Més enllà de la relació personal: el cas de Maria Girona i Ràfols-Casamada

“Ho estimàvem tot sense pensar-hi gaire”, diu l’últim vers d’un dels poemes d’Albert Ràfols-Casamada que veiem a l’exposició L’equilibri possible del Museu de Montserrat. La mostra fa palesa la relació no només personal sinó també artística que tenien Ràfols-Casamada i Maria Girona, realçant la figura d’aquesta última. L’artífex de tot plegat? L’incansable historiador de l’art Bernat Puigdollers.

El darrer cop que la parella Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) i Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) van tenir cobertura mediàtica va ser l’agost del 2015, quan el professor i escriptor Joan Pinyol va trobar una part del llegat de l’obra de Ràfols-Casamada als Encants de Barcelona. Per part de la Generalitat de Catalunya, el tema va quedar tancat després d’al·legar que el fons qüestionat no era significatiu. Tot i això, l’incident va fer obvi que el patrimoni dels pintors no estava suficientment blindat i que la seva conservació i promoció encara tenia fronts oberts, com ara la Fundació Ràfols-Casamada-Maria-Girona de Capellades.

Aquest 2018, els pintors tornen a sortir del silenci, però no ho fan en forma de polèmica: el Museu de Montserrat mostra fins al 5 de maig l’exposició L’equilibri possible, un treball de camp de l’historiador de l’art Bernat Puigdollers que, com diuen els mateixos membres del museu, bé li podria valdre un doctorat. El comissari emfatitza que la relació entre Ràfols-Casamada i Maria Girona “va més enllà de la personal i és també artística i intel·lectual”, i ho fa a través d’un recorregut expositiu clar, pedagògic i treballat, en el qual es posen frec a frec obres dels dos artistes, permetent la seva comparació i traient a la llum les seves connexions cromàtiques, estilístiques o temàtiques.

Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada es van conèixer amb vint-i-dos anys, el 1945, a l’Acadèmia Tàrrega. Va ser a partir d’allà on van establir una relació emocional i pictòrica, amb influències determinants com la visita a l’Exposició d’Artistes Francesos Contemporanis al Palau de la Virreina. Maria i Albert van passar a formar part d’una generació d’artistes formada durant els primers anys quaranta, enmig de l’opressió del primer franquisme. La seva tasca va servir per dinamitzar i construir un ambient cultural modern i més lliure, i així ho demostra l’exposició de Montserrat, que aprofundeix en els seus inicis artístics i en la vida en comú que van dedicar a l’art.

La mostra detalla aspectes rellevants de la seva trajectòria, com la fundació del grup “Els Vuit”, els Salons d’Octubre o la seva implicació en iniciatives polítiques; així com vivències comunes, per exemple un important viatge a París, o el temps passat a Capellades (L’Anoia), Calaceit (Terol) i Cadaqués. Puigdollers fa especial menció a la fundació de l’Escola Eina, un projecte que Ràfols-Casamada i Girona van tirar endavant “com a reacció als ensenyaments acadèmics”, segons explica el comissari, i amb la intenció de “poder entregar a les noves generacions tot aquell coneixement que a ells els havia estat negat”.

Sobre el paper de Maria Girona, L’equilibri possible posa els dos pintors al mateix nivell, fent dialogar les seves obres i fent palès que “no es pot entendre l’obra d’un sense la de l’altre”, com apunta Puigdollers. D’ella podem veure, a part de quadres, altres materials com ara la il·lustració que va fer per al llibre Aurora per vosaltres (1951), un dels primers poemaris de Joan Perucho, o el catàleg d’una de les seves primeres exposicions en solitari, inaugurada l’any 1951 a la Sala Caralt de Barcelona.

A través de poemes a les parets, com el que comença aquest article, el comissari deixa entreveure que l’obra dels artistes no només era pictòrica, malgrat ser el seu format principal. A la inauguració de l’exposició, la Consellera de Cultura Laura Borràs va destacar que tant Albert Ràfols-Casamada com Maria Girona tenen part del seu patrimoni a la Biblioteca de Catalunya, gràcies al lliurament de peces de caràcter gràfic, textual i bibliogràfic que van fer les nebodes Maria i Margarita Fuchs Girona el 2015. Com diu Bernat Puigdollers, “el llegat de Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada es manté viu”, tot i que amb algunes incògnites, i qui vulgui pot assaborir-lo al Museu de Montserrat.