Lau Feliu. Escapçats

L’escultor Lau Feliu (Barcelona, 1957) presenta a la Sala Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs l’exposició Escapçats, oberta fins el dia 20 de setembre, una interpretació lliure i des d’un punt de vista plàstic del llibre de Les decapitacions de Pere Quart. Escultures, dibuixos i gravats conformen el conjunt de l’exposició. El volum, la línia i el color, es conjuren per donar vida als cossos morts i sense cap evocats per Joan Oliver.

Aquesta simbiosi entre escultura i poesia, entre el volum i la paraula, no es tracta d’un fet aïllat en l’obra de l’escultor. Anys enrere ja havia interpretat part de l’obra poètica de l’escriptor i periodista Carles Sindreu amb una sèrie obres que materialitzen algunes de les imatges dels seus poemes. Es tracta d’una visió plàstica, de la materialització de les imatges líriques de Sindreu. Paisatges solitaris d’arbres construïts i telefonia crescuda.

Amb Escapçats, Lau Feliu s’allunya del lirisme per endinsar-se en la cruesa de la paraula de Joan Oliver. Les paraules aspres i tallants però alhora àgils i sonores troben un paral·lelisme en el tractament del fang, en les osques de la gúbia damunt la fusta. Lau Feliu es converteix en un escultor d’ombres. De les seves mans hi neixen figures escapçades, verticals, ascendents, amb la fesomia d’un silenci torturat. Dóna forma a cossos sense cap. Dóna vida a caps sense cos. Modela cossos que parlen sense llavis. Esculpeix caps que miren agònics per més que a les cavitats dels ulls hi habiti l’ombra.

La incerta victòria de David contra un Goliat finalment decapitat; una venus de pedra picada escapçada a cop de mall; un home cercant nou rostre en el sac d’un enterramorts; la guillotina o el cap engabiat del General Moragas.  Aquestes són algunes de les temàtiques de les obres presentades en aquesta mostra. Extretes totes del primer poemari de Joan Oliver.

Immers en un expressionisme figuratiu hereu del primer Oteiza, Lau Feliu ha desenvolupat una obra personal que reflexiona entorn la incomunicació, les relacions humanes, la naturalització de l’home i la humanització del paisatge. Ha desenvolupat també una dilatada obra de caire religiós que procura adaptar les temàtiques clàssiques d’ahir a la fe i la sensibilitat d’avui. N’és una bona mostra la sèrie dedicada als genets de l’apocalipsi, basats en el text bíblic, amb regust de les escultures de Marino Marini, però amb el segell inconfusible de Lau Feliu, entre la qual segurament s’hi troben algunes de les seves millors obres.

La Bíblia, Sindreu, o Pere Quart han servit d’inspiració a l’escultor que cerca la fusió de la paraula i la plàstica. Amb aquesta exposició, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Vallencs, s’hi incorporen encara dues disciplines més: la pintura i la música. Dibuixos, olis i serigrafies acompanyen la mostra. La música ha protagonitzat els diversos actes promoguts per l’organització. La inauguració, amb la participació del filòleg Arnau Vives i la guitarrista Immaculada Balsells, completà l’experiència interdisciplinària amb la lectura musicada de diversos poemes de Les decapitacions.

La sala Sant Roc de Valls es converteix per uns dies en aparador d’un procés creatiu madurat durant anys. Caps, cossos morts que prenen vida sorgint de la matèria inerta. Boques obertes, crits, silencis, mirades profundes, serenitat decapitada. Escultura, poesia, pintura i dibuix. La ironia confrontada de Pere Quart.