L’art que es mou

I què és l’art, sinó un reflex creatiu de la nostra existència?

Som esclaus del rellotge. La societat ens empeny al tràfec del moviment, del canvi, de la giragonsa. I què és l’art, sinó un reflex creatiu de la nostra existència? Amb aquesta premissa, ha arribat al Casino de Manresa l’exposició “Art en trànsit”, a càrrec de la comissària Glòria Picazo.

Art en trànsit, Belen Uriel | Foto: Diputació de Barcelona

L’objectiu principal de la mostra és ajudar els visitants a descodificar la realitat contemporània, que sovint percebem com un tot complex i inintel·ligible. Per això, la proposta es desgrana en sis eixos temàtics bàsics: el subjecte, el gènere, l’espai públic, els moviments migratoris, la història i l’emergència dels conflictes.

Obres com Ego, d’Antoni Abad, o Familia plural vigilante, de Javier Peñafiel, conviden a endinsar-se en l’autoconsciència de l’artista, que sap que la seva mirada, feta de vivències i referents culturals, no pot ser mai neutra a l’hora de crear. De la mateixa manera, les dones pouen en l’expressió del propi cos com a instrument per qüestionar les desigualtats de gènere. N’és un bon exemple la performance Secret Strike Lleida, d’Alicia Framis. Framis va proposar a un grup de veïns de la capital del Segrià que s’aturessin, sense moure ni un múscul, enmig d’un pas de vianants. La intenció era plasmar amb una acció artística aparentment passiva la indiferència d’una part de la societat vers la violència masclista.

Els moviments migratoris i la capacitat de readaptació que impliquen són uns dels temes candents de la societat contemporània. Autors com Susana Casares, amb Tránsitos, o Valeriano López, amb Confabulación, il·lustren el mestissatge de tot moment històric, que posen èmfasi en la lluita per la tolerància i la igualtat d’avui. Així mateix, treuen a la palestra les transformacions d’un món global en què la reivindicació de la identitat es mescla amb el desig d’universalitat.

“Art en trànsit” és un projecte del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Centre d’Art la Panera, vinculat al consistori de Lleida. La mostra, amb voluntat de ser dinàmica i itinerant, voltarà per tot Catalunya i exposarà la diversitat i la flexibilitat del llenguatge. La idea és que no hi ha una sola manera de fer art, ni dues, que no tot es limita a la pintura o l’escultura d’empelt clàssic. Explorar els límits de la creació mitjançant el videoart, el còmic o fins i tot l’assaig literari és la clau de volta dels artistes convidats.

Una de les activitats paral·leles que ajuden els espectadors a comprendre la complexitat del món i del seu art serà la conferència-drama “Caducant temps dràstics”, de Javier Peñafiel. L’acte tindrà lloc el proper divendres 10 de juny a les 19h al Casino de Manresa. A l’entrada de l’exposició, hi trobareu fitxes de contextualització de les obres, novel·les relacionades amb les temàtiques de la mostra i textos teòrics d’art contemporani. A priori, el repte pot semblar un carreró sense sortida, però les eines per entendre’ns amb la complexitat del que veiem estan totes al nostre abast.

L’exposició es podrà visitar a la capital del Bages fins al 26 de juny. Els organitzadors ofereixen visites dinamitzades i tallers experimentals per a famílies, escoles, esplais, entitats i grups de gent gran. Per concretar dia i hora, cal trucar al 938 720 171 o enviar un missatge electrònic a centrecultural@ajmanresa.cat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació