Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

MNAC: a la recerca d’un museu normal

Quan una persona visita el Museu Nacional no hi troba els grans artistes catalans

No sorprendrem ningú si diem que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és exactament el que el seu nom indica: un museu nacional. Quan una persona visita una institució d’aquest tipus, espera veure-hi un repàs per tota la història artística del país, i sobretot espera veure-hi els seus màxims exponents. Però això no passa al MNAC, que se les ha d’empescar per mostrar més quantitat d’obres dels últims grans artistes de l’art català.

Un dels motius pels quals això passa és que la Generalitat de Catalunya no sempre ha sabut o pogut mantenir a casa les obres dels seus artistes més preuats, com ha passat aquesta mateixa setmana amb el llegat de l’arquitecte Josep Antoni Coderch, pel qual els hereus demanaven a la Generalitat un milió d’euros i que finalment han donat gratuïtament al Museu Reina Sofia de Madrid, o com va passar amb Salvador Dalí, les obres més importants del qual es troben al mateix museu madrileny.

Un dels altres motius que fan que el MNAC no pugui ensenyar completament i enriquida la història de l’art català és perquè a Catalunya hi ha molts museus monogràfics que patrimonialitzen, conserven, difonen i per tant, d’alguna manera, acaparen els llegats de grans artistes, com és el cas d’Antoni Tàpies, Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí i tants d’altres. És un debat de gestió de patrimoni decidir els pros i contres d’aquest model, en el qual també hi intervené la intenció que dicta l’artista, però tot i això, si altres països poden comptabilitzar aquests dos tipus d’equipaments, Catalunya també hauria de poder.

Per anar bé, un visitant local o estranger que visités el MNAC hauria de tenir l’oportunitat de començar resseguint el romànic català i acabar amb l’art abstracte, aproximadament fins als anys 80. Ara, el Museu Nacional fa dues propostes: per una banda, obrir noves sales per exposar-hi l’art de la postguerra i la segona avantguarda, des del 1940 i el 1980; i per altra banda, gestionar diferent l’exposició de la seva col·lecció permanent per tal de donar cabuda a obres d’art que, tot i ser propietat d’altres institucions, tinguin sentit en el discurs de les sales. Per exemple, poder exposar més obres de Picasso.

A més, la institució també vol donar cabuda als artistes contemporanis perquè treballin en relació a la col·lecció, com està fent ara mateix l’artista Pedro G. Romero. Per a Pepe Serra, director del Museu Nacional, el resultat d’aquestes tres modificacions (noves sales; obres externes; artistes contemporanis) els atansaria a l’ideal de ser “un museu normal amb una col·lecció normal”, que a més no tindria res de localista, podria satisfer les necessitats dels visitants i podria parlar de tu a tu als grans museus internacionals.

El MNAC vol exposar art posterior a la guerra del 36

Sobre la proposta d’obrir nous espais per l’art dels anys 40 en endavant, aquesta setmana el MNAC ha presentat dues noves cambres dedicades a la postguerra i la segona avantguarda. Es tracta de les dues sales del final del recorregut de la col·lecció d’art modern. Per aconseguir generar aquest espai, la institució ha reubicat i comprimit algunes peces de l’art del període de la guerra, per tal d’alliberar una de les sales que ocupaven i poder-la dedicar als artistes posteriors. A més, cal sumar-hi un segon espai que estava lliure.

És així com l’últim quadre que veiem de l’època de la guerra civil espanyola és un dels pocs Picasso que té el MNAC, Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter) (1937), dipositat per l’Estat el 2007. Després ja comencen les dues noves sales, que de moment van de l’any 40 al 60, i que es plantegen de manera dinàmica i flexible: les seves obres aniran rotant per tal d’abordar la diversitat i riquesa de l’art català. Segons explica Pepe Serra, aquesta ampliació “és la peça central de l’estratègia dels pròxims 5 anys del museu”.

Ara mateix, en els nous apartats hi trobem des de la precarietat dels anys quaranta fins a l’aparició de l’informalisme, amb artistes com Manuel Duque, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Joan Ponç o Antoni Llena i és clar, el destacat Antoni Tàpies. Barrejar artistes de diferent consideració serveix per “remoure el cànon”, però tot i això cal “indicar els referents fonamentals”, explica el conservador Àlex Mitrani. A part, el museu vol treballar per incorporar més dones a la seva col·lecció. Aquest cop s’exposen una peça de Maria Girona i una d’Amèlia Riera. Les dues sales es complementaran, a la primavera vinent, amb l’obertura d’un espai dedicat a presentar els nous ingressos a la col·lecció.

Aquesta variabilitat de les peces de l’exposició és una estratègia que cada vegada estan fent servir més museus per tal d’adaptar-se als nous públics, que demanen relats menys immobilistes i més diversos. “El museu no prescriu sinó que pregunta, i mai adoctrina”, recorda Serra, que confessa que pel format de les obres, “a la secció d’Art Modern és on més podem arriscar, fer rotacions i ser valents”.

Però l’estratègia de canviar de tant en tant les obres d’art exposades també es deu a la manca d’espai del Museu Nacional, que només té capacitat per mostrar un 3% de tota la seva col·lecció. La institució segueix demanant una ampliació al pavelló Victòria Eugènia de la Fira, situat al costat de les instal·lacions actuals. El seu director ha anunciat que a finals del gener del 2019 el museu presentarà un nou pla d’ampliació, que demana que sigui avalat per les tres institucions: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Cultura espanyol.

L’art català també va influir Picasso, i al revés

Com tots, els pintors formats a Catalunya es veuen influenciats pel seu entorn. Això vol dir que encara que el Museu Nacional no tingui una gran quantitat d’obres dels artistes més destacats de l’art català, molt probablement sí que en tingui dels seus referents. És el cas, per exemple, de Picasso, de qui el MNAC només té una obra, però que en canvi va beure d’artistes com Rusiñol, Casas o Mas i Fondevila, tres pintors que sí que estan exposats al museu.

Pels treballadors del MNAC, com Eduard Vallès, conservador d’art modern i contemporani, això fa que els grans pintors trobin en el Nacional “un espai natural on estar”. Per començar a solucionar aquest dèficit d’obres, que com hem dit anteriorment es troben majoritàriament situades en espais monogràfics, l’equip de Pepe Serra ha decidit col·laborar amb altres museus del país per tal de gestionar préstecs de quadres que es puguin incorporar de forma temporal a l’exposició permanent del museu.

Des del desembre del 2018, el MNAC comença una col·laboració amb el Museu Picasso de Barcelona. Es tracta d’una cessió de tres obres que s’incorporen a les sales de la col·lecció d’art modern durant un any. Malén Gual, conservadora de la institució picassiana, assegura que la data és prorrogable, i confessa que pensava que el MNAC els demanaria més peces. Tot i això, al Nacional el que li interessa no és només treure a relluïr artistes destacats, sinó també que els quadres cedits puguin dialogar i destacar la importància seva col·lecció pròpia.

Les tres obres seleccionades de Pablo Picasso són dels primers anys de l’artista, l’època que va passar a Catalunya. Són l’Autoretrat (1896), de quan Picasso tenia catorze anys i estudiava a la Llotja; Acadèmia (1896-1897), un exercici en el qual Picasso havia de pintar pels seus estudis un home nu al natural; i Còpia parcial d’Estudi d’Arcadi Mas i Fondevila (1895-1896), una còpia que Picasso realitzà d’una obra de Mas i Fondevila, que en aquell moment era un artista consagrat. Com que el MNAC té l’obra en qüestió de Mas i Fondevila, la unió de les dues obres plasma a la perfecció la intenció del museu de rellegir la seva pròpia col·lecció. La institució ja treballa amb noves col·laboracions, per exemple, amb la Fundació Miró.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació