1944, 1944 | © Associació Josefa Tolrà
Josefa Tolrà, Llibreta Hoy dia 5 abril año 1944, 1944 | © Associació Josefa Tolrà

Les peces seleccionades del poeta s’acompanyen de dibuixos, llibretes i cites destacades de la mèdium, que es presenten estructurades en 3 parts: l’escolta de la veu del més enllà que origina la seva creativitat i que en ambdós casos es relaciona amb la Guerra Civil (ell, a les trinxeres, i ella amb la mort del fill gran en un camp de refugiats al sud de França); l’univers, una invitació al viatge de la vida amb la presència de la ciència amb els àtoms, els micro i els macrocosmos; i la utopia, plantejada des de la realitat social que lluita per assolir la llibertat, cedint l’espai a la cultura popular, el folklore, la pàtria, la terra, Catalunya, etc.

Josefa Tolrà i Abril (Cabrils, 1880-1959) és la mèdium i artista catalana més representativa de l’art visionari del segle XX. Si bé Dubuffet qualificaria la seva obra d’art brut, les comissàries prefereixen parlar d’art mediúmic, art espiritista, outsider art o extraordinary art (fent servir terminologia anglesa); de la mateixa manera que també defugen la terminologia “autodidacta” per referir-se a la manca d’educació artística tant de Josefa Tolrà com de Joan Brossa, al connotar un art de segona categoria. I és que ella s’inicià en el dibuix per superar la tristesa de la mort dels seus fills, guiada per la inspiració d’éssers de llum que l’envoltaven i li parlaven –“Només quan dibuixo em sento en pau”, explicava sobre la seva activitat creativa–. La seva obra està fonamentada en la filosofia Espiritista que ella i part de la família, vinculada a la pagesia, seguien en la clandestinitat, molt estesa a Europa i especialment activa a Catalunya a través dels vincles amb els propòsits del socialisme utòpic i l’anarquisme.

“El dibuix esdevé l’antídot pel dolor en uns anys de deshumanització.”

Brossa va fer-li la primera de diverses visites el desembre de 1955, quan la va anar a visitar a Cabrils amb amics del Club 49 i Dau al Set, els quals admiraven el seu talent. Tots dos creien en el més enllà i en el bé comú, eren excèntrics i àcrates d’esperit, estaven afectats per l’inconegut i alliberats dels diners. Tolrà s’estimava el poeta i l’aura de llum que desprenia i en una ocasió li va dir: “Tu, noiet, estàs al costat de Déu. Però hi estàs d’esquena…”. Apreciava la bondat del poeta, anarquista de cor com ho era ella, i la renúncia que feia a qualsevol imposició que no fos la vida en llibertat i la pobresa com a forma d’emancipació

Josefa Tolrà brodant mantells de seda a la casa de Cabrils, any 1956 | Foto: Associació Josefa Tolrà
Josefa Tolrà brodant mantells de seda a la casa de Cabrils, any 1956 | Foto: Associació Josefa Tolrà

Pepeta –tal i com li deien els seus familiars malgrat firmés com a ‘Josefa’– veia l’aura de les persones, es comunicava amb els esperits dels morts i transcrivia en llibretes les seves comunicacions. En pocs anys va realitzar més d’un centenar de dibuixos (dibuixos “fluídics”) i va escriure i il·lustrar una trentena de llibretes amb poemes, novel·les, aforismes, reflexions científiques i receptes guaridores. Com a espiritista, mai va comercialitzar les seves obres i en paraules de les comissàries: “El dibuix comença en un estat de trànsit, a partir d’una espiral que creix i fa germinar allò que els ulls no poden veure i l’esperit percep. L’automatisme psíquic i els viatges astrals la porten a mons desconeguts que inspiren les fantasies planetàries, figures místiques, passatges dels evangelis i escenaris populars que dibuixa o relata per escrit.”

A la primera planta de la Fundació s’ha habilitat un espai de consulta amb llibres i catàlegs d’ambdós creadors. Per a més informació sobre les activitats i visites guiades es pot consultar a la seva pàgina web.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació