Laura Ars: “Els museus necessitem anticipar-nos a les persones”

Laura Ars és una treballadora del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

El Fòrum de Museus està en marxa i rep aportacions de professionals que debaten sobre els nous públics, els museus del futur, condicions laborals i molts més temes. Aprofitem l’avinentesa per entrevistar un seguit de persones que treballen en museus de tot Catalunya, com ara la Laura Ars, que té 25 anys i en fa dos que forma part de l’equip del Museu de les Arts Escèniques. Quina feina fa i com veu el sector? Li preguntem.

Com vas començar a treballar al Museu de les Arts Escèniques?
Jo vaig estudiar Història de l’Art. Durant la carrera vaig fer les pràctiques al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre, i des d’aleshores que hi treballo amb diferents contractes. Ara tinc una plaça per dos anys. Al museu faig feina al voltant de qualsevol cosa que es necessiti: gestió de públics, gestió de visites, coordinació d’exposicions, préstec i catalogació de peces… El guia professional fa usualment les visites obertes al públic general, i jo o la meva companya altres més específiques.

Des de fora no ho sembla, però aquesta situació laboral és molt comuna en els museus.
Sí, perquè som poques persones. En els museus més grans hi ha càrrecs en els quals cadascú es dedica a allò que li toca, en els museus petits no. Però jo crec que també és interessant treballar així. És difícil, però m’agrada perquè aprens de tot. A poc a poc, vas movent-te i el que saps i pots aportar és millor. A més, si no saps fer alguna cosa, busques algú d’un altre museu petit que et pugui ajudar. I es fan jornades com la de l’Observatori de Públics en les quals s’aprèn molt: sempre que hi he anat, l’endemà he aplicat alguna de les coses que han ensenyat.

Sobre el que dius de demanar ajuda a altres treballadors: hi ha una xarxa ben travada entre professionals de museus?
No, no hi ha una xarxa entre treballadors. La Diputació de Barcelona té un cercle perquè els museus locals de la Diputació estiguin connectats, i això està molt bé, però la comunicació és difícil si no formes part d’alguna cosa així. Si coneixem persones, és perquè hem fet préstecs o perquè algú ha vingut a investigar una cosa nostra, per exemple. Vas fent contactes, però encara hi ha moltíssim desconeixement.

I com porteu el tema dels nous públics al Museu de les Arts Escèniques?
Ens queda molt per treballar, en part per això sóc aquí. El museu anava fent, però necessitava més gent per treballar els públics. Últimament ens hem posat les piles. Aquest any hem doblat el nombre de persones dins de les visites guiades; hem creat un material didàctic per instituts, perquè puguin visitar-los ells sense que els acompanyem, o al contrari, per acompanyar-nos però saben què volen veure exactament. Nosaltres no tenim un gran edifici propi, per tant això és l’embrió de què faríem si el tinguéssim. Als visitants els ensenyem la sala expositiva, però també baixem a les reserves i els mostrem el que està amagat.

Com porteu el tema de no tenir un museu propi?
Tenim el nostre espai: una petita exposició i la reserva. Ho portem bé perquè no hi ha altra: o t’agafes al que tens o encara tindràs menys. Ens encantaria que Catalunya tingués un Museu de les Arts Escèniques o un Museu del Teatre i la Dansa. Perquè tenim suficient història i cultura, i també perquè tenim suficient fons emmagatzemat.  Ara bé, mentre aquest espai no hi sigui, farem tot allò que estigui a les nostres mans per tal de difondre el fons i que es conservi per quan els polítics o la societat estiguin preparats.

Arribeu al públic jove?
Ens costa molt. Intentem crear contingut que sigui vàlid per diferents tipus de públic, tant pels escolars, com pels adults, com pels joves. Amb aquests últims ens hi anem acostant a poc a poc. Aquest any vam fer una visita per instagramers, i allà sí que vam aconseguir jovent. Anem temptejant el terreny, i molts cops ens equivoquem, però ho tornem a intentar. Som molt conscients que ens hem d’obrir a nous públics, perquè el museu té validesa mentre dona servei a la societat o, com a mínim, mentre conservi material que algun dia pugui servir.

Quin és el futur dels museus?
Cada vegada es va més cap a un tipus de visita que s’allunyi de la classe d’història. Cal entendre què necessita cada públic. Ens serveix molt l’avaluació de qualitat, no només de quantitat. Quan faig visites a instituts, em comprenen molt millor si dic que tal persona és “la Lady Gaga de l’època” que no pas si m’estic tres hores fent una explicació. I hem d’arribar a més gent. Per exemple, si el col·lectiu LGTBI+ ens conegués millor, trobarien en el nostre museu un munt de referents a qui conèixer, seguir i admirar.

Què més us agradaria aconseguir?
Ens aniria molt bé poder-nos anticipar a les necessitats de les persones que vénen. Això vol dir que a part de tenir més contacte entre museus per poder compartir les tàctiques van bé, també hem de tenir més contacte amb l’exterior. Amb els professors d’institut, per exemple. Què ens diguin què estan treballant a les classes per tal de saber què esperen els alumnes de la visita. Però costa molt sortir a fora. Els museus sempre hem esperat que ens vinguin a veure, i ara és el revés: hem de sortir al carrer, tenir una primera cita, i aleshores aconseguir que vinguin a casa.

Tens 25 anys. Quin paper teniu els joves al museu?
Per a les persones joves és molt difícil entrar en museística, però crec que avui en dia això passa en tots els àmbits de la cultura. Mira el sector del teatre! Hi ha un tap generacional, el Baby Boom ha fet bola, per dir-ho col·loquialment. Costa molt entrar, però un cop ets dins, jo només he tingut braços oberts. Al Museu de les Arts Escèniques sempre han escoltat tot allò que he proposat. Jo estic aprenent una barbaritat de la gent d’aquí, però també estic aportant coses. Segons l’edat que té, cadascú té uns coneixements: hi ha qui aporta experiència i hi ha qui aporta novetat. Ara bé, un museu no funcionarà si tota la plantilla és sènior.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació