Helena Moreno Mata

Helena Moreno Mata

Art contemporani i gestió cultural

Museus participatius o col·laboratius: què és què?

Els museus haurien de fer de centre de reflexió

Els museus com a possibilitadors de noves realitats, com a agents connectats als habitants i a les seves necessitats, com a espais d’intercanvi de pluralitats. Aquestes són les nocions que des de fa anys –en realitat no gaires– els treballadors culturals volen donar del que sovint entenem com a museus, però que de vegades genera tantes incerteses justament per la ineficàcia de les seves accions.

Enguany, amb motiu del Dia Internacional dels Museus l’ICOM ha pres el lema Els museus com a eixos culturals. El futur de la tradicióLa idea que els museus són hubs culturals implica que han de centrar-se en la interacció amb l’audiència, orientar-se a la comunitat, ser flexibles i mòbils, adaptables als nous reptes. En definitiva, els museus han de ser plataformes on la creativitat es combini amb el coneixement i on els visitants puguin també co-crear, compartir i interactuar.

Tal com s’anuncia a un dels propòsits d’enguany de l’ICOM, entre els objectius dels museus hi ha el de ser una plataforma que tradueixi les necessitats i punts de vista de les comunitats locals sobre un context global.

A Catalunya podem trobar diversos exemples de museus i centres d’art que defensen un model participatiu i en conseqüència més inclusiu: el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu del Disseny, La Panera, Fabra i Coats –  Fàbrica de Creació de Barcelona… I d’altres que tot just s’estan gestant amb un model participatiu com a base: és el cas de l’Espai Cràter, situat a La Garrotxa.

Tal com explica Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny, aquest museu és un punt d’encontre entre tots els sectors amb el món del disseny, i per aconseguir-ho tenen com a màxima estar oberts a la participació. Assegura que els museus han de ser generadors de serveis culturals, ja sigui en forma d’exposicions, activitats, centres de documentació, etc. “No podem reduir un museu a un mer contenidor de col·leccions”, diu Vélez. “Els museus haurien de fer de centre de reflexió, recollir el que la societat els demana. S’ha d’integrar el que passa fora per poder donar una resposta satisfactòria. Això es pot transmetre des dels tallers infantils fins al congrés internacional més ben tramat”.

Malgrat això, tot i que als museus es poden veure intencions d’obrir-se als visitants, de vegades el resultat acaba sent frustrant: el nombre de visites no sempre és satisfactori i a les conferències que s’hi organitzen sempre hi assisteixen les mateixes persones. Per tant, no n’hi ha prou amb celebrar que tenim museus i centres d’art que defensen models de pràctiques artístiques participatives sinó repensar-les i convertir-les en espais de col·laboració. Els matisos existents entre ambdues farien girar els models educatius de l’art a favor d’accions en què artistes, comissaris, teòrics de l’art i visitants se situïn en un mateix nivell de protagonisme. Dit d’una altra forma, els visitants esdevindrien agents actius de la proposta i el programa, aportant, opinant i en definitiva esborrant l’escletxa que encara avui separa les esferes intel·lectuals de la gent del carrer. Si presumim de tenir museus participatius, que sigui perquè de veritat ho són.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació