Mira’m a la cara

Una visita guiada de Manuel Delgado a l'exposició "Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes" del CaixaForum.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

“No us refieu mai de la vida quotidiana”, adverteix Manuel Delgado, palplantat davant el quadre impactant de la Black Madonna de l’exposició “Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes”. Ho diu amb posat seriós, però està ironitzant. Retòric i sorneguer, ens guia entremig de les obres de la mostra acompanyat del comissari Carlos Martín, i de seguida ens deixa clar que la iconoclàstia “no és un fenomen històric, sinó una tendència natural” de destruir imatges. Per què? “Perquè la imatge té poder. Per això la detestem. I per això les agredim”.

Vanessa Beecroft. ‘Black Madonna with Tw¡¡

Escoltant-lo enraonar, fa la impressió que a Manuel Delgado el cervell li funciona massa de pressa. És loquaç, carismàtic i molt expressiu amb els moviments del cap, les mans i els braços. I és clar, parla ràpid, talment com si intentés atrapar amb la veu la velocitat amb què semblen moure’s els seus engranatges mentals. També és llicenciat en Història de l’Art i antropòleg i ben aviat expressa la contradicció que li suscita l’art contemporani, sobretot pel que fa a la iconoclàstia: la profanació, la destrucció, la paròdia de les obres.

Segons Delgado, “l’instint medievalitzant” de l’islamisme radical, traduït en els seus atacs a imatges i construccions “sagrades”, demostra que “han entès el sentit de les imatges en l’actualitat” i la seva eficàcia simbòlica. En aquest cas, amb el fulgor paradoxal però incontestable de la destrucció, que traspassa la romeguera espessa on es confonen el culte i la profanació. “Agredim les imatges perquè no les podem vèncer, perquè no podem fugir de la seva fascinació”. El “truc” del seu poder simbòlic és senzill: que el que és simbòlic no sembli que ho sigui. Que “doni el pego”. Això és l’art contemporani, iconoclasta fins al moll de l’os.

Al cap d’una estona, Delgado relaciona el concepte de destrucció amb la crema d’esglésies durant la Segona República i la Guerra Civil espanyoles, amb tot l’atractiu i la brutalitat simbòlica que l’exaltava. I cita Maragall (el poeta): “Per ell, l’església cremada és l’autèntica església”: l’única on hi cap i on hi sobreïx necessàriament Nostre Senyor. Aquesta és la idea de l’absència present, el mateix oxímoron que trobem als curtmetratges de Pere Portabella que també formen part de l’exposició i dels quals vam parlar la setmana passada. En el fons, és la idea primigènia de la mostra: la significació de la imatge com a conflicte.

Una significació, tanmateix, “manipulada”, ja que en si mateixes “les imatges no signifiquen res” i, per tant, “estan preparades per tenir qualsevol significat”. Voilà, de nou, l’essència de l’art contemporani. És lògic, doncs, que forçosament l’artista mantingui “una lluita a mort” amb el discurs, que ha esdevingut molt més important que la qualitat artística real de les obres. “El que fastigueja de l’art és la seva pretensió de ser espiritual”, etziba Delgado amb complicitat, amb la xanxa de qui fa una crítica aforística però que no té res de xarlatà; que sap de què parla. Tant, que ell mateix fa explícita la seva contradicció: “Jo critico l’art contemporani però tinc sort que existeixi. Per alguna cosa sóc aquí, no?”, bromeja.

Manuel Delgado | Font: Viquipèdia

Finalment, l’autor de Luces iconoclastas. Anticlericalismo, blasfemia y martirio de las imágenes (2001) rebla la visita guiada amb una referència sobre “la més gran profanació” que existeix, que és la del cos humà, la part més sagrada del qual “és la cara”. Referència que ens torna a situar al començament de l’exposició, on hi ha la peça del Sant màrtir de fusta que ens acull, macabrament i solemne, amb el rostre destrossat. “La cara és la nostra imatge”, diu Delgado. “Per això és tan sagrada”: a través de la cara, cada subjecte –que és únic– “és Déu”. Segurament és per això que l’expressió “mira’m a la cara” és tan significativa, a desgrat de les fesomies més amorfes i anodines.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació