Mens sana in corpore sano

Jaume Plensa conversa sobre l'art i la medicina amb doctors del Clínic a la Fundació Vila Casas

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodisme i Humanitats. UPF

L’obra de Jaume Plensa acostuma a perseguir un únic objectiu. Amb les seves escultures, convida a l’espectador (sempre actiu) a obrir un espai de diàleg amb l’intangible. Aquesta cerca del transcendental, doncs, se situa a la cara oposada de l’objectivitat del mètode científic amb el qual s’estudia la medicina. La Fundació Vila Casas, en el marc de la  II Clínic Barcelona Summer School, que ha creat conjuntament amb l’Hospital Clínic de Barcelona, ha reunit en una conversa a Plensa i  als doctors Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Miquel Vilardell, catedràtic de medicina i expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, per a dialogar sobre les aplicacions pràctiques de l’art en la medicina.

Tot i que a la taula rodona, celebrada a l’Espai Volart, hi va haver certs espais de consens entre els ponents, ràpidament es va veure com metges i artista parlaven llenguatges diferents. La xerrada va partir d’una premissa clàssica: l’art només té valor quan és pour l’art? Més concretament, si l’art parteix d’una finalitat útil, com pot ser-ho utilitzar-lo en medicina, perd el seu valor? Plensa, davant d’això, es va mostrar clar, l’art no pot voler ni tan sols ser pedagògic, “no ha de servir per res”. L’objecte artístic, doncs, és l’estímul material que té la capacitat de crear una reacció en l’espectador, però aquesta no és una condició necessària. 

Per part dels metges va haver diverses temptatives de fer confluir els dos oficis. Els ponents van coincidir en la influència que exerceix l’entorn tant en el pacient com en l’obra d’art; la necessitat d’una actitud activa i passional davant l’exercici de la professió -va afirmar Vilardell que “el científic, com l’artista, es mou entre la utopia i la realitat”-; i l’accidentalitat com a causa del progrés en els dos àmbits. Fins i tot l’aproximació a la dualitat cos-ànima dels ponents va tenir certa simetria encara que, com és evident, cadascú va escombrar cap a casa. Plensa veu el cos com “una ampolla que guarda un missatge” que cal desvelar, i això tracta de fer de la seva escultura: el recipient material d’un missatge transcendental. El metge per a Plensa, per tant, té un paper imprescindible però funcional, en tant que és qui protegeix el mitjà que permet existir a l’ànima per accedir a l’invisible. En el sentit contrari, Campistol va posar en rellevància la necessitat de tenir cura de la part emocional (l’ànima) dels pacients perquè la seva curació sigui completa, de tractar “malalts i no malalties”. En aquesta línia, l’art pot ser terapèutic com a mitjà d’expressió emocional dels pacients.

La divergència va raure més aviat en el llenguatge (que, si ens posem wittgensteinians, revela la forma de pensament). Mentre Campistrol parlava d’“explicacions i “esperança de vida”, Plensa ho feia d’”invisible” i ”eternitat”. Campistrol parlava de procés científic, Plensa de la persecució de l’obra total. Vilardell va definir l’experiència estètica com l’”activació de l’hemisferi dret, capaç de fer sentir bé o malament”, Plensa va qüestionar per què som tots diferents si els cossos són essencialment iguals.

La proposta era ambiciosa. És sabut que posar a parlar científics i artistes acostuma a portar als malentesos als quals ja es van abocar els primers filòsofs. L’art pot ser terapèutic com a mitjà d’expressió dels malalts, sí. La cura del cos és necessària per a la contemplació intel·lectual i l’acostament a les grans preguntes, també. Conclusions: tot depèn de l’ordre de prioritats de cadascú i de la seva capacitat per trobar l’equilibri. Cultiu del cos al servei de l’ànima o viceversa? Triïn.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació