Més enllà del negatiu

Quan fer servir un aparell fotogràfic no era qüestió d’escollir filtres d'Instagram, Valentí Fargnoli va ser un virtuós

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

S’atura i s’eixuga les gotes de suor que regalimen pel seu front. Ha deixat de pedalar per baixar de la bicicleta. Encara no ha albirat Camprodon a l’horitzó, però la llum és massa bona. Tan idònia, que no la pot deixar escapar. En un temps on el selfie era només un conjunt de vocables absurds i on fer servir un aparell fotogràfic no era qüestió d’escollir filtres a Instagram, Valentí Fargnoli “va ser un virtuós”, assegura Carme Perrotta. La historiadora de l’art, experta en l’Arxiu Mas i doctora especialista en història de la fotografia del segle XX, va oferir fa uns dies una conferència (juntament amb Montserrat Baldomà) sobre recuperació i patrimoni. Parlem amb Perrotta sobre l’estil de Fargnoli i sobre la seva contribució a la recuperació del patrimoni arquitectònic i humà a la demarcació de Girona. 

El fotògraf Valentí Fargnoli amb la seva filla Júlia, 1915. Arxiu del Taller d'Història de Maçanet de la Selva
El fotògraf Valentí Fargnoli amb la seva filla Júlia, 1915. Arxiu del Taller d’Història de Maçanet de la Selva


Precisament, a causa de la seva precisió amb la fotografia, Adolf Mas va incorporar Fargnoli a les seves files per erigir el faraònic projecte de documentació i recopilació de patrimoni artístic titulat: Repertori iconogràfic d’Espanya, dirigit per Jeroni Martorell i encarregat amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Segons Perrotta, Adolf Mas va escollir Fargnoli per dos motius principals: “per una banda, estava acostumat a treballar sol, de manera autònoma, ja que es dedicava a la fotografia ambulant i per encàrrec. Era un fotògraf professional”. Per l’altra, “coneixia perfectament el territori de les comarques gironines: es movia bé i ràpid, fet que suposava a la institució un estalvi econòmic”. Fargnoli, doncs, era una aposta segura (i barata). 

Per a més inri, les fotos de Fargnoli tenien un component que anava més enllà de l’excel·lència tècnica: desprenien honestedat, respecte, delicadesa. Una sensibilitat que, segons Perrotta “parteixen d’una òptica gairebé etnogràfica i antropològica”. El fotògraf mesurava l’enquadrament amb una perspectiva que incloïa no només els paisatges i els edificis, també la vida. La vida que es respirava a les comarques gironines: persones, bestiar, flora. Fargnoli capturava vides.  

Ruïnes del fort del Calvari. A través del portal, al fons, es pot veure la Catedral de Girona i el campanar de Sant Feliu, Girona, 1920-1930. Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. Valentí Fargnoli.
Ruïnes del fort del Calvari. A través del portal, al fons, es pot veure la Catedral de Girona i el campanar de Sant Feliu, Girona, 1920-1930. Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. Valentí Fargnoli.

Explica Carme Perrotta que Fargnoli “documenta el patrimoni cultural, des de material de treball a roba, passant per personatges i maneres de viure”. Perquè ens fem una idea “la seva mirada era tan profunda que, en cas d’haver estat un altre fotògraf l’assignat a les comarques gironines, probablement ens hauria costat tenir un testimoni tan valuós”. Els negatius d’aquest retratista, doncs, parlaven, fins al punt que avui ens descriuen com era l’existència passada. Ens xiuxiuegen a l’orella, sensualment, i en transmeten un valor original, pur, com un diamant en brut. Gràcies al reporter, tenim un fragment del passat que transcendeix al seu pla i ens arriba al present. I, sens dubte, “representen una autèntica recerca històrica, un patrimoni fonamental en la fotografia, l’arxivística i la documentació artística, patrimonial, arquitectònica, social i urbanística”, remata Perrotta. 

Durant els darrers mesos, la ciutat de Girona ha acollit “El paisatge revelat” i “L’art en la fotografia”, dues exposicions dedicades a Fargnoli i organitzades amb motiu del centenari. Per la mateixa raó, la Diputació de Girona ha organitzat, a través d’INSPAI, un cicle de conferències que culminarà aquest dimarts (20 h a la Casa de Cultura), amb una sessió sobre la mirada de Fargnoli com a fotògraf i la seva estètica compositiva a càrrec de la historiadora de l’art i arxivera Marta Grassot

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació