La restauració de l’art gironí

El Museu d'Art de Girona restaura una desena d'obres i recupera una part important de l'art gironí

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

El Museu d’Art de Girona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, ha presentat les restauracions efectuades durant aquesta temporada. En total són deu les obres que han recuperat les especialistes: cinc talles barroques i cinc olis que pertanyen al segle XIX i representen un autèntic tresor de l’art gironí.

"Girona vista des de Pedret" (1883-1905), Jaume Pons Martí | Marc Martí, Diari de Girona

El Museu d’Art de Girona pot presumir merescudament del rol cultural i artístic gràcies a les restauradores Ester Horno i Laia Roca. Les restauradores han fet una feina arduosa alhora que satisfactòria, ja que han estat treballant durant els darrers mesos, i al llarg de dos anys, per tal que les obres recuperin la seva esplendor. L’art gironí, doncs, està justificadament de celebració.

Entre els olis destaquen autors com Jaume Pons Martí, Josep Duran i Riera i Joaquim Planella i Conxello, pintors icònics de la pintura gironina del segle XIX. Girona vista des de Pedret o Portal de l’areny són alguns dels quadres que es podran apreciar pròximament.

Tanmateix, s’ha recuperat la Marededéu, una escultura del segle XVIII, de fusta policromada imponent, així com les talles de Santa Caterina (segle XVI), Santa Llúcia (segle XVI) i Sant Jacint. A partir del novembre, les talles barroques passaran a formar part de la nova museografia de les sales d’exposició permanent.

Ambdues restauradores han rebut el suport i la supervisió de l’Àrea de Conservació-Restauració del Museu d’Art de Girona, de la qual és responsable Elena Boix. Segons les especialistes, la restauració es basa en la neteja, per tal d’obtenir un canvi, una millora estètica de l’obra en qüestió. Gràcies a l’extracció del vernís oxidat o les proves amb llum ultraviolada, detallen, la peça retorna a la seva brillantor característica. A través de l’assaig-error, aconsegueixen la fórmula més adient en cada cas i eviten així el maltractament que profusa el pas del temps a les obres. Sembla senzill en paraules, però requereix una tècnica euclidiana i un procés costós.

La Diputació de Girona destina cada any una partida econòmica dedicada a la conservació del patrimoni cultural. Per això, l’acte també ha inclòs les figures de Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona i Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura. Aquest últim ha insistit en la importància del treball i la mestria de les restauradores, i ha afegit que “el museu d’art i la feina de restauració complementa perfectament el discurs de recuperació històrica que predomina a la ciutat”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació