Mariano Andreu, l’enèssim artista català recuperat de l’oblit

Esther Garcia-Portugués publica la seva biografia des de la convicció de qui vol fer justícia

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

“Quan Mariano Andreu ja triomfava a Europa, a Catalunya era menystingut”, diu el galerista Artur Ramon al pròleg del llibre Mariano Andreu (1888-1976), que inclou una biografia d’aquest artista català i també un catàleg raonat de la seva obra. Però el veritable nom destacable del volum és la seva autora, la historiadora de l’art Esther Garcia-Portugués, que no només ha fet una tasca d’investigació àmplia i rigorosa, sinó que l’ha dut a terme des de la passió i la convicció de qui vol fer justícia en el terreny de l’oblit cultural selectiu.

Mariano Andreu va néixer a Mataró i poc més d’un any més tard els seus pares van mudar-se a Barcelona. Allà va criar-se al costat del Circ Barcelonès, una experiència que l’influiria per sempre. Artista polifacètic, va desenvolupar i assolir l’èxit en totes les facetes artístiques que va emprendre, com ara la pintura, la moda, la decoració i el disseny de figurins i d’escenaris per a ballet. La seva trajectòria artística va començar a la capital catalana i va acabar de desenvolupar-se a partir del 1920 a París, tot i que Andreu va passar llargues estades a altres indrets com Londres, on va ser àmpliament reconegut. El pintor va morir a Biarritz el 1976.

Ara, la historiadora de l’art Esther Garcia-Portugués edita la biografia d’aquest artista català, que publica ArsNostrum Edicions i que es completa amb un catàleg raonat de l’obra. Però quin tipus d’art feia Mariano Andreu? Segons Garcia-Portugués, “és difícil de catalogar perquè va rebre la petjada d’artistes molt diferents, des de Velázquez a De Chirico”; segons el galerista i antiquari Artur Ramon, “es tracta d’un outsider, un dandi antimodern que agafa la tradició i diu una cosa pròpia que no entra dins de cap –isme”. I així és: mentre Europa s’endinsava en les avantguardes, Andreu feia un realisme variat, sovint amb perspectives forçades i sempre amb un punt escenogràfic.

De fet, quan el Museu de les Arts Escèniques estava al Palau Güell, aquest tenia una sala dedicada a Mariano Andreu i els seus figurins. Però la realitat és que l’artista mai ha sigut gaire recordat a casa nostra, i això que les seves obres van exhibir-se per tot el món, i que va rebre diversos guardons, com el Prix de l’Île de France (1953) o dues vegades el premi del Carnegie Institute de Pittsburg (1933, 1939), a part de ser membre associat de l’Acadèmia de Belles Arts de França i ser nomenat Chevalier de l’Ordre National de la Légion d’Honneur (1931) i Oficial de la Légion d’Honneur de França (1966). A Catalunya, entre altres honors que no es van traduir en un reconeixement extens, va rebre la Medalla d’Or de les Arts Escèniques que atorga l’Institut del Teatre (1963).

“A Mariano Andreu mai se li ha dedicat una exposició com déu mana i això ho explica tot”, diu Esther Garcia-Portugués, que desitjaria que aquesta mostra es fes realitat per tal de donar a conèixer d’una vegada per totes el nom de l’artista. En terres catalanes, el seu llegat perviu gràcies a l’interès d’uns quants col·leccionistes que en tenen alguns exemplars, la majoria importats de l’estranger i comprats després de la mort del pintor. Tot i això, en fer el catàleg raonat, Garcia-Portugués ha pogut certificar que hi ha molta obra falsa sobre Mariano Andreu, que ella s’ha encarregat de comprovar i excloure del llistat.

Tot just ara, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha adquirit l’oli Jeunes filles au balcon (1924) de Mariano Andreu. Segons explica Artur Ramon, el col·leccionista que l’ha venut al MNAC té “un gran sentit patrimonial i ha sigut generós”, perquè “podia haver venut l’obra més cara al mercat internacional”, precisament perquè l’artista és més conegut fora. Sobre la biografia d’Andreu, Àngels Torras del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recalca que el llibre s’ha produït des de la iniciativa privada –compta, per exemple, amb el suport de l’empresa Ferrer i Saret de viatges culturals, a part de l’impuls de l’autora-, però que tot i això, Esther Garcia-Portugués ha insistit en fer partícip la Generalitat. Dijous, 16 de maig, la biografia Mariano Andreu (1888-1976) es presentarà al Museu Nacional, que també exposarà el quadre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació