‘Les claus de la foto fixa. Cinema espanyol anys 40’, a la Filmoteca de Catalunya

Començarem per la que es presenta a la sala d’exposicions de la Filmoteca de Catalunya, a tocar de la Rambla del Raval. Es tracta d’una mostra de fotografies d’aquesta especialitat vinculada al món dels rodatges cinematogràfics dels anys 40 del segle passat. S’ha preparat a partir dels fons del laboratori industrial “Reproducciones Sabaté”, conservats al Centre de documentació de la Filmoteca. A partir dels negatius originals, en general sobre placa de vidre, s’ha fet una tasca d’escanejat i unes impressions de la màxima qualitat.

En el seu moment, la Foto Fixa va ser una especialitat fotogràfica de considerable interès per a la indústria cinematogràfica. A ella s’hi varen dedicar no només professionals altament especialitzats sinó que els més grans i acreditats fotògrafs de reportatges i moda col·laboraven esporàdicament amb productores i, sobretot, amb directors i actors propers que els reclamaven per a fer aquesta feina.

La tasca consistia a fotografiar escenes i moments del rodatge per obtenir imatges que després s’utilitzarien com a materials publicitaris diversos a diaris, revistes, postals, cartells, tanques publicitàries, etc. Els foto fixa també tenien una segona funció molt valorada pels directors i regidors cinematogràfics: les seves imatges servien per reconstruir quan calia, vestuari, escenaris, espais o ambients abans de reprendre rodatges que s’havien aturat i era necessari continuar-los un temps després exactament amb el mateix atrezzo.

Malauradament avui en dia aquesta figura ha perdut molt de pes i, fins i tot, ha desaparegut de la majoria de rodatges perquè les noves tecnologies permeten substituir les necessitats que satisfeien.

A partir d’una nombrosa col·lecció de negatius – fonamentalment sobre placa de vidre, però també de rodets de 66 mm i alguns de 35 mm – sota la supervisió del Centre de documentació de la Filmoteca s’han escanejat en alta definició i s’han imprès per a l’exposició. Totes les fotografies són en blanc i negre, realitzades per diversos foto fixes de l’època, que treballaven amb càmeres de gran format i, normalment, amb el suport de tres peus de fusta.

El plantejament expositiu m’ha semblat magnífic per diverses raons. En primer lloc la presentació de les imatges, la seva disposició a la sala  i els peus de foto que les acompanyen són excel·lents; i cal tenir en compte que aquesta darrera no acostuma a ser gaire habitual a les exposicions fotogràfiques. Hi ha també alguns panells molt didàctics que aborden temes com la composició de les fotografies d’aquella època, la influència d’escenes pictòriques, el tractament molt específic de la profunditat de camp que aconseguien, etc.

D’altra banda, cal destacar l’alta qualitat de les imatges que es presenten, que tenen una nitidesa impressionant, molt superior a la de les pel·lícules i amb unes gammes de grisos d’una gran ductilitat. Cal tenir en compte que aquesta darrera qualitat, a banda de l’habilitat dels fotògrafs, es deu per una banda al gran format dels negatius i, per l’altra, al fet que la majoria d’escenes es captaven amb la potent il·luminació que oferien els sistemes de focus de què disposaven els estudis cinematogràfics per a gravar en interiors. En qualsevol cas, cal reconèixer que la qualitat de les fotografies exposades és impressionant i, probablement, resultat de tots els factors que hem exposat.

Són molts els autors de les imatges de l’exposició, però la mostra reserva una secció especial dedicada als fotògrafs més representatius del gènere, entre els quals destaquen Emili Godes, Valentín Javier, Antonio López Ballesteros, Carlos Pérez de Rozas, Julio Ortas, Antonio García, Salvador Torres Garriga, Ricardo Albiñana, Antonio Ibáñez, Manuel Novoa, Juan Maymó i Godofredo Pacheco.

És interessant poder veure, en una vitrina, una mostra dels negatius que s’utilitzaven en aquells anys quaranta i, en una altra, una sèrie de revistes, diaris, llibres i postals, la majoria amb acolorit no fotogràfic, a les quals es destinaven les fotografies dels foto fixes.

‘El bosque oxidado‘, de Xavi Millán a VisualKorner

Aquesta exposició, que es pot veure a l’espai expositiu de VisualKorner, al carrer de Balmes, forma part de la programació barcelonina del festival Lumínic de Sant Cugat, del qual ja vam parlar fa unes setmanes a Núvol.

Presenta un ric i complex treball de Xavi Millán qui, a El bosque oxidado, recrea un món molt personal a partir de fotografies aparentment senzilles, que dota d’una forta personalitat a través un complex procés d’edició digital.

Moltes de les fotografies de plantes, flors  o ocells, obtingudes en senzills espais naturals o en aviaris i instal·lacions de zoològics, es transformen en espais onírics, d’una intensa força poètica. Les imatges, que tenen una gran unitat cromàtica gràcies als filtres verdosos utilitzats en l’edició, estan també recorregudes per una mena de filament que unifica el relat que l’autor vol donar a la col·lecció. Aquesta exposició, que estarà oberta fins el 19 de maig, és una prova del potencial dels actuals programes d’edició per a la fotografia creativa quan estan en mans imaginatives.

• 

  Vet-ho aquí

  La llum de la fotografia arriba a Sant Cugat

  Josep Maria Cortina

‘Amo esta isla‘, a la Galeria ilmondo

Fins el 28 de maig, dos fotògrafs cubans ens ofereixen, a la Galeria ilmondo del carrer de Calàbria, les seves personals i diferents visions de la vida i la realitat cubanes.

Vladimir Romero, nascut a L’Havana el 1975 i resident a Barcelona des del 2005, ens proposa una sèrie de fotografies analògiques en blanc i negre on recull escenes de la vida als carrers i altres espais urbans de la ciutat. El seu treball té un caràcter marcadament documental.

Per la seva banda, Leysis Quesada, nascuda a Cienfuegos el 1973 i resident a L’Havana, ens ofereix una sèrie en color on retrata amb una delicada sensibilitat  els espais interiors de les cases i edificis cubans. Són, en tots els sentits, dos treballs que es complementen i ens aporten unes aproximacions molt interessants del complex món cubà.