La revelació del desconegut

L'exposició viatgera de Maria Mercader es podrà veure a la Casa de Cultura de Girona fins al 28 de setembre

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

El programa Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona ha inaugurat a la Casa de Cultura «El món com a meditació». Aquesta mostra itinerant se centra en la singular obra de la bisbalenca Maria Mercader (1969), actualment resident a Celrà. I pel títol, no us imagineu el planeta com un colossal centre de ioga i autoajuda barata. A través de la llum, els contrastos cromàtics i la sobreposició de capes i textures, l’artista reflexiona sobre l’existència, la natura i el paper de l’ésser humà en un univers que se’ns presenta en constant moviment, amb dinamisme, canvis i agitacions. Es podrà veure fins al 28 de setembre.

«El món com a meditació» ens presenta un seguit de peces insinuants i estèticament sensuals, que funcionen com a perfecte manifest filosòfic. La natura és protagonista, però no com quelcom separat, independent o sacre, sinó tot al contrari. És una naturalesa entesa com a espai fluctuant, com a contingut i, alhora, com a continent.

Els colors, les textures i els relleus que l’artista ha provocat ens formulen preguntes, i no respostes, com ella mateixa ens confessa: “No sabem res, no sabrem res, i potser no caldrà mai. Des de qualsevol disciplina, els punts de vista per explicar el que ens envolta són diferents, però les preguntes són sempre les mateixes”. El discurs metafísic, és a dir, la curiositat per allò que ens envolta i sovint ens devora, es troba implícit en la producció de Mercader. I això es deu en part a la seva concepció de l’art, que l’artista veu en constant moviment. I quina millor manera d’expressar una preocupació tan humana i sensible que emprant un llenguatge artístic íntim i personal?

Amb l’exposició, que pren el títol d’un poema de Wallace Stevens (autor, entre altres obres, d’Harmonium), Mercader es proposa saciar les seves inquietuds cosmològiques a través de creacions produïdes a partir de plafons de fusta, que després presenta de forma individual o combinats en grups de tres, sis, vuit o deu. Fa servir pintura, però també materials que troba, i que es difuminen amb el conjunt de la peça com un element més. En algun cas, aquest relleu destaca, com volent sortir de l’enquadrament per reivindicar, desesperadament, la seva condició palpable. “Treballo a terra, i vaig posant sobre l’obra colors, aigua, o el que trobo, com llavors. I després espero, a veure què passa”, ens diu l’artista. Determinada peça recorda subtilment l’estil de Van Gogh (sobretot pels colors), però Mercader afirma que “també hi ha Klimt o Monet. Cap artista crea des del no-res”.

L’espera també és una acció, per molt passiva que sembli, important en el procés creatiu de Mercader. Les llavors, per exemple, són potències d’arbres, o també futures persones. “La pintura que faig és com la vida o com treballar la terra: cal regar-la amb estímuls perquè apareguin noves formes”, afirma. Heus aquí el perquè de la juxtaposició de diferents capes: la combinació proporciona el sorgiment d’alguna cosa nova. I després, només caldrà esperar: “esperar la reacció”. La contemplació davant la infinitud és l’únic que ens queda per gaudir l’eternitat.

La immensitat del sublim

Wallace Stevens, com dèiem abans, és el poeta que ha inspirat el títol de l’exposició. El poeta nord-americà va plasmar la seva concepció de la realitat com a naturalesa. Una idea romanticista, però gens arcaica o caduca. D’aquesta manera, a l’obra de Mercader també entren en joc el mar, el cel, la profunditat, la solitud, el sublim o alguns sentiments de petitesa: l’home davant la immensitat. L’ésser racional que intenta entendre. Estrelles. Rius. Sensacions. Nostàlgia. Electricitat. El blau, color predominant amb diferència i manifestat en diferents tonalitats, encarna a la perfecció aquesta essència. Mercader juga principalment amb dues dimensions, segons ella, “desconegudes”: l’aquàtica i la terrestre, el mar i el cel. El misteri i, al mateix temps, la solució de l’equació existencial. Això i més -molt més-, us transmetrà «El món com a meditació».

Mercader és la guanyadora de la darrera convocatòria del cicle Exposicions Viatgeres juntament amb Tura Sanz i «Plecs» (de la qual us parlàvem fa uns mesos en aquest article) que organitza la Diputació de Girona per escampar propostes expositives de qualitat arreu de les comarques de Girona, com Lloret de Mar, Ripoll, Roses, Blanes o Torroella de Montgrí. Més informació en aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació