L’Ideal Barcelona: hem sortit del rectangle, i ara què?

Caminar per un quadre de Monet: l’Ideal Barcelona i l’experiència immersiva

Que al final el video didn’t kill the radio star ja ho sabíem, i sembla que amb les noves tecnologies, tampoc hem de patir: quan en Jordi Sellas explica què es fa a l’Ideal Barcelona, abans que puguis dir “exposicions”, ell ja ha dit “experiències”, i ho té claríssim: l’Ideal Barcelona no és cap museu.

Els espectadors de l'Ideal Barcelona poden entrar dins les pintures de Monet
Els espectadors de l’Ideal Barcelona poden entrar dins les pintures de Monet | Foto: Ideal

“La gent primer potser diu: tecnologia? Arts digitals? Faran coses rares i no entendré res”, diu Jordi Sellas, director executiu de l’Ideal Barcelona, un nou espai d’arts digitals. Però hi ha cua a l’entrada i s’han acabat els tríptics, i això és bona senyal. L’Ideal Barcelona ha obert de la mà de l’empresa Layers of Reality -que Sellas dirigeix-, Minoria Absoluta i Magma Cultura, definint-se com un centre d’arts digitals, d’exhibició però també de formació i de residència d’artistes.

De moment, l’Ideal s’ha estrenat amb una experiència immersiva sobre Monet i l’impressionisme. Malgrat “arts digitals”, “immersió” i termes derivats puguin sonar modernament complicats, hi ha nens, adults i avis en una mateixa sala. Però abans d’explicar com s’ha aconseguit, una premissa: “Tota la vida hem viscut l’audiovisual dins d’un rectangle: en una pantalla de cine, de tele, ordinador o mòbil. Però avui en dia, amb la realitat virtual i augmentada, podem ser dins de l’audiovisual”, diu Sellas. Hem trencat el rectangle. I ara, què?

L’Ideal Barcelona no està ni al Passeig de Gràcia, ni en un edifici modernista típic cultural al centre barceloní. És a Poblenou, barri de productores, universitats, concept stores, empreses emergents i joves dissenyadors en bicicleta. L’edifici no té res arquitectònicament parlant, però ho té tot de patrimoni humà i històric: construït el 1917, primer va ser un cine, que va donar l’entrada al món audiovisual a la gent del barri: “era una experiència molt exclusiva per l’època”, diu Sellas.

Després va ser el primer plató de TV3, passant-hi des de Júlia Otero fins a gags del Polònia, i el 2013 va tancar. Havia estat un lloc d’exhibició, després un lloc de producció audiovisual i ara reneix amb l’Ideal com a espai per les dues coses, i a més, torna a ser una entrada per a molts catalans al nou estadi de l’audiovisual: el món immersiu. Total, que si aneu al lavabo de l’Ideal, sereu on abans hi havia la cabina del qui projectava pel·lícules; i sí, el món ha canviat molt. Tant, que ara, fins i tot, pots caminar per un quadre de Monet.

Justament Monet també va viure un moment de canvi tecnològic: la fotografia agafava terreny i els pintors no podien captar la realitat de manera tan exacta i ràpida. Per això es van replantejar el seu ofici i es van diferenciar de la fotografia plasmant la realitat com a ells els semblava que era -no tal i com era-: la seva impressió. De la mateixa manera que va arribar la fotografia, ara ha arribat la realitat virtual, i als impressionistes els ha anat com l’anell al dit perquè a més, Monet va demanar que els seus quadres s’exposessin en una sala rodona perquè la gent s’hi sentís dins. Tot encaixa; és un somni complert.

En una sala de 1.000 metres quadrats amb pantalles com a parets, a la Sala 1 de l’Ideal es projecta un audiovisual immersiu de 35 minuts amb detalls, quadres i llocs que Monet va pintar, amb una música que quasi t’hi estiraries havent dinat per fer la migdiada; però no. Fa la sensació que a poc a poc vas entrant en una visió del món mentre veus Venècia, Noruega, els jardins de Giverny o Londres, i pintura que t’envolta per tot arreu.

Realitat virtual a l'Ideal Barcelona | Foto: L'Ideal
Realitat virtual a l’Ideal Barcelona | Foto: L’Ideal

Després, hi ha una sala de realitat virtual, l’única a Europa amb 30 ulleres de RV funcionant amb contingut exclusiu, que et situa literalment dins dels sis quadres mes famosos de Monet (“A la vora del Sena”, “Camp de roselles” o “Estació de st. Lazare”, per exemple), en el seu taller i als jardins de Giverny. Creuareu el pont, semblarà que podeu collir les flors i anireu avançant pel mig dels seus quadres d’una manera tan celestial com real. De sobte us trobareu mirant amunt-avall-esquerra-dreta com si s’acabés el món, cosa que no feu ni quan viatgeu, i a més -i el que és més milleniament frustrant de tot- no podreu fer una foto amb el mòbil del que esteu veient. “És una realitat que vius tu i només es teva”, diu Sellas.

Debats de realitats diverses que vivim a banda, l’Ideal farà 3 grans propostes anuals, dins del triangle art, ciència i tecnologia, a més de propostes puntuals que ja vénen fetes, com una part del Festival Mira. No tenen clars els temes que vindran però sí que els coproduiran: “val molts diners i hem de col·laborar amb centres europeus per crear continguts.” L’Ideal es finança amb capital 100% privat, i per tant, “si no venem entrades, adéu”, diu Sellas. “Per ara no és important la inversió pública catalana perquè prou feina tenen. No podem exigir que facin més del que fan”, explica. A la vegada, néixer fora d’aquests marcs és un avantatge: “Som un laboratori: fem un exercici tecnològic i obrim camí en un món que encara està per explorar.”

L’art digital, com indica el nom, és digital però també és art, és a dir, una història. De les Jornades del Patrimoni també vam aprendre que la tecnologia no ho és tot, que hi ha d’haver alguna cosa a explicar. “No ens podem quedar amb un raig de llum que il·lumina parets. I què? M’has d’explicar alguna cosa! Hem de superar la realitat virtual de pujar a una muntanya russa. La immersivitat té un gran potencial divulgatiu”, diu Sellas.

L’Ideal té com a referents internacionals centres com la Société des Arts Technologiques de Montreal, l’Artechouse de Washington, el teamLab Borderless de Toquio i L’Atelier des Lumières de París. En aquests llocs es crea i s’exhibeix l’art digital, que inclou qualsevol proposta artística que passa dins del món digital des de la seva producció fins a qui la rep. I això fa espai a noves professions. Aquests projectes “es creen de manera molt semblant a com es fa una obra de teatre”: gent amb funcions diferents, però en aquest cas, molts programadors, i “artistes hakers”, diu Sellas. L’Ideal també serà una residència per a ells, i oferirà formació amb convenis universitaris pels qui tot just comencen la seva vida professional.

Espais com l’Ideal de Barcelona no han vingut a matar museus sinó a experimentar, i el futur ja dirà si es converteixen en el que volen ser. De moment, ja han sortit del rectangle. I ara? “No ho sabem, ja veurem. Com a laboratori, arriba un moment que si cal, l’has de poder cremar i tornar a fer de nou, cosa que un museu no podria fer mai. Però l’Ideal ha nascut per això.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació