Nocturn diürn

Voldria que aquestes paraules constituïssin un elogi del món físic, de l’embriaguesa local, de la fosca d’alba de qualsevol indret

Ahir Perejaume va presentar l’exposició Nocturn diürn, Sant Pol de Mar, 1911-1980, que ha comissariat a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac. És una exposició de visita obligada per a tots aquells que vulguin conèixer un racó singular de la història de la pintura catalana i per als que estiguin interessats en l’obra del mateix Perejaume, perquè en aquesta mostra el pintor, el poeta i l’historiador de l’art conflueixen en una experiència única. Us oferim aquí el text de presentacio que Perejaume ha escrit per al catàleg de l’exposició.

Qualsevol indret. No hi ha, en principi, cap lloc millor que un altre. És d’acord amb aquesta convicció que entro, en el text, el topònim de Sant Pol de Mar, que és l’espai on –sense que ni ho hagi triat– més estona se m’ha donat de pesar sobre el món. Santa Polaritat de qualsevol punt de l’esfera! Curvatura planetària de cada mica de món que apunta a l’espai còsmic com un veritable brot: santa i indiscriminada Polaritat!

Voldria que aquestes paraules constituïssin un elogi del món físic, de l’embriaguesa local, de la fosca d’alba de qualsevol indret, amb la socolada profunda del lloc que sigui, tan pobra la terra com poderosa dels seus propis recursos: plantat, el lloc, sota el conjunt de cels i de cels, sembrat sota el blau fosc dels cels més alts, xuclant llacor, els cels, de cada pol de terra.

Ara, per damunt d’uns arbres que em diuen: “Som aquí perquè som aquí”, veig l’enramada diada de dies, amb les tiges d’ombra i de llum que el cel desplega. Bicolor, el cel, d’un cap a l’altre, amb el dia, de la nit completament estrellada, i la nit, del dia que es pigmenta fet bocins. Perquè és ben bé que, sota unes determinades condicions de visibilitat, el cel pot aglevar-se i, per més que en l’aire una llum és substancial a una altra, un cel així aglevat assoleix d’estendre i d’apaïsar la nit i el dia en una representació sinòptica: això és, nit i dia abastables d’un cop d’ull, com un sot, entre alzinars, on blanqueja una albereda.

D’aquesta manera, lluny d’aquella mirada del sol una mica aperduada de no detenir-se sobre res en particular, l’elogi del món físic arriba a l’exultació a través del concret geogràfic de l’aire i la celeste presència pertot, amb les més prodigioses mutacions de temperatura, fluïdesa i color. Que és com si l’aire prengués consciència fonda, amb les paraules basals i esmicadisses de Parmènides: “Tot plegat és ple alhora de llum i de nit invisible”, amb la fressa feinera d’aquestes paraules, encara avui, i amb el vol del dia com la més alada de les espècies.

Un cop tot això escrit, planto una paleta carregada de negres i blaus, en un cap de turó, per les nits que els vagui de nodrir-se’n.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació