Max Beckmann, una situació d’absoluta incertesa

El CaixaFòrum exposa l'obra Max Beckmann, artista que va haver de fugir del nazisme, fins avui 26 de maig

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

“Aquest quadern l’inicio en una situació d’absoluta incertesa pel que fa a la meva existència i a l’estat del nostre planeta.” Així començava el pintor Max Beckmann un nou diari el dissabte 4 de maig del 1940. Davant la imminent invasió dels Països Baixos per part de l’exèrcit alemany, Beckmann i la seva dona, Quappi, havien cremat tots els seus quaderns de notes escrits des de l’any 1925. El matrimoni portava ja tres anys d’exili a Amsterdam, des que el govern nazi havia declarat l’artista “pintor degenerat” l’estiu del 1937. Ara, el CaixaFòrum de Barcelona exposa una retrospectiva de Beckmann. Fins avui 26 de maig.

Viure entremig les dues guerres mundials, i desenvolupar la teva creativitat en llocs dispersos. Tot i que en les seves primeres etapes com a artista, Max Beckmann (Leipzig, 1884 – Nova York, 1950) se situava a prop de l’expressionisme i de la Nova Objectivitat, més endavant va desenvolupar una pintura personal i independent, realista però plena de simbolismes. Avui en dia, el pintor és un testimoni immillorable de la societat del seu temps.

De fet, la trajectòria creativa de Max Beckmann es pot dividir en tres trams. El primer inclou els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, un període que desenvolupa principalment a Berlín i en què el primerenc reconeixement públic del jove artista és interromput per la guerra, en la qual va prendre part com a infermer. El segon tram s’inicia al final de la guerra i té lloc principalment a Frankfurt, on Beckmann obté una plaça docent a l’escola d’art de la ciutat.

La plenitud d’aquest segon període es veu interrompuda per l’ascens del feixisme i l’arribada de Hitler al poder el 1933. Beckmann és expulsat de la seva plaça docent i ja no pot exposar les seves obres en públic. El 1937, les seves obres ocupen un lloc destacat en l’exposició Entartete Kunst (Art degenerat), organitzada pel govern nazi. En el tercer tram, el pintor decideix abandonar Alemanya i es trasllada a Amsterdam, amb la intenció d’instal·lar-se més tard definitivament a París o als Estats Units. Això, però, no ho aconseguirà fins després de la guerra, el 1947, any en què rep una invitació per ensenyar a la Universitat Washington a Saint Louis i es trasllada als Estats Units.

Max Beckmann va mor a Nova York el 1950, víctima d’un atac de cor, després d’escriure al seu diari “per fi he acabat els Argonautes”, una obra que podem veure al CaixaFòrum. Qui vagi a la mostra de Barcelona veurà que les parets estan pintades de dos colors: unes clares i les altres fosques. Aquests colors determinen les dues parts de l’exposició, que primer tracta els anys alemanys de l’artista i després s’enfoca a les pintures de l’exili, majoritàriament creades a Amsterdam i Estats Units. Totes, això sí, amb un llenguatge personal molt destacat, que fa que encara avui valgui la pena visitar mostres com la del CaixaFòrum.

La primera secció, més petita, està dedicada a l’etapa viscuda a Alemanya des dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, quan comença a ser reconegut públicament, fins a l’ascens del nazisme el 1933, quan el destitueixen del seu càrrec a l’escola d’art de Frankfurt i li impedeixen d’exposar les seves obres en públic.

La segona secció, que recorre els anys a Amsterdam (1937- 1947) i als Estats Units (1947-1950), segueix la temàtica de l’exili, tant en sentit literal, per la pròpia experiència vital de Beckmann, com en sentit figurat, pel significat que va tenir per a ell com a condició bàsica de l’existència humana en general i de l’home modern en particular. Per aquest motiu, els quadres al·legòrics són els més abundants en aquesta selecció. Els retrats, els paisatges i les natures mortes, gèneres tradicionals que va practicar al llarg de tota la seva carrera, han estat escollits també per les seves ressonàncies al·legòriques.

A Espanya hi ha hagut fins ara poques oportunitats de contemplar la pintura de Beckmann, i, de fet, Max Beckmann. Leipzig, 1884 – Nova York, 1950 ofereix per primer cop la possibilitat de gaudir a Barcelona d’una visió panoràmica de la seva obra. La mostra arriba a CaixaFòrum Barcelona després de passar per les sales del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació